Miguel de Cervantes Saavedra
De Viquipèdia
Miguel de Cervantes Saavedra (Alcalá de Henares[1], 29 de setembre de 1547 - Madrid, 22 d'abril de 1616 va ser enterrat el 23, data en que es commemora la seva mort) va ser un escriptor castellà, conegut sobretot per la seva novel·la coneguda popularment com El Quixot.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Era fill de Rodrigo de Cervantes, cirurgià, i de Leonor de Cortines Sánchez.[2] Es va educar en l'Estudi de la Vila de Madrid que regentava, en aquell temps, Juan López de Clots, un intel·lectual d'orientació erasmista.
En aquests anys Cervantes es va aficionar al teatre veient les representacions de Lope de Rueda i, segons declara en la segona part del Quixot, "se li n'anaven els ulls darrere la faràndula".
El 1569, pròfug de la justícia, fuig a Itàlia després d'un confús esdeveniment, a saber, haver ferit en duel un tal Antonio Sigura, havent publicat ja quatre poesies de circumstàncies. Com es declara, entre altres llocs, en la seva novel·la exemplar El licenciado vidriera, això suposarà un particular enamorament de la literatura italiana. Allí, en el sèquit del cardenal Acquaviva, va llegir els poemes de cavalleries de Ludovico Ariosto i els Diàlegs d'amor del jueu sefardita León Hewbreo, d'inspiració neoplatònica, que influiran la seva idea de l'amor.
Participa, a pesar de sofrir febre, a la batalla de Lepant l'any 1571, i rep dos trets, un al pit i l'altre a la mà esquerra, que li quedà inútil, fet pel qual se'l coneix amb el sobrenom del manxol de Lepant.
_Madrid_01.jpg/140px-Cervantes_(J._Vancell)_Madrid_01.jpg)
Es va refer a Sicília. El 1575, durant el seu retorn des de Nàpols a Castella, ell i el seu germà Rodrigo són capturats per corsaris d'Alger, en aquell moment part de l'Imperi otomà. El fet que dugués cartes de recomanació d'importants personatges, entre ells el mateix Joan d'Àustria, que havia derrotat els turcs, va fer que taxessin massa alt el seu rescat i, segons sembla, les seves germanes van haver de recórrer a procediments poc ortodoxos per a poder reunir la suma. A pesar que intentà escapar de la seva presó en diverses ocasions, va romandre a Alger fins a 1580, any que és alliberat després de ser pagat el seu alt rescat.
L'experiència de la captivitat va inspirar nombrosos passatges de la seva obra, com la història del captiu en la primera part del Quixot o el drama Els banys d'Alger.
[edita] La seva vida artística
De tornada a Castella, ja tots els llocs del regne que li interessaven estan ocupats i les seves cartes de recomanació no li serveixen de gran cosa, i ha de lluitar durament per sostenir-se. Es casa amb Catalina de Salazar en 1584 i s'estableix durant algun temps en el poble toledà d'Esquivias, d'on era la seva dona i els vins de la qual va lloar. Es va dedicar al teatre amb algun èxit, però la reeixida nova fórmula dramàtica de Lope de Vega li va arrabassar bona part d'aquesta font d'ingressos.
Entre les seves obres dramàtiques destaquen especialment els seus Entremesos, notables per la seva vis comica, l'original creació i caracterització de personatges, que no exclou la inspiració popular, i la cosmovisió que es desprèn d'ells. Entre les seves obres dramàtiques majors, es considera la seva obra mestra la Tragèdia de la destrucción de Numancia, encara que són també importants Pedro de Urdemalas, El rufián dichoso, Los baños de Argel i El trato de Argel. En algunes d'elles apareixen elements al·legòrics, el que anomenava "figures morals", com per exemple en la Numància.
Publica llavors La Galatea, novel·la pastoril la segona part de la qual mai va renunciar a escriure. El matrimoni amb la seva esposa no va ser un èxit i es va separar de la mateixa als dos anys, sense haver arribat a tenir fills; ja que Cervantes mai parla de la seva esposa en tots els seus molts textos autobiogràfics i va estrenar en la literatura espanyola el tema del divorci amb l'entremès El jutge dels divorcis, se suposa que el matrimoni va ser infeliç, encara que en aquest entremès sosté que "més val el pitjor concert / que no el divorci millor".
[edita] El Quixot
A partir de 1587 viatja a Andalusia com comissari de provisions de l'Armada Invencible. S'estableix a Sevilla. Posteriorment treballa com a cobrador d'impostos. Empresonat en 1597 després de la fallida del banc on dipositava la recaptació, "engendra" El Quixot de la Manxa en una presó, segons el pròleg a aquesta obra, sense que se sàpiga si aquest terme vol dir que va començar a escriure'l en la presó, o simplement que se l'hi va acudir la idea o el pla general.
L'altre empresonament documentat de Cervantes va ser molt breu, a Castro del Riu (Còrdova). No consta que hagi estat mai en la Cova de Medrano, en Argamasilla de Alba. En 1605 publica la primera part de la seva principal obra: L'enginyós gentilhome el Quixot de la Manxa (vegi's també El Quixot de la Manxa), que va ser el seu major èxit internacional, va acabar de delimitar el realisme com a estètica literària i va crear el gènere de la novel·la moderna, la novel·la polifònica, d'amplíssim influx posterior.
La segona part no apareix fins a 1615: L'enginyós cavaller el Quixot de la Manxa. Ambdues obres li guanyen un lloc en la història de la literatura universal i converteixen el seu autor, juntament amb Dante Alighieri, William Shakespeare, Michel de Montaigne i Goethe en un autor emblemàtic de la literatura occidental.
Un any abans apareix publicada una continuació apòcrifa d'Alonso Fernández de Avellaneda.
[edita] Principals obres
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
Viccionari. |
 |
Viquidites. |
 |
Viquiespècies. |
 |
Viquillibres. |
 |
Viquinotícies. |
 |
Viquitexts. |
 |
Viquiversitat. |
- La Galatea (1585)
- La Numancia (play)
- Los tratos de Argel (teatre)
- Don Quixot (Part 1) (1605)
- Novelas Ejemplares (1613)
- Viaje del Parnaso (poema)
- Don Quixot (Part 2) (1615)
- Persiles y Sigismunda (c.1615)
[edita] Vegeu també
[edita] Notes
- ↑ Malgrat les declaracions que ell mateix va jurar en la Informació d'Alger (castellà)), encara hi ha conjectures sobre el seu veritable lloc de naixement. Molts asseguren amb homònims el seu lloc de naixement i l'ubiquen (curiosament) on ells van néixer. Tanmateix, això sol seria descreure la paraula del propi autor. Tot i així, malgrat que s'ha pres sempre com a cert que la ciutat on va néixer va ser Alcalá de Henares, existeix una teoria bastant forta que afirma que Miguel de Cervantes va néixer a Alcázar de San Juan, ja que es conserva una partida baptismal seva a la localitat, les dades de la qual poden ser contrastades amb l'altra partida de baptisme d'Alcalá de Henares, que deixa molt que desitjar.
- ↑ Jordi Bilbeny afirma que era de la família dels Servent de Xixona i el seu nom era Joan Miquel Servent
