Benirredrà
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Safor | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
Gentilici | Benirredrà, benirredrana | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 0,40 km² | ||
Altitud | 25 m | ||
Població (2006) • Densitat |
1,584 hab. 3,96 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 57′ 40″ N 0° 11′ 31″ O | ||
Distàncies | 70,5 km de València 1,8 km de Gandia |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PP, 4 PSPV i 1 EVPV Cristina Gutiérrez Camarena (PP) |
||
Codi postal | 46700 |
||
Festes majors | Sant Llorenç, el Carme, Sant Lluis i Sagrat Cor Del 10 al 13 d'agost |
||
Web |
Benirredrà és una població de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
[edita] Història
Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s'hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume II, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a Maria Enríquez i de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle XIV la jurisdicció del poble està compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el Capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 60 famílies morisques. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle XVII Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle XVIII els Escrivà emparenten amb els comtes de Ròtova i el senyoriu de Benirredrà roman sota el domini d'aquesta casa fins la disolució dels senyorius en el segle XIX.
[edita] Demografia i economia
A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001.
La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena totalment a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també en tenen alguna representació.
[edita] Geografia
El terme municipal de tan sols 0,4 km2, és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia.
[edita] Edificis d'interés
Del seu patrimoni cal destacar:
- Les Esclaves. Es tracta del monument més emblemàtic i característic de Benirredrà. Construït en 1908-1909, es dedica a l'educació.
- Església parroquial de Sant Llorenç. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaurà el campanar.
[edita] Política
L'ajuntament correspon (votades de 2003) al PSPV que té 4 regidors; 3 en té el PP i 2 EV-IPV.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de la Safor | |
---|---|---|
Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa |