Pa

De Viquipèdia

El pa és un aliment bàsic en la gastronomia occidental, elaborat amb farina, generalment de blat, llevat o massa mare i aigua. A vegades s'hi afegeix d'altres productes per a conferir-li determinades qualitats.

També s'elabora amb altres farines (sègol, ordi, blat de moro, arròs, patates i soia), però perquè el pa pugi (o sigui, augmenti de volum i es faci esponjós retenint els gasos produïts pel llevat), cal que la pasta tingui l'elasticitat que li confereix el gluten, que és una proteïna que es troba al blat i també en els altres cereals, però en quantitats molt més petites. Per això, els pans d'altres cereals se solen amb una tercera part o més de farina de blat. En altre cas, s'obté un producte que no puja, com les tortas de blat de moro que es fan en molts països americans.

[edita] Tipus de pa

• Baguet: pa d'origen francès en forma de barra llarga i estreta, d'entre aproximadament 60 i 70 centímetres de longitud, amb els extrems arrodonits i solcat amb set o vuit grenys.
• Biscota: pa elaborat principalment amb farina, malt, sucre, greixos animals i vegetals i un substitutiu de la llet en pols, cuit en motlles amb tapa, tallat a llesques, torrat i envasat.
• Brètzel: pa empolsat amb sal i comí, que té forma de llaç.
• Fogassa: pa bast de forma plana i rodona.
• Llonguet: panet de forma oblonga, amb un solc tot al llarg de la part superior, que s'elabora amb una pasta fina, elàstica i atapeïda, fruit d'un repòs llarg i una fermentació més curta, i que es cou sense vapor en forns de solera.
• Pa anglès o pa de motlle: pa de llarga conservació, de secció quadrada i crosta molt fina i tova, que incorpora, a més dels ingredients bàsics, sucre, llet en pols i sèrum lacti, i que es cou en motlles metàl·lics.
• Pa àzim: pa fet sense llevat.
• Pa blanc, pa bell o pa de la blanqueta: pa que s'elabora amb la farina de blat neta de segó.
• Pa bregat, pa candial, pa de molla dura o pa espanyol: pa de molla atapeïda que se elabora amb poca quantitat d'aigua i amb la pasta refinada.
• Pa de barra: pa de forma allargada, més ample del mig que dels extrems, que acaben en punta.
• Pa de cantells, pa de cantons, pa de crostons o pa de tres corns: pa de pagès amb la part superior de forma triangular i amb un crostó a cada angle.
• Pa de cereals: pa, sovint en forma de barreta o de pa de motlle, que s'elabora amb una barreja de farina de blat i farina de sègol a la qual s'afegeixen grans cuits o precuits d'altres cereals, generalment llinosa, ordi, segó, sèsam i llavors de gira-sol.
• Pa de flama o pa de molla tova: pa de molla flonja que s'elabora amb força quantitat d'aigua i amb la pasta sense refinar. És el pa consumit tradicionalment a Catalunya.
• Pa de gluten: pa que s'elabora amb farina de blat i gluten de blat afegit en quantitats variables.
• Pa de granyons: pa elaborat amb farina integral a la qual s'afegeixen grans de blat cuits.
• Pa de màquina: pa elaborat mecànicament i de molla generalment atapeïda.
• Pa de nous pa amb nou trinxades en el seu interior
• Pa de pagès: pa de forma rodona, crosta gruixuda i greny accentuat, amb aroma, gust i color característics fruit d'un procés de repòs i de fermentació llargs, que s'elabora a mà i es cou en forns de solera.
• Pa de règim: pa al qual s'afegeix, amb finalitats terapèutiques, algun nou component, o bé n'elimina algun dels que hi són habituals.
• Pa de Sant Jordi: pa farcit amb sobrassada formant les quatre barres.
• Pa de segó: pa elaborat amb farina a la qual s'afegeix durant la pastada una quantitat mínima d'aproximadament 200 grams de segó per cada quilogram de farina.
• Pa de sègol: pa de color fosc, molla atapeïda i gust àcid, elaborat amb farina de sègol barrejada amb una proporció de farina de blat que sol oscil·lar entre el 30 i el 50% del total.
• Pa de Viena: pa de crosta fina i tova, generalment en forma de panet o barreta, que incorpora als ingredients bàsics llet en pols, mantega, sucre i farina o extracte de malt.
• Pa d'espècies: pa fet amb farina de sègol, mel i espècies, emprat com a vehicle medicamentós.
• Pa dextrinat: pa que ha estat sotmès a una torrefacció molt lenta i que ha quedat totalment deshidratat.
• Pa integral, pa morè o pa negre: pa que s'elabora amb la farina que s'obté de moldre el blat sense separar-ne cap part.
• Pa rodó
• Pa sense sal: pa elaborat sense sal.
• Panet: pa petit, de forma rodona o allargada, que se sol menjar individualment.
• Xapata: pa d'origen italià, de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla una mica fosca i molt alveolada, que s'elabora amb una pasta tova en la qual se sol barrejar farina de blat, farina de sègol i farina o extracte de malt.

[edita] Vegeu-ne també

• Flequer.

[edita] Referències

• Vocabulari relatiu al pa (català)
• Terminologia del TERMCAT relativa al pa (català)

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.