Beniarjó
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Safor | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
Gentilici | Beniaroter, beniarjotera | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
pressupost | 1.076.245,00 | ||
Superfície | 2,80 km² | ||
Altitud | 48 m | ||
Població (2006) • Densitat |
1,550 hab. 0,55 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 55′ 58″ N 0° 11′ 16″ O | ||
Distàncies | 72,6 km de València 5,6 km de Gandia |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 5 PP, 3 PSPV i 1 BNV Salvador Enguix Morant (PP) |
||
Codi postal | 46722 |
Beniarjó és una població de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
[edita] Història
Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d'ací, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s’independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l'expulsió --1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscos. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.
[edita] Demografia i economia
A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s’hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.
El principal sector econòmic és l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l'augment demogràfic.
[edita] Geografia
El terme – 2,8 km2—, solcat pel riu Serpis, està absolutament cobert de tarongers.
[edita] Edificis d'interès
El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:
- Ajuntament. Segle XIX.
- Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l'anterior de la que es conserven algunes obres d'art.
- Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
- Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.
[edita] Festes i gastronomia
El 25 d'abril s’hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarjó són el Premi anual de Poesia “Senyoriu d'Ausiàs March” i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós es celebren cap a finals d'abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d'agost amb la participació de grups d'Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que es celebren el tercer diumenge de maig en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.
La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.
[edita] Política
L'ajuntament està en poder del PP que en les municipals de 2007 hi obtingué 5 regidors; el PSOE en tragué 3 i el Bloc 1. L'alcalde d'esta població a estat nomenat diputat provincial pel partit judicial de Gandia.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de la Safor | |
---|---|---|
Ador | Alfauir | Almiserà | Almoines | l'Alqueria de la Comtessa | Barx | Bellreguard | Beniarjó | Benifairó de la Valldigna | Beniflà | Benirredrà | Castellonet de la Conquesta | Daimús | la Font d'en Carròs | Gandia | Guardamar de la Safor | Llocnou de Sant Jeroni | Miramar | Oliva | Palma de Gandia | Palmera | Piles de Mar | Potries | Rafelcofer | Real de Gandia | Ròtova | Simat de la Valldigna | Tavernes de la Valldigna | Vilallonga | Xeraco | Xeresa |
Aquest article sobre la Safor és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |