Pau de Tars
De Viquipèdia
Pau de Tars (originalment Saule de Tars) o Paulus, conegut també com Sant Pau l'apòstol (ca. entre 7 i 10-67 d.C.) és considerat una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà.
Molts cristians el consideren un intèrpret important dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui dia a Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i persecutor dels cristians abans de la seva "experiència amb Déu" en el camí cap a Damasc. En aquesta experiència, d'acord al Nou Testament, Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre la comissió de predicar l'evangeli als "gentils" (és a dir, el no jueus) de l'Imperi Romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent Roma i, segons la tradició, encara que no està escrit a la Bíblia, també a la Península Ibèrica. Va escriure nombroses epístoles que són el fonament teològic del Nou Testament.
Pau és venerat com a sant per l'Església Catòlica, l'Església Ortodoxa i l'Església Anglicana.
[edita] Principis paulins controvertits
Certes interpretacions paulines són controvertides per a la seva actitud dura que va contribuir a la discriminació de vàries grups durant segles. La seva inclemència contrasta molt amb la mansuetud de Jesús de Natzaret. En escriure «mulier in ecclesiam taceat» (la dona s'ha de callar a l'esglèsia) (1 Cor 14, 34) va donar l'argument que fins a avui s'utilitza per a justificar la posició secundària de la dona. Hi ha agressivitat envers els gais: «Ells, tot i conèixer bé la sentència de Déu, que els qui cometen tals accions són dignes de mort, no solament les fan, sinó que estan d'acord encara amb els qui les cometen.» (Rom, 1.32) una frase que serà utilitzada fins a avui per a justificar l'agressivat. L'idea que el matrimoni és un mal menor però que el celibat és preferible («sí, és bo que l'home s'abstingui de dona» (1 Cor 7). Finalment hi ha les seves idees que van utilitzar-se per a justificar la disigualtat ‘natural’ dels homes en les seves posicions socials i la necessitat de l'absolutisme del cap dins la jerarquia de la societat, concebuda com el cap temporani del cos místic de Jesucrist.
