Alfred Hitchcock

De Viquipèdia

Alfred Hitchcock

Naixença:	13 d'agost de 1899 Londres Regne Unit
Defunció:	29 d'abril de 1980 Los Angeles, Califòrnia Estats Units
Millors pel·lícules

1972 Frenesí 1966 Cortina esquinçada 1964 Marnie 1963 Els ocells 1960 Psicosi 1959 Perseguit per la mort 1958 Vertigen (D'entre els morts) 1956 Fals culpable 1956 L'home que sabia massa 1955 To Catch a Thief 1954 La finestra indiscreta 1954 Crim perfecte 1953 Jo confesso 1951 Estranys en un tren 1950 Pànic a l'escenari 1948 La soga 1947 The Paradine Case 1946 Notorious 1945 Spellbound 1944 Lifeboat 1943 Shadow of a Doubt 1942 Saboteur 1941 Sospita 1940 Enviat especial 1940 Rebecca 1938 Alarma a l'exprés 1936 Sabotage 1935 Els trenta-nou graons 1934 L'home que sabia massa 1926 The Lodger (Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)

Alfred Joseph Hitchcock (Londres, 13 d'agost de 1899 - Los Angeles, 29 d'abril de 1980) va ser un cineasta britànic.

Despres d'un curs d'assistent tècnic, va conseguir la seva primera feina a Londres, el 1920 : crear els entretítols a les pel·lícules mudes. Va ser el 1925 que es va convertir en posador en escena, quasi per accident.

El seu talent li va permetre una ràpida ascensió dins l'ambient cinematogràfic. La seva primera pel·lícula important, The Lodger, es va estrenar el 1926. Dins aquesta pel·lícula, una rossa seductora és assassinada i les sospites es dirigeixen al nou llogater d'un apartament veí, malgrat que sigui innocent del crim.

[edita] Filmografia

Les pel·lícules de Hitchcock mostren sovint persones innocents ficades dins situacions que no controlen i tampoc comprenen. Posen moltes vegades l'accent al mateix temps en la por i en la imaginació, i són coneguts pel seu humor negre.

Downhill (1927) mostra un personatge acusat falsament: un jove acusat de robar dins la seva escola és caçat pels seus pares. Més tard, el jove s'enamora d'una dona major que ell i quan ella es desperta al matí, ell descobreix la seva cara ridé, mentre uns homes entren un bagul per la finestra. Hitchcock farà aparèixer moltes vegades en les seves pel·lícules el lligam entre el sexe i la mort.

Murder (1930) és una pel·lícula un poc particular ja que materialitza la frontera entre el cinema mut i el cinema parlat. La parla (al cinema) estava encara als seus inicis i encara no es considerava universalment com una opció amb futur. La productora de la pel·lícula, que no desitjava córrer cap risc, imposà que fos mut. En Hitchcock en canvi, estava convençut de l'interès del cinema sonor i rodà discretament algunes escenes amb so. La pel·lícula va sortir primer en versió muda, després en versió parcialment sonora, quan el futur del so va ser mes evident.

Vertigen (D'entre els morts) (1950), interpretada per James Stewart i Kim Novak, és un thriller psicològic sobre la culpa, el record i la inestabilitat mental. La filmació inclou alguns aspectes i troballes formals (com ara l'ús del zoom) molt característics del director anglès.

Psicosi,(1960) interpretada per Janet Leigh i Anthony Perkins, un dels exits més grans de la seva carrera. Un thriller en el qual la protagonista és assassinada a la dutxa d'un motel de carretera, en una de les escenes més mítiques de la història del cinema.

Els ocells (1963), pel·lícula de terror on els ocells d'una ciutat ataquen els seus habitants.

Va ser el productor David O. Selznick qui va proposar Hitchcock d'anar a fer cinema a Hollywood. Amb Rebecca (1940), Hitchcock realitzà la seva primera pel·lícula americana i es quedarà als Estats Units durant molts anys fins tornar a Anglaterra per finalitzar la seva carrera.