Gall fer
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Tetrao urogallus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El gall fer o gall salvatge (Tetrao urogallus) és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gallinacis dels Països Catalans.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
La raça que viu a les contrades catalanes (Tetrao urogallus aquitanicus) és diferent de la que habita a la zona cantàbrica (Tetrao urogallus cantabricus) i ocupa la zona més meridional de la seva àrea de distribució mundial com a espècie.
És una au principalment boscana i terrestre, que prefereix desplaçar-se bo i caminant, tot i que quan vola ho fa d'una manera dirigida i potent, no semblant pas que pugui pesar de 3 a 3,5 kg.
El dimorfisme sexual és molt patent pel que fa a la lliurea i a la mida. El mascle mostra colors més vius i majors proporcions.
Dos trets molt característics del mascle són les carúncules vermelles que exhibeix per sobre de la cella, més conspícues durant l'època de zel, i les taques de plomes blanques a l'altura de les espatlles. La femella és clarament diferent: el seu plomatge és molt críptic i les seues dimensions són més reduïdes.
Ulls marrons, bec gros i de color blanc marfil, decurvat a la mandíbula superior, i tarsos emplomallats, són característiques d'ambdós sexes.
[edita] Subespècies
- Tetrao urogallus cantabricus (nord-oest d'Ibèria).
- Tetrao urogallus aquitanicus (Pirineus).
- Tetrao urogallus major (Europa Central des dels Alps fins a Estònia).
- Tetrao urogallus rudolfi (sud-est d'Europa, des de Bulgària fins a Ucraïna).
- Tetrao urogallus urogallus (Escandinàvia, va ser introduït a Escòcia l'any 1837).
- Tetrao urogallus karelicus (Finlàndia i Carèlia).
- Tetrao urogallus lonnbergi (Península de Kola).
- Tetrao urogallus pleskei (Bielorússia, Europa Central i Rússia).
- Tetrao urogallus obsoletus (Europa del Nord i Rússia).
- Tetrao urogallus volgensis (sud-est d'Europa i Rússia).
- Tetrao urogallus uralensis (Urals i Sibèria occidental).
[edita] Costums
És tímid i recelós, i quan es desplaça, gairebé corrent pel bosc, es mostra àgil i silenciós.
[edita] Hàbitat
És sedentari i local en els boscos subalpins de coníferes d'alguns indrets del nord del Principat de Catalunya. Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebró, ja que es nodreix de brots de fulles i de fruits d'aquests vegetals. A l'hivern ho fa bàsicament d'acícules de pi (folífag), alimentació molt especialitzada.
El seu hàbitat, malauradament, coincideix amb les àrees d'esquí i zones d'esbarjo d'alta muntanya. Així doncs, el soroll i la freqüentació dels seus boscos (pistes forestals i d'esquí) són els seus principals enemics.
[edita] Reproducció
Cap a l'abril o maig comença l'època de zel.
Els mascles són polígams i llurs territoris se situen en un lloc d'exhibició col·lectiva, anomenat "cantador", on es reuneixen els mascles de les rodalies bo i efectuant el cant, els estufaments i les cerimònies ritualitzades. Aquests "cantadors" són llocs tradicionals en l'espai i en el temps.
L'estufament del mascle, quan canta, en un moment de màxima agitació sexual, és un dels fenòmens més vistosos que hom pot observar a les muntanyes del Pirineu. Malgrat això, també és el moment per a caçar-lo, aprofitant que resta privat de l'oïda.
De la incubació i de la cura dels pollets, que són nidífugs, en té cura molt sol·lícita la femella.
[edita] Referències
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 145.
- Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.
[edita] Enllaços externs
- Estudi sobre el gall fer del Principat de Catalunya. (català)
- Dades sobre la població d'aquesta espècie en territori català. (català)
- Descripció i vídeos del gall salvatge escocès. (anglès)
- Fotografies i informació del gall fer. (anglès)
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Informació sobre el gall fer. (francès)
- BirdLife International (2004). Gall salvatge. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 19 de febrer del 2008.
(anglès)
