See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Albert Einstein - Wikipèdia

Albert Einstein

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Albert Einstein
Profession: fisician
País:  Alemanha
Data de naissença: 14 de març de 1879
Luòc de naissença: Ulm, Bade-Wurtemberg, Alemanha
Data de decès: 18 d'abril de 1955
Luòc de decès: Princeton, Nòva Jersey, Estats Units
Medalha prèmi Nobel

Albert Einstein (nascut lo 14 de març de 1879 e mòrt lo 18 d'abril de 1955) foguèt lo fisician alemand mai important del sègle XX, famós per sa Teoria de la Relativitat e son guerdon del Prèmi Nobel de fisica en 1921. Realizèt una avançada enòrma dins lo domeni de la fisica en formular sa teoria de la relativitat. Sas contribucions foguèron mai importantas tanben, faguèt far de progrèsses significatius amb la teoria dels quanta e la mecanica estatistica. Sa formula mai coneguda es aquela emplegada dins la Teoria de la Relativitat: E=mc2). Li decerniguèron lo Prèmi Nobel de Fisica en 1921 per son explicacion de l'efièch fotoelectric de 1905 e "per sos servicis a la Fisica Teorica". Dins la cultura populara, lo nom "Einstein" es vengut sinonim d'una intelligéncia e geni excepcionals.

Demest sas nombrosas recèrcas cal citar: l'accion capillara, sa teoria especiala de la relativitat qu'espeliguèt d'un ensag de reconciliar las leis de la mecanica amb las leis del camp electromagnetic, sa teoria generala de la relativitat qu'espandiguèt lo principi de relativitat per tal d'inclure la gravitacion, la cosmologia relativa, l' opalescéncia critica, los problèmas classics de mecanica estatistica e problèmas qu'èran which they were merged amb la teoria dels quanta, comprenent una explicacion del movement Brownian; la probabilitat de transicion atomica, l'Interpretacion probabilistica de la teoria dels quanta, la teoria dels quanta d'un gas monoatomic, las proprietats termalas de la lum amb una radiacion de densitat bassa que bastiguèt las fondamentas de la teoria fotonica de la lum, la teoria de radiacion, including emission estimulada; la construccion d'un teoria del camp unificat, e la geometrizacion de la fisica.

Laureats del Prèmi Nobel de Fisica

1901: Röntgen 02: LorentzZeeman 03: BecquerelP.CurieM.Curie 04: Rayleigh 05: P. Lenard 06: Thomson 07: Michelson 08: Lippmann 09: MarconiBraun 10: van der Waals 11: Wien 12: Dalén 13: Kamerlingh Onnes 14: von Laue 15: W.L.BraggW.H.Bragg 17: Barkla 18: Planck 19: Stark 20: Guillaume 21: Einstein 22: N.Bohr 23: Millikan 24: Siegbahn 25: FranckHertz 26: Perrin 27: ComptonWilson 28: Richardson 29: de Broglie 30: Raman 32: Heisenberg 33: SchrödingerDirac 35: Chadwick 36: Hess, Anderson 37: Davisson, Thomson 38: Fermi 39: Lawrence 43: Stern 44: Rabi 45: Pauli 46: Bridgman 47: Appleton 48: Blackett 49: Yukawa 50: Powell 51: Cockcroft, Walton 52: BlochPurcell 53: Zernike 54: BornBothe 55: Lamb, Kusch 56: Shockley, Bardeen, Brattain 57: Yang, T.D.Lee 58: Cherenkov, Frank, Tamm 59: Segrè, Chamberlain 60: Glaser 61: Hofstadter, Mössbauer 62: Landau 63: Wigner, Goeppert‑Mayer, Jensen 64: Townes, Basov, Prokhorov 65: Tomonaga, Schwinger, Feynman 66: Kastler 67: Bethe 68: Álvarez 69: Gell-Mann 70: Alfvén, Néel 71: Gabor 72: Bardeen, Cooper, Schrieffer 73: Esaki, Giaever, Josephson 74: Ryle, Hewish 75: A.Bohr, Mottelson, Rainwater 76: Richter, Ting 77: Anderson, N. Mott, van Vleck 78: Kapitsa, Penzias, Wilson 79: Glashow, Salam, Weinberg 80: Cronin, Fitch 81: Bloembergen, Schawlow, Siegbahn 82: Wilson 83: Chandrasekhar, Fowler 84: Carlo Rubbia, van der Meer 85: von Klitzing 86: Ruska, Binnig, Rohrer 87: Bednorz, Müller 88: Lederman, Schwartz, Steinberger 89: Ramsey, Dehmelt, Paul 90: J.Friedman, Kendall, Taylor 91: de Gennes 92: Charpak 93: Hulse, Taylor 94: Brockhouse, Shull 95: Perl, Reines 96: D.Lee, Osheroff, Richardson 97: Chu, Cohen‑Tannoudji, Phillips 98: Laughlin, Störmer, Tsui 99: 't Hooft, Veltman 2000: Alferov, Kroemer, Kilby 2001: Cornell, Ketterle, Wieman 2002: Davis, Koshiba, Giacconi 2003: Abrikosov, Ginzburg, Leggett 2004: Gross, Politzer, Wilczek 2005: Glauber, Hall, Hänsch 2006: Mather, Smoot 2007: Grünberg, Fert


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -