Paul Newman
De Viquipèdia
| Paul Newman | ||
|---|---|---|
 Paul Newman a la peŀlícula Exodus |
||
| Nom real: | Paul Leonard Newman | |
| Naixença: | 26 de gener de 1925 a Shaker Heights, Ohio  Estats Units |
|
| Nacionalitat: | nord-americà | |
| Cònjugue/s: | Jackie Witte (1949–1958) Joanne Woodward (1958–fins ara) |
|
| Premis Oscar | ||
| Premi d'honor pel conjunt de la carrera (1985) Millor actor: The Color of Money (1986) Premi Humanitari Jean Hersholt (1994) |
||
| Globus d'Or | ||
| Millor director: Rachel, Rachel (1969) Premi Cecil B. DeMille (1984) Millor paper secundari de mini-sèries: Empire Falls (2006) |
||
| Premis Emmy | ||
| Millor paper secundari de mini-sèries/telefilms: Empire Falls (2005) |
||
| Premis BAFTA | ||
| Millor Actor: The Hustler (1961) |
||
| Festival de Cannes | ||
| Millor Actor: The Long, Hot Summer (1958) |
||
| Fitxa a IMDb | ||
Paul Leonard Newman (26 de gener de 1925) és un actor i director cinematogràfic nord-americà guanyador d'un Oscar i també conegut pels seus productes alimentaris que s'utilitzen per finançar obres de caritat.
Taula de continguts |
[edita] Dades biogràfiques
[edita] Joventut
Newman va nàixer a Shaker Heights, una petita vila tocant a Cleveland (Ohio). El seu pare, Arthur S. Newman, era jueu d’origen alemany i el propietari d'una pròspera botiga d'articles esportius. La seva mare, Theresa Fetzer, catòlica d'origen hongarès, ajudava a la botiga i s'ocupava de l'educació de Paul i del seu germà Arthur (que més tard esdevindria productor).
El jove Paul, que era un brillant esportista, també va començar a interessar-se molt d'hora pel teatre, cosa que la seva mare va encoratjar. Als 17 anys va actuar per primer cop en l'obra Robin Hood, amb el grup de teatre de l'institut on estudiava (el Shaker Heights High School). Va continuar els seus estudis a la universitat d'Ohio i va completar-los, acabada la guerra, a la Universitat Kenyon, on va obtenir el graduat de ciències econòmiques i va formar part de l'equip de futbol americà.
L'any 1943 es va allistar a la Marina i va ser enviat al Pacífic, a Okinawa i a Guam, participant així a la Segona Guerra Mundial en tant que metrallador d’avió bombarder (hauria desitjat ser pilot, però el seu daltonisme li ho va impedir). Durant la contesa va ser ferit, la qual cosa li impedí practicar l’esport de manera professional, decidint-se així per una carrera teatral.
De retorn al país, i desprès de finalitzar els seus estudis, es va inscriure a la Universitat de Yale i a l'Actor's Studio per estudiar-hi la interpretació.
[edita] Vida adulta
En paraŀlel a la seva carrera d’actor, Newman s’ha compromès en política (d’esquerres) i en activitats caritatives. Ha creat, per exemple, una marca de productes alimentaris (Newman's Own) els beneficis dels quals van a parar a diversos organismes que s’ocupen de la infància. També organitza campaments per a nens amb el càncer i ajuda financierament centres per a persones amb problemes de droga i d'alcohol.
S’ha casat dues vegades: amb Jacky Witte (del 1949 al 1958), amb la qual va tenir tres fills, Scott, Susan i Stephanie i, des de l’any 1958 fins ara, amb Joanne Woodward, amb la que ha tingut tres filles: Elinor, Melissa i Claire.
L’any 1978 va perdre el seu fill Scott, mort als 28 anys d’una sobredosi. Arran d’aquesta tragèdia, Newman va fundar el Centre Scott Newman per la prevenció contra l’abús de drogues i, uns quants anys més tard, va realitzar la peŀlícula Harry & Son en memòria del seu fill.
[edita] Les curses d’automòbil
Newman va interessar-se per primer cop a les curses mentre s’entrenava per la filmació de Winning. Era l’any 1968 i, malgrat el seu daltonisme, va esdevenir pilot professional.
Ha participat en diverses curses, guanyant-ne algunes (va quedar segon a les 24 hores de Le Mans l’any 1979). L’any 1983 va crear una escuderia, la Newman/Haas Racing, que ha esdevingut molt prestigiosa en els circuits de curses americans.
Fins l’any 2005 encara ha participat en curses en tant que pilot, convertint-se en el pilot de més longevitat dels circuits.
[edita] Carrera artística
[edita] Inicis al teatre
Va començar treballant amb una companyia de l'Illinois, la Woodstock Player's, on hi va conèixer la que seria la seva primera esposa, Jacky Witte. L'any 1953 va debutar a Broadway amb l'obra de William Inge Picnic; més endavant també va actuar en The Desperate Hours i Sweet Bird of Youth. Amb aquestes actuacions va aconseguir l’èxit que li obriria les portes dels cinema.
[edita] Actor de cinema
Reticent d’antuvi a l’idea d’anar a treballar a Hollywood, va acabar per traslladar-s’hi, però la primera peŀlícula en la que va participar, The Silver Chalice (1954), va ser qualificada pel propi Newman com “la pitjor de tota la dècada dels 50”. Tot i així, el 1956 va ser aclamat per la seva interpretació del boxejador Rocky Graziano en la peŀlícula Somebody Up There Likes Me i, més endavant, pels seus papers en els films Cat on a Hot Tin Roof (1958), The Long, Hot Summer (1958) (amb el qual va obtenir el premi del Millor Actor a Cannes) o The Young Philadelphians (1959).
L’any 1955 va participar en el càsting de East of Eden, junt amb James Dean. Newman audicionava pel paper d’Aron Trask, el germà petit de Cal Trask, paper pel qual audicionava Dean (tot i que en realitat fos més jove que Newman). En acabat, Dean va obtenir el seu paper però el del seu germà petit va anar a parar a l’actor Dick Davalos.
Malgrat el seu aspecte físic agradable, que segurament li hauria garantit un bon èxit en peŀlícules romàntiques, Newman va escollir papers complexos i variats, la qual cosa li va permetre fer una bona transició entre el cinema dels anys 50 i el dels anys 60 i 70; el seu caràcter rebel va agradar a la generació següent, essent sovint citat pels actors novells com una referència.
Durant aquesta època va protagonitzar diversos films que han deixat petja, com ara Exodus (1960), The Hustler (1961), Hud (1963), Harper (1966), Cool Hand Luke (1967), The Towering Inferno (1974), Slap Shot (1977) o The Verdict (1982). Va fer tàndem amb el seu amic Robert Redford a Butch Cassidy and the Sundance Kid (1969) i The Sting (1973). També va actuar en diverses peŀlícules amb la seva segona dona, Joanne Woodward (llur darrera feina junts ha estat a la mini-sèrie de televisió de la HBO Empire Falls, l’any 2005).
Les seves darreres aparicions al cinema corresponen a Road to Perdition (2002) i Cars (2006) (en la que dóna la seva veu a un dels personatges animats). El 25 de maig de 2007, amb 82 anys, va anunciar la seva retirada definitiva del món del cinema.
[edita] Director
Com a director va començar realitzant el curt-metratge On the Harmfulness of Tobacco' (1961), al qual van seguir-li diversos llarg-metratges tant pel cinema com per la televisió, com ara Rachel, Rachel (1968), basat en l’obra de Margaret Laurence A Jest of God, una versió cinematogràfica del Premi Pulitzer teatral The Effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds (1972, on hi actuen la seva dona i llur filla Elinor), el film dedicat al seu fill mort, Harry & Son (1984) i l’adaptació d’una obra de Tennessee Williams, The Glass Menagerie (1987).
[edita] Honors
Paul Newman ha estat nominat nou vegades als Oscars en tant que actor: per Cat on a Hot Tin Roof l’any 1958, The Hustler el 1961, Sweet Bird of Youth (1962), Hud (1963), Cool Hand Luke (1967), The Verdict (1982), The Color of Money (l’any 1986 i únic que va guanyar en aquesta categoria), Nobody's Fool (1994) i, el 2002, per Road to Perdition, en tant que millor actor secundari.
Rachel, Rachel (1968) va estar nominada per l’Oscar a la millor peŀlícula, que no va rebre; en canvi, aquest film li va proporcionar l’any següent el Golden Globe al millor director.
A Cannes, l'any 1958, va ser guardonat amb el premi de la millor interpretació masculina pel film The Long, Hot Summer.
El 2003 va ser candidat a l’Emmy per la seva interpretació al telefilm Our Town, premi que va obtenir el 2005 en tant que millor actor secundari en la sèrie Empire Falls (l’any següent rebria el Golden Globe de la mateixa categoria per aquesta producció).
També va estar nominat cinc vegades als premis BAFTA en la categoria del millor actor, guanyant aquest guardó l’any 1961 amb el film The Hustler.
Ha rebut diversos premis honorífics, com ara l’Oscar “per les seves múltiples i memorables interpretacions cinematogràfiques” (1985), el Premi Humanitari de l’Acadèmia Jean Hersholt (1994) o el Premi Cecil B. DeMille pel conjunt de la seva carrera (1984).
[edita] Anècdotes
- El seu fill Scott va actuar en diversos films com ara a The Towering Inferno, on hi feia de bomber.
- La seva filla Susan realitza documentals i s’ocupa d’obres filantròpiques. També ha estat la productora del seu telefilm The Shadow Box.
- Newman fa més de 50 anys que està casat amb Joanne Woodward. Quan durant una entrevista amb la revista Empire hom va preguntar-li per què no havia comès mai l’adulteri, ell va donar la cèlebre resposta: “Per què sortir per anar a buscar una hamburguesa quan a casa hi tinc un bistec...?”
- Durant les eleccions presidencials americanes del 1968 va recolzar ostensiblement Eugene McCarthy (candidat demòcrata partidari de la retirada dels EUA de la Guerra del Vietnam); a causa d’això, va figurar en el dinovè lloc de la “Llista dels Enemics de Nixon”. Newman ha declarat “que trobava aquest fet com un dels èxits més reeixits de la seva vida”.
[edita] Filmografia
[edita] Com a actor
- 1954: The Silver Chalice, de Victor Saville, Basil
- 1956: Somebody Up There Likes Me, de Robert Wise, Rocky Graziano
- 1956: The Rack, d’Arnold Laven, Capt. Edward Worthington Hall Jr.
- 1957: The Helen Morgan Story, de Michael Curtiz, Larry Maddux
- 1957: Until They Sail, de Robert Wise, Capt. Jack Harding
- 1958: The Long, Hot Summer, de Martin Ritt, Ben Quick
- 1958: The Left Handed Gun, d’Arthur Penn, William Bonney (Billy the Kid)
- 1958: Cat on a Hot Tin Roof, de Richard Brooks, Brick Pollitt
- 1958: Rally 'Round the Flag, Boys!, de Leo McCarey, Harry Bannerman
- 1959: The Young Philadelphians, de Vincent Sherman, Anthony Judson Lawrence/Narrador
- 1960: From the Terrace, de Mark Robson, David Alfred Eaton
- 1960: Exodus, d’Otto Preminger, Ari Ben Canaan
- 1961: The Hustler, de Robert Rossen, Eddie Felson
- 1961: Paris Blues, de Martin Ritt, Ram Bowen
- 1962: Sweet Bird of Youth, de Richard Brooks, Chance Wayne
- 1962: Hemingway's Adventures of a Young Man, de Martin Ritt, Ad Francis
- 1963: Hud, de Martin Ritt, Hud Bannon
- 1963: A New Kind of Love, de Melville Shavelson, Steve Sherman
- 1963: The Prize, de Mark Robson, Andrew Craig
- 1964: What a Way to Go!, de J. Lee Thompson, Larry Flint
- 1964: The Outrage, de Martin Ritt, Juan Carrasco
- 1965: Lady L, de Peter Ustinov, Armand
- 1966: Harper, de Jack Smight, Lew Harper
- 1966: Torn Curtain, d’Alfred Hitchcock, Professeur Michael Armstrong
- 1967: Hombre de Martin Ritt, John Russell
- 1967: Cool Hand Luke, de Stuart Rosenberg, Lucas 'Luke' Jackson
- 1968: The Secret War of Harry Frigg, de Jack Smight, Harry Frigg
- 1969: Winning, de James Goldstone, Frank Capua
- 1969: Butch Cassidy and the Sundance Kid, de George Roy Hill, Butch Cassidy
- 1970: WUSA, de Stuart Rosenberg, Rheinhardt
- 1971: Sometimes a Great Notion, de Paul Newman, Hank Stamper
- 1972: Pocket Money, de Stuart Rosenberg, Jim Kane
- 1972: The Life and Times of Judge Roy Bean, de John Huston, Judge Roy Bean
- 1973: The MacKintosh Man, de John Huston, Joseph Rearden
- 1973: The Sting, de George Roy Hill, Henry Gondorff aka Shaw
- 1974: The Towering Inferno, de John Guillermin i Irwin Allen, l'arquitecte Doug Roberts
- 1975: The Drowning Pool, de Stuart Rosenberg, Lew Harper
- 1976: Buffalo Bill and the Indians, or Sitting Bull's History Lesson, de Robert Altman, William F. 'Buffalo Bill' Cody
- 1976: Silent movie de Mel Brooks, ell mateix
- 1977: Slap Shot, de George Roy Hill, Reggie Dunlop
- 1979: Quintet, de Robert Altman, Essex
- 1980: When Time Ran Out..., de James Goldstone, Hank Anderson
- 1981: Fort Apache the Bronx, de Daniel Petrie, Murphy
- 1981: Absence of Malice, de Sydney Pollack, Michael Colin Gallagher
- 1982: The Verdict, de Sidney Lumet, Frank Galvin
- 1984: Harry & Son, de Paul Newman, Harry Keach
- 1986: The Color of Money, de Martin Scorsese, Fast Eddie Felson
- 1989: Fat Man and Little Boy, de Roland Joffé, Gen. Leslie R. Groves
- 1989: Blaze, de Ron Shelton, Gov. Earl K. Long
- 1990: Mr. & Mrs. Bridge, de James Ivory, Walter Bridge
- 1994: The Hudsucker Proxy, de Joel Coen, Sidney J. Mussburger
- 1994: Nobody's Fool, de Robert Benton, Sully Sullivan
- 1998: Twilight, de Robert Benton, Harry Ross
- 11999: Message in a Bottle, de Luis Mandoki, Dodge Blake
- 2000: Where the money is, de Marek Kanievska, Henry Manning
- 2002: Road to Perdition, de Sam Mendes, John Rooney
- 2006: Cars, de John Lasseter, la veu de Doc Hudson
[edita] Com a director
- 1968: Rachel, Rachel
- 1971: Sometimes a Great Notion
- 1972: The Effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds
- 1980: The Shadow Box
- 1984: Harry & Son
- 1987: The Glass Menagerie
[edita] Com a guionista
- 1984: Harry and Son
[edita] Com a productor
- 1968: Rachel, Rachel
- 1970: Puzzle of a Downfall Child
- 1971: Sometimes a Great Notion
- 1972: The effect of gamma rays on Man-in-the-Moon Marigolds
[edita] Com a productor executiu
- 1969: Butch Cassidy and the Sundance Kid
