Ruta de la Seda
De Viquipèdia
La Ruta de la Seda era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia) a les portes d'Europa. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la seda, la fabricació de la qual era un secret que només els xinesos coneixien, encara que els romans es van convertir en grans afeccionats després de conèixer el secret abans del començament de la nostra era a través dels Parts: aquests van organitzar llavors el comerç. Molts altres productes transitaven aquestes rutes: pedres i metalls preciosos, teles de llana o de lli, ambre, ivori, laca, espècies, vidre, corall, etc.
A mitjan segle XIX, el geòleg alemany Ferdinand von Richthofen va ser el primer en anomenar Ruta de la Seda a la trama de vies de comunicació que van connectar la immensitat de la zona eurasiàtica.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Època hel·lenística
El primer pas important per obrir la Ruta de la Seda entre l'est i l'oest arribava amb l'expansió de l'imperi d'Alexandre el Gran cap a l'Àsia Central. El 328 aC, a la boca de la vall de Fergana, al lloc de la moderna Kokand a Tadjikistan, fundava la ciutat d'Alexandria Escate o "Alexandria la més llunyana", que es convertiria més tard en un punt essencial de la Ruta de la Seda pel nord.
El 323 aC, els successors d'Alexandre el Gran, els ptolemeus, prenien el control d'Egipte. Van promoure activament el comerç amb Mesopotàmia, l'Índia, i l'Àfrica Oriental a través dels seus ports de la mar Roja i per terra. Hi van ajudar un cert nombre de mitjancers, especialment els nabateus i altres pobles àrabs.
Els grecs van romandre a l'Àsia Central durant els tres segles següents, primer durant l'administració de l'imperi Selèucida, i després amb l'establiment del regne grec de Bactriana a Bactriana. Continuaren expandint-se cap a l'est, especialment durant el regnat d'Eutidem I (230-200 aC), que estenia el seu control des d'Alexandria Escate fins a Sogdiana. Hi ha indicis de que podia haver encapçalat unes expedicions al voltant de l'any 200 aC més enllà de Kashgar, al Turkestan Oriental, i que representarien els primers contactes coneguts entre la Xina i Occident. L'historiador grec Estrabó va escriure que "van estendre el seu imperi fins més enllà de Seres (Xina) i el Phryni" (Estrabó XI.XI.I).
[edita] Primeres incursions xineses a l'Àsia Central
Les relacions sinoromanes començaven primer de forma indirecta durant el segle II aC. Progressivament la Xina i Roma s'anaven acostant amb les missions de Zhang Qian del 130 aC i les expedicions militars xineses a l'Àsia Central, fins l'intent del general Chao d'enviar un emissari a Roma al voltant de l'any 100 aC. Vàries missions romanes a la Xina eren enregistrades pels antics historiadors xinesos. El primer oficialment enregistrat fou el de l'emperador romà Antoní Pius i posteriorment el de l'emperador Marc Aureli, el 166.
L'emperador xinès Wu Di va veure interessant el desenvolupament de relacions comercials amb les civilitzacions urbanes sofisticades de Fergana, Bactriana i Parthia. Als xinesos els hi atreien sobretot els cavalls alts i potents de la possessió del Dayuan (anomenats "cavalls celestials"), que estaven sent decisius en les lluites contra el poble nòmada xiongnu. És per aquest motiu que els xinesos envien fins a deu missions per any a aquests països, arribant fins a la Síria selèucida.
En varies d'aquestes campanyes per l'Àsia Central, els xinesos es varen haver d'enfrontar amb tropes legionàries romanes (probablement capturats o reclutats com a mercenaris per Xiong Nu), especialment a la batalla de Sogdiana del 36 aC. Es creu que la ballesta xinesa es transmetia al món romà en aquests enfrontaments, encara que els gastraphetes grecs podrien ser-ne un origen alternatiu.
L'historiador romà Florus també descriu la visita de nombroses campanyes xineses en temps de l'emperador romà August, entre el 27 i el 14 aC.
Per tant, la Ruta de la Seda es traçava essencialment al segle I aC, després d'aquests esforços de la Xina per consolidar una ruta al món Occidental i l'Índia, ambdues a través d'assentaments directes a l'àrea de la conca del Tarim i establint relacions diplomàtiques amb els països de Fergana, Bactriana i Parthia.
Probablement al segle I també es va utilitzar una ruta marítima que partia de Jiaozhi, controlada per la Xina i a l'actual Vietnam i que s'estenia, via els ports de les costes de l'Índia i Sri Lanka, fins Egipte i els territoris nabateus a la costa del nord-est de la mar Roja controlats pels romans.
El 97, Ban Chao creuava amb un exèrcit de 70.000 homes el Tian Shan, a les muntanyes del Pamir, a través d'una part del trajecte la Ruta de la Seda, en una campanya contra els insurgents xiongnu que estaven assetjant la ruta comercial. Travessant els dominis de Parthia, va arribar fins la Ucraïna actual tot seguint les tribus xiongnu que fugien cap Europa. D'aquesta manera, les noves tecnologies en arc compost feien la seva aparició a occident.
Finalment, els xiongnu amb els pas del temps es reagruparien i foren coneguts com els huns a Occident. Constatant que els xiongnu ja no suposaven una amenaça per l'imperi Han, Ban Chao tornava enrere cap a l'est i es dirigia a les costes de la mar Càspia, des d'on enviaria un ambaixador anomenat Gan Ying a Daqin (Roma). Gan Ying detallaria una relació dels països occidentals, tot i que probablement no passaria del mar Negre abans de retornar.
L'exèrcit xinès feia una aliança amb el partians i establia alguns forts a una distància d'uns quants dies de marxa de la capital Ctesifont, al voltant de 30 km al sud de Bagdad, amb la intenció de romandre-hi durant uns quants anys. El 116, l'emperador romà Trajà va avançar fins a Ctesifont passant molt a la vora d'aquestes guarnicions xineses, però no es coneixen detalls de cap contacte.
[edita] L'imperi romà
Poc després de la conquesta romana d'Egipte el 30 aC, les comunicacions regulars i el comerç entre l'Índia, el sud-est asiàtic, Sri Lanka, la Xina, l'Orient Mitjà, l'Àfrica i Europa floria en una escala sense precedents.
El grup de Maës Titianus foren els viatgers que penetraren més a l'est al llarg de la Ruta de la Seda des del món mediterrani, probablement amb el propòsit de fer contactes que regularitzessin i redussint el paper dels intermediaris, durant un dels respirs de les guerres intermitents entre Roma i Parthia, que repetidament obstruïa els desplaçaments per la ruta. Les rutes terrestres i marítimes s'enllaçaven unes a les altres, i els productes nous, les tecnologies i les idees es començaven a estendre a través dels continents d'Europa, Àsia i l'Àfrica. El comerç i les comunicacions intercontinentals començaven a ser regulars, organitzats i protegits pels grans imperis. Un dels motius de la creixent intensitat d'aquest comerç fou degut a l'interès de la moda romana per la seda xinesa, tot i que els romans pensaven que la seda s'obtenia d'arbres. Aquesta creença era afirmada per Sèneca en el seu Hippolytus i per Virgili en el seu Georgics. Especialment Plini el Vell, que parlant del cuc de seda, escrivia a les seves Històries Naturals: "Teixeixin teranyines, com aranyes, que es converteixen en un material de roba luxós per dones, anomenats seda."
El Senat publicava, en va, uns quants edictes per prohibir els vestits de seda, la importació de seda xinesa provocava una sortida enorme d'or, i es considerava que la roba de seda era decadent i immoral.
L'Hou Hanshu descriu que el primer enviat romà va arribar a Xina seguint la ruta marítima el 166, iniciant una sèrie d'ambaixades romanes a la Xina.
[edita] Edat mitjana
Els principals comerciants durant l'antiguitat foren els india i els bactrians, i des del segle V fins al VIII els sogdians i els perses.
La unificació de l'Àsia Central i el nord de l'Índia dins d'imperi Kushan des del segle I al III, reforçava el paper dels potents comerciants de Bactriana i Taxila [1]. Aquests fets van promoure la interacció multicultural del món grecoromà, la Xina i l'Índia, com queda palès al lloc arqueològic de Begram.
L'auge de la Ruta de la Seda es correspon al període de l'imperi Bizantí pel que fa al seu extrem occidental, del període de l'imperi Sassànida al període de Il Khanate en la secció entre els rius Nil i Amu Darya, i del període dels Tres Regnes fins a la dinastia Iuan a la zona del seu extrem oriental. El comerç entre l'est i l'oest també es va desenvolupar pel mar, entre Alexandria a Egipte i Guangzhou a la Xina, promogut per l'expansió de centres de comerç romans a l'Índia. Els historiadors també parlen d'una "Ruta de la Porcellana" o "Ruta de la Seda" a l'altre costat de l'oceà Índic.
La Ruta de la Seda va representar un primer fenomen d'integració política i cultural gràcies al comerç interregional, posant en contacte grups tan diversos com els magiars, els armenis, i els xinesos. La ruta representava una dinàmica d'integració i la transmissió dels canvis entre les diferents societats, que van ajudar al desenvolupament cultural de les tribus sovint bàrbars del llarg de la ruta. També generava riquesa al seu pas, sinó era a través del comerç o era a través dels robatoris. Això va ajudar a que antigues tribus de bàrbars es convertissin en guerrers especialitzats capaços de conquerir ciutats riques i terres fèrtils, i forjar forts imperis militars.
[edita] Ciutats al llarg de la Ruta de la Seda
[edita] Pel continent
Des d'Istanbul (Turquia) fins a Mashhad (Iran):
- Constantinoble (avui Istanbul), Turquia
- Bursa, Turquia
- Antioquia, Turquia
- Iconi (avui Konya), Turquia
- Antioquia de Cilícia (avui Adana), Turquia
- Alep, Síria
- seguint el riu Eufrates fins a Fallujah
- Ramadi, Iraq
- Fal·luja, Iraq
- Abu Ghraib, Iraq
- Bagdad, Iraq
- Baquba, Iraq
- Dura Europos, Iraq
- Selèucia, Iraq
- Ctesifont, Iraq
- Kermanshah, Iran
- Hamadan, Iran
- Teheran, Iran
- Hecatompylos (probablement localitzada prop de Damghan), Iran
- Sabzevar, Iran
- Neyshabur, Iran
- Mashhad, Iran
Des de Masshad (Iran) fins a Turpan (Xina) (Vegeu més avall: ruta del nord al llarg del desert Taklamakan):
- Merv (avui Mary), Turkmenistan
- Urgench, Turkmenistan
- Bukhara, Uzbekistan
- Samarcanda, Uzbekistan
- Kokand, Uzbekistan
- Taixkent, Uzbekistan
- Shahrisabz, Uzbekistan
- Hazrat-e Turkestan, Kazakhstan
- Ürümqi, Xina
Des de Masshad (Iran) fins a Kashgar (Xina):
- Herat, Afghanistan
- Bamyan, Afghanistan
- els famosos Budes de Bamyan destruïts pels talibans el 2001
- Kabul, Afghanistan
- Peshawar, Pakistan
- Ahmedabad, Índia
- Bombai, Índia
- Kashgar, Xina
Des de Kabul (Afganistan) fins a Debal al mar d'Aràbia (Pakistan)
- Kabul, Afganistan
- Peshawar, Pakistan
- Taxila, Pakistan
- Multan, Pakistan
- Debal, Pakistan
La ruta del nord al llarg del desert de Taklamakan des de Kashgar (Xina) fins a Anxi (Xina):
- Aksu, Xina
- Kudjha, Xina
- Korla, Xina
- Jiaohe, Xina
- Loulan, Xina
- Turfan, Xina
- les Coves de Bezeklik
- Hami/Kumul, Xina
La ruta del sud al llarg del desert de Taklamakan des de Kashgar (Xina) fins a Anxi (Xina):
- Hotan, Xina
- Niya, Xina
- Porta de Jade, Xina
- Dunhuang, Xina
- les coves de Mogao
Des d'Anxi (Xina) fins a Xi'an (Xina):
Corea
Japó
- Nara
[edita] Per mar
- Debal
- Quanzhou
- Guangzhou
- Colombo
- Goa
- Bombai
- Cochin
- Masulipatnam
- Lothal
- Astrakhan
- Derbent
- Aden
- Suez
- Ayas
- Venècia Itàlia
- Roma Itàlia
[edita] Pel sud-est asiàtic
- Kedah
- Langkasuka
- Ligor
- Chi Tu
- Gangga Nagara
- Malacca
- Pan Pan
- Funan
- Vijaya de Champa
- Chenla
- Khmer / Kambuja
- Hoi An
- Srivijaya
- Pasai
- Perlak
[edita] Vegeu també
