Web Analytics Made Easy - Statcounter

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Ciá - Güiquipeya

Ciá

Dendi Güiquipeya

Urbanización mundial pal 1995.
Urbanización mundial pal 1995.

Una ciá es una entiá urbana con arta densiá e puebración ena que destacan hundamentalmenti l'endustria i los servícius.

[eital] Concetu

La Conferéncia uropea d'Estadística e Praga arrepara cumu ciá una balburda e más de 2000 abitantis siempri que la pobración deicá a la agricurtura nu ecea el 25% sobri el total. A partil de 10 000 abitantis, tolas balburdas se consieran ciais, siempri qu'estas s'atopin apeñuhás, heneralmenti en eificacionis coletivas i en artura, se deiquin hundamentalmenti a ativiais de los setoris secundáriu i treciáriu (endústria, comélciu i servícius). Tamién s'ebi tenel en cuenta la densiá de pobración del idiu pais u ciá.

El concetu políticu e ciá es apricau a balburdas urbanas con entiá de capitaliá i mayol emportáncia ena rehión i c'asumi lo pueris del estau u nación. Sedrá la ciá capitalina, peru pol estensión s'aprica el hucheu a cualisquiel entiá alministrativa con anguna autonomia a nivel de municípiu, en huendu los demás hucheus, cumu puebru, henéricas i otativas.

Asínque es una definición almenistrativa el estau políticu, rehión heugráfica u Comuniá Autónuma, que tiini una ciá central i puebrus (u ciáis menoris). La heugrafia urbana i la sociulohia urbana estuyan dambus los dos aspetus endi el puntu e via de la heugrafia umana i la sociulohia cola ecilohia umana.

[eital] Estória

Ena Roma de patrás se hucheaba ciá (cívitas) a la zona abitá pol ciaanus (cívis), los cualis eran aquellus que tinian derechus ciaanus, endependientienti e la su ativiá (huera l'endústria, l'agricurtura u los servícius).

Ena España meyeval i e la Renacéncia, una ciá era la pobración que nu tinia siñu i era rehia diretaenti pol rei. Tinia el previléhiu d'indirgal procuraoris palas cortis pa negocial las tasas que le puyeran sel impuestas, a truecu e huerus. Esi hucheu de ciá era endependienti el tamañu, asina, Madrí, Capital d'España endi 1561, nu era ciá sinu villa, estatus que conselva entovia.

El Izionariu l'Acaémia Francesa (Dictionnaire de l'Académie française) endi l'eición de 1964 hata la e 1835 definió a la ciá cumu “la corrobla d'abondas casinas enharetás en callis i afechás endrentu un recintu común c'audecha sel de murus i hosus”. El Idionáriu de la Luenga Española (de la RAE) defini a la ciá cumu "balburda e eifícius i callis, rehius pun ayuntamientu, cuya pobración densa i numirosa se deica polo común a ativiais nu agrícolas."

[eital] Bibliugrafia

  • Thierry Dutour: La ciá meyeval: oríhenis i triunfu e l'Uropa urbana. Güenus Airis: Paidós, 2005. ISBN 950-12-5043-1.Template:Destacado


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -