L'Alqueria de la Comtessa
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Safor | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
Gentilici | Alquerià, alqueriana | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 2,10 km² | ||
Altitud | 16 m | ||
Població (2006) • Densitat |
1,495 hab. 0,71 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 56′ 10″ N 0° 09′ 16″ O | ||
Distàncies | 73,5 km de València 5,3 km de Gandia |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
2 (L'Alqueria de la Comtessa i Sotaia) 5 PSPV, 2 PP, 1 BNV i 1 UV Salvador Femenía Peiró (PSPV) |
||
Codi postal | 46715 |
||
Festes majors | Sant Pere i Sant Pau Del 29 de juny al 2 de juliol |
||
Fira tradicional | El Porrat de l'Alqueria Segona setmana de setembre |
L'Alqueria de la Comtessa és una població de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
[edita] Història
Malgrat que al terme s’han trobat importants restes d'un parell de poblats ibèrics i d'un altre romà, en la muntanyeta de Sant Miquel i una vil.la en la partida de Rafalatar, l'origen del lloc és una alqueria morisca que pertanyia al ducat de Gandia. En 1562 se li va agregar l'Alqueria dels Frares. L'Alqueria, era un xicotet caseriu abans del segle XVI i en 1572 tenia 16 cases habitades. És parròquia independent des de 1773, fins aleshores depenia de la parròquia de Rafelcofer.
[edita] Demografia i economia
La població, 1.414 habitants en 2002 (86,45% parlen valencià), es repartix en dos entitats locals: Sotaia i l’Alqueria de la Comtessa.
La indústria, de menor importància que l'agricultura, està representada pel moble, el calcer, fabricació d'envasaments per a la taronja i bisellets.
[edita] Geografia
La població té forma allargada i al terme trobem els paratges de la muntanya del Rabat, també anomenada muntanyeta de la Creu, és un tossal on hi havia un poblat ibèric que ocupava el cim. S’hi han descobert habitacles que aprofitaven la muralla com a mur i que s’havien d'utilitzar com a emmagatzematge de gra; i la muntanyeta de sant Miquel, també amb restes d'un poblament ibèric tardà. El nord del terme municipal és tot camp de tarongers que només es veu alterat pel barranc de Palmera o de Beniteixir, que envolta el poble pel nord i servix de límit amb el terme de Palmera.
[edita] Edificis d'interès
Patrimonialment:
- Església de sant Pere apòstol. De 1909, estil neoclàssic i grans proporcions, amb tres naus d'estil neoclàssic, inaugurada en 1909. El campanar, de 1880, és d'una altua considerable i està format per quatre cossos, dels quals els dos superiors i el vistós remat són de taulellets.
- Ermita de sant Miquel. Situada en el terme de l'Alqueria però propietat de la parròquia de la Font d'en Carròs, Gòtica del segle XVII, edificada sobre una anterior. Al seu voltant hi ha restes d'una vila romana.
- el Trinquet, una alqueria fortalesa del segle XVIII amb torre i muralla.
[edita] Gastronomia
Els menjars típics són l'ensalada de fetge, sèpia, sang i xampinyons a la planxa. I el Pa Beneït de sant Antoni.
[edita] Política
L’ajuntament està governat pel PSPV amb 5 regidors; 2 en té el PP i 1 cadascú el Bloc i Unió Valenciana.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de la Safor | |
---|---|---|
Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa |