Etanol
De Viquipèdia
| Etanol | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Nom sistemàtic | Etanol |
| Altres noms | Alcohol etílic, alcohol de beure |
| Fórmula molecular | C2H5OH |
| Nomenclatura SMILES | CCO |
| Massa molar | 46,06844(232) g/mol g/mol |
| Aspecte | líquid sense color aparent |
| Número CAS | [64-17-5] |
| Propietats | |
| Densitat i fase | 0,789 g/cm3, líquid |
| Solubilitat en aigua | Mesclable |
| Punt de fusió | −114,3 °C (158.8 K) |
| Punt d'ebullició | 78,4 °C (351.6 K) |
| Acidesa (pKa) | 15,9 (H+ del grup dels OH) |
| Viscositat | 1,200 mPa·s (cP) a 20 °C |
| Perills | |
| MSDS | MSDS externa |
| Classificació UE | Imflamable (F) |
| NFPA 704 |
 3
0
0
|
| Frases R | R11 |
| Frases S | (S2), S7, s16 |
| Punt d'inflamabilitat | ... |
| Temp. autoignició | .... |
| Temperatura màxima de combustió |
... |
| Limit d'explosió | ... |
| Compostos relacionats | |
| Altres alcohols | Metanol, Propanol |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
L'alcohol etílic o etanol és un alcohol, de fórmula CH3CH2OH. L'alcohol etílic, conegut habitualment com alcohol, és una droga que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures. Hi ha una gran varietat de begudes alcohòliques, que s'obtenen habitualment per fermentació de productes vegetals. Algunes de les més esteses són el vi i la cervesa.
És un líquid incolor i inflamable amb un punt d'ebullició de 78 ºC. Es barreja amb aigua en qualsevol proporció i dóna una barreja azeotròpica amb un contingut d'aproximadament el 96 % d'etanol.
Taula de continguts |
[edita] Síntesi
Des de l'antiguitat s'obtenia l'etanol per fermentació anaeròbica d'una dissolució amb contingut en sucres, amb llevat i posterior destil·lació. En el transcurs de la destil·lació cal rebutjar la primera fracció que conté principalment metanol, que es forma en processos secundaris. Encara avui, aquest és l'únic mètode admès per a obtenir etanol per al consum humà. No obstant això, per a usos industrials el mètode d'obtenció preferit és per hidratació de l'etilè (H2C=CH2)
Per a obtenir etanol lliure d'aigua es poden utilitzar dessecants com el magnesi que reacciona amb l'aigua formant hidrogen i òxid de magnesi, encara que és preferible aplicar la destil·lació azeotròpica en una barreja amb benzè o ciclohexà. D'aquestes barreges es destil·la a temperatures més baixes l'azeotrop, format pel dissolvent auxiliar amb l'aigua, mentre que l'etanol es queda retingut.
[edita] Aplicacions
A part de les seves finalitats culinàries, l'etanol s'utilitza àmpliament en molts sectors industrials. És un bon dissolvent, pot utilitzar-se com a anticongelant, s'empra com a combustible. Es diu aleshores alcohol de cremar: a aquest alcohol se li solen afegir compostos com la piridina o el metanol, que impedeixen el seu ús com aliment, ja que l'alcohol per a consum sol dur impostos especials. En alguns països, en comptes d'etanol s'utilitza metanol com alcohol de cremar. La indústria química l'utilitza com compost de partida en la síntesi de diversos productes, com l'acetat d'etil (un dissolvent per a coles, pintures etc.), l'èter dietílic, etc. També s'aprofiten les seves propietats desinfectants.
L'etanol com combustible es diu també gasohol o alconafta. Dues barreges comunes són I10 i I85, que contenen el etanol al 10% i al 85%, respectivament. S'utilitza com afegit per a oxigenar la gasolina estàndard, com reemplaçament per al metil terc-butil èter que és responsable d'una considerable contaminació del sòl i de l'aigua subterrània. També pot utilitzar-se com en les cel·les de combustible.
A Brasil s'afegeix etanol a la gasolina per a reduir les necessitats d'importació de petroli. Aquesta última aplicació s'estén també cada vegada més en altres països per a complir amb el protocol de Kyoto. Aquest bio-etanol que s'obté del sucre o del midó en collites de blat de moro i canya de sucre, es perfila com un recurs energètic potencialment sostenible que podria oferir avantatges mediambientals i econòmiques a llarg termini en contraposició als combustibles fòssils. Aquesta solució està controvertida, per què la cultura extensiva de sucre i blat de moro podria amenaçar les selves verges i l'aprovisionament alimentari. Hauria sigut també una de les causes de l'escassesa alimentària i l'augment dels preus que va començar el 2007.
A més, l'eficàcia energètica encara és baixa: la quantitat d'energia necessària per a produir bio-etanol és considerable amb els mètodes actuals. Per aquesta raó i per la penúria de terres conreables, no és factible substituir enterament el consum actual de combustibles fòssils.
[edita] Toxicologia
L'etanol pot afectar al sistema nerviós central, provocant estats d'eufòria. Al mateix temps, disminueix els reflexos. Amb concentracions més altes ralenteix els moviments, impedeix la coordinació correcta dels membres, etc. Finalment, pot conduir al coma etílic i pot provocar la mort.
La resistència a l'alcohol sembla augmentar en les persones adultes, mentre que els nens són especialment vulnerables. S'han comunicat casos de bebès que van morir per intoxicació deguda a la inhalació de vapors d'etanol després d'haver-los aplicat draps impregnats d'alcohol.
També és un desinfectant. El seu major potencial bactericida s'obté a una concentració d'aproximadament el 70 %.
[edita] Analítica
Un mètode de determinar la concentració aproximada d'etanol en la sang aprofita el fet que en els pulmons es forma un equilibri que relaciona aquesta concentració amb la concentració de vapor d'etanol en l'aire expirat. Aquest aire es fa passar per un tub on es troba gel de silici impregnat amb una barreja de dicromat i d'àcid sulfúric. El dicromat, de color vermell ataronjat, oxida l'etanol a acetaldehid i és reduït, al seu torn, a crom (III), de color verd. La longitud de la zona que ha canviat de color indica la quantitat d'etanol present en l'aire si se'n fa passar un determinat volum pel tub.
