Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Subespècie - Viquipèdia

Subespècie

De Viquipèdia

Engranatges
Article inacabat!
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.

Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica) Pica p. pica,  P. p. asirensis, P. p. bactriana, P. p. bottanensis, P. p. fennorum, P. p. galliae, P. p. germanica, P. p. hemileucoptera, P. p. hudsonia, P. p. jankowskii, P. p. japonica,  P. p. kamtschatica, P. p. leucoptera,  P. p. mauritanica, P. p. melanotos, P. p. nuttalli, P. p. sericea
Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica)
Pica p. pica, P. p. asirensis, P. p. bactriana, P. p. bottanensis, P. p. fennorum, P. p. galliae, P. p. germanica, P. p. hemileucoptera, P. p. hudsonia, P. p. jankowskii, P. p. japonica, P. p. kamtschatica, P. p. leucoptera, P. p. mauritanica, P. p. melanotos, P. p. nuttalli, P. p. sericea

Una subespècie és una categoria taxonòmica immediatament per sota de la d'espècie. La subespècie s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, malgrat tenir la capacitat de produir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de característiques distintives, ja sigui morfològiques, ecològiques, etològiques o de qualsevol altra mena. Les subespècies habiten una àrea geogràfica concreta, diferent d'altres subespècies de la mateixa espècie, de manera que les subespècies es poden definir també com a poblacions al·lopàtriques d'una mateixa espècie que es diferencien entre si per un o més caràcters diferencials. Malgrat això, sovint les àrees de distribució de dos o més subespècies es toquen o es superposen i, en aquests llocs es produeix una certa hibridació, amb producció de descendents més o menys fèrtils.

[edita] Nomenclatura

La subespècie s'anomena amb un nom trinomial, a diferència de l'espècie, que rep un nom binomial. Un nom trinomial està format per tres mots, el binomi específic seguit de l'epítet subespecífic. Per exemple, l'espècie Homo sapiens té actualment dues subespècies que s'anomenen afegint una paraula a continuació del binomi:

Segons el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, la subespècie és la categoria taxonòmica de rang més inferior, i no s'admet cap de més baix, com ara [[Categoria subespecífica|varietat], raça, etc.

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com