Bellreguard
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Safor | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||
Gentilici | Bellreguardí, bellreguardina | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
pressupost | 8.464.066,76 | ||
Superfície | 2,90 km² | ||
Altitud | 15 m | ||
Població (2006) • Densitat |
4,216 hab. 1,45 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 56′ 44″ N 0° 09′ 36″ O | ||
Distàncies | 73 km de València 3,8 km de Gandia |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
2 (Bellreguard i Platja de Bellreguard) 5 PSPV, 4 PP i 2 BNV Pere Cremades Simó (PSPV) |
||
Codi postal | 46713 |
||
Festes majors | Sant Miquel Del 22 al 23 de setembre |
||
Agermanament | Bazzano, Italia | ||
Web |
Bellreguard és una poblacio de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els musulmans fundaren el poble i l'anomenaren Sotaia. En 1485 va ser adquirit per Pere Lluís de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, futur Alexandre VI; en aquest acte actuava com a representant del duc l'escriptor Joan Roís de Corella. En aquesta època apareix per primera vegada el mot Bellreguard. Des d'aleshores va formar part del ducat de Gandia fins el segle XIX. El 1534 va ser elevada a parròquia dependent de la de Gandia fins a 1574 en què assoleix la independència. El 1565-1572 la població morisca ascendia a 81 focs. L'expulsió dels moriscos va provocar un greu descens demogràfic; malgrat la repoblació amb catalans i mallorquins a mitjan segle XVII la població era només de 52 llars. Titulars del senyoriu van ser els Borja, els ducs de Benavente a partir del 1747 i, per últim, la casa Osuna. La lluita contra el domini senyorial fou constant durant el segle XVIII i el 1853 els veïns seguien tenint plets pendents amb la casa d'Osuna sobre reconeixement dels drets de propietat.
[edita] Demografia i economia
Hi ha dos nuclis de població: Bellreguard i Platja de Bellreguard. En el cens de 2002 hi havia 3780 habitants, de gentilici bellreguardins.
La seua activitat econòmica sempre ha sigut l'agricultura: durant els segles XVI i XVII el cultiu del canyamel amb el seu trepig, que era un gran centre sucrer; en els segles XVIII i XIX es va substituir pel cultiu de la morera i la vinya, fins que al segle XX es va establir el cultiu del taronger. A hores d'ara més de la meitat del regadiu, majoritari al municipi, està dedicat al conreu de la taronja. Encara existeixen algunes fàbriques de mobles i licors --aiguardents-- la indústria gira en torn a la manipulació de la taronja --fàbriques d'envasaments, magatzems--. A partir dels anys seixanta, el turisme ha potenciat el creixement del sector terciari.
[edita] Geografia
El terme, de 2,9 km2, s'ubica en el centre al·luvial de la Llacuna, entre la Gallinera, el Serpis i la Mediterrània, a 22 m. d'altitud.
[edita] Edificis d'interés
Del seu patrimoni sols cal ressenyar la necròpoli àrab descoberta en 1984. També hi ha l'església de sant Miquel, aixecada sobre l'anterior en els anys cinquanta del segle XX.
[edita] Gastronomia i festes
Pel que fa a la gastronomia destaquem el figatell, l'arròs al forn, l'arròs amb costra, la paella, els pebres farcits, polps farcits d'arròs, les coques de pebre amb tomaca i tonyina, les de ceba amb péssols i ou dur amb llonganissa. Però si el que volem són dolços, la llarga tradició sucrera de la comarca ens ofereix la nomenada corona de Glòria, els rollets d´ou, la coca cristina, la tortada farcida, la confitura de moniato o carabassa.
La darrera setmana completa de setembre s'hi celebren les festes majors on es característic el personatge dels Pedacets els quals, granera en mà, treuen els xiquets i xiquetes de les escoles juntament amb el Tio de la Porra i a les procesons es balla el Ball de la Forca, únic ball de bastons que es coneix a La Safor. També cal citar les Carnestoltes i sobretot els Moros i Cristians, que són el principal eix de les festes patronals i que acaben amb la tradicional entrada dels exèrcits al poble!.
No menys interessant és la Setmana Santa de Bellreguard, la qual compta amb tres confraries: Confraria del Sant Sepulcre de Nostre Senyor Jesucrist [1952], la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" [1954] i la Confraria del Santíssim Crist de la Misericòrdia [1959]. Totes tres confraries organitzades alhora sota la Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard [1992]. Una Setmana Santa que compta amb elements singulars i propis com ara els Cabos o Caps de Ferro els quals custodien el sant Sepulcre des de Dijous Sant fins la processó de l'Enterro de Divendres Sant, o més recentment amb la revista oficial de la Setmana Santa la qual duu el nom d'un genuí personatge de la Setmana Santa bellreguardina ja desaparegut: Ròssiga.
[edita] Política
Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al Bloc que obtingué 3 regidors, els mateixos que el PP amb un pacte entre tots dós partits PP i Bloc, el PSPV està a l'oposició amb 5 regidors. El 2007, el PSPV recupera l'alcaldia -després de 8 anys- de Bellreguard per majoria simple, amb 5 regidors, restan a l'oposició el PP amb 4 regidors i el Bloc amb 2.
[edita] Enllaços externs
- Filà Albardins de Bellreguard
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Galeria Fotos
- Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" de Bellreguard
- Ajuntament de Bellreguard