La Font d'en Carròs

De Viquipèdia

La Font d'en Carròs

Localització
Municipi de la Safor
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia
Gentilici	Fonter, fontera
Predom. ling.	Valencià
pressupost	2.140.131,02
Superfície	9,90 km²
Altitud	45 m
Població (2006)   • Densitat	3,727 hab. 0,38 hab/km²
Coordenades	38° 55′ 00″ N 0° 10′ 12″ OCoordenades: 38° 55′ 00″ N 0° 10′ 12″ O
Distàncies	77,1 km de València 8 km de Gandia
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	3 (La Font d'en Carròs, El Panorama i Tossal Gros) 4 PP, 4 PSPV, 2 PSD i 1 BNV Gaspar Pérez Fuster (PP)
Codi postal	46717
Festes majors	Verge del Remei Agost
Web	http://www.lafontdencarros.com/

La Font d'en Carròs és una població de la comarca de la Safor.

[edita] Història

El seu origen es remunta a l'Edat del ferro, amb el jaciment íber de la muntanya del Rabat, d'època romana s'hi conserven fragments de possibles estàtues i monedes imperials, que mostren l'existència d'una vila rústica altoimperial al Portal Roig. Durant el domini àrab va ser coneguda com a Rafalí i estava sota jurisdicció del senyoriu de Rebollet que, en 1241 fou donat, amb tot el seu territori al noble Carròs o Carroç el qual llinatge va exercir el senyoriu fins finals del segle XV en què passà a Pere Centelles. Posteriorment el posseïren els comtes d'Oliva i ducs de Gandia fins 1771 en què acaba en mans del ducat d'Osuna.

[edita] Demografia i economia

Els 3.351 habitants (cens de 2003), de gentilici, fonters, es distribueixen en tres nuclis de població: la Font d'en Carròs, el Panorama II i el Tossal Gros.

La base de l'economia local és l'agricultura que es veu recolzada per la fàbrica “El Bolo”, que fa artesanalment taulells hidràulics de gran bellesa.

[edita] Geografia

En un terme de 9,7 km², solcat pel barranc de les Fontanelles podem fer excursions a l'assagador de les Covatelles, a la font de l'Om. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde, a l'Arrullador o a la muntanya de l'Estudiant, que ens portarà a la cova de les Meravelles.

[edita] Edificis d'interès

L'antiga vila s'aixecava sobre una carena de la Serra Gallinera però més tard el pobladors s'estimaren més instal·lar-se a la plana. Del seu patrimoni conserva:

• Església de Sant Antoni Màrtir. De 1792, en estil gòtic, amb campanar neoclàssic. Conserva bones talles del Crist de l'Empar i de la Mare de Déu del Remei i dos antics sepulcres, possiblement els dels germans Carrós que es rescataren de l'afonament del castell.
• Castell del Rebollet. Refugi en època islàmica, passà a ser residència senyorial en 1239 amb les modificacions de Pere Ximénez Carròs, ampliades en 1368 per Bernat de Vilaragut; en 1598 va ser enrunat per un terratrèmol i mai més va ser rehabilitat; actualment poden observar-s'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l'Homenatge, del segle XV.
• Ermita de Sant Miquel Arcàngel. Edifici gòtic, del segle XVI. Al seu voltant hi ha les restes d'una vila romana.
• Ermita de Sant Antoni Abat. De 1530, reformada en 1940 tot mantenint l'aspecte original.

[edita] Gastronomia

Els visitants d'aquest poble podran gaudir dels saborosos plats típics com l'arròs al forn, l'arròs amb crosta, entre altres tipus d'arrossos i, com no, de la magnífica paella valenciana i de la carn a la brasa. Destacar d'entre els plats en base d'arròs el que s'anomena "Putxero" del qual s'en fa un Putxero Popular a la plaça en el Porrart de sant Antoni.

[edita] Política

L'ajuntament quedà constituït, rere les votades de 2003, per 6 regidors del PSPV i 5 del PP.

Després d'aquest període de govern socialista, a les eleccions de 2007 s'ha donat un canvi electoral: PP 4, PSOE 4, PSD 2, BLOC 1 . El partit més votat va ser el PP que amb el recolçament dels regidors del PSD ha conformat un nou govern.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Aquest article sobre la Safor és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.