Colònia (Alemanya)

De Viquipèdia

Colònia (alemany: Köln [kœln]) és una ciutat alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf. Travessada pel Rin, son centre està situat a la riba esquerra del riu, que l'ha inundat repetidament. Colònia és la quarta ciutat d'Alemanya (973.878 habitants el 2004) i la més grossa de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia (la capital del qual és tanmateix Düsseldorf). A l'aglomeració urbana de Colònia hi viuen més d'un milió d'habitants. És la capital de la Regierungsbezirk Köln i oficiosament de la Rheinland. Des de l'edat mitjana és un important centre eclesiàstic i polític.

Taula de continguts 1 Història 2 Geografia 3 Organització político-administrativa 4 Economia 5 Llocs i esdeveniments d'interès 6 Ciutats agermanades 7 Vegeu també 8 Enllaços externs

[edita] Història

En l'antiguitat, va ser una important ciutat fronterera de l'Imperi Romà anomenada Colonia Claudia Ara Agrippinensium (Colònia Agripina, llatí Colonia Agrippina). El seu nom original era Oppidium Ubiorum (ciutat dels ubis). Els ubis foren establerts per Marc Vipsani Agripa (en temps d'August) al oest del Rin, per protegir-los dels atacs dels seus veïns cats. Agripina, filla de Germànic i més tard esposa de l'emperador Claudi, va néixer allí durant el govern del seu pare a la regió i temps després, l'any 51, va convèncer el seu marit l'emperador d'enviar allí una colònia de veterans que va portar el seu nom (Colonia Agrippina, una inscripció l'esmenta com Colonia Clàudia Augusta Agrippinensium). Tàcit diu que als ubis se'ls va començar a anomenar agripenses). La colònia fou de dret italià (ius Italici), un privilegi excepcional (però de fet no se sap si ho fou des el començament o més tard); això volia dir que el govern municipal i bona part de la jurisdicció civil era en mans dels magistrats de la ciutat (que potser es deien duumvirs com en altres llocs) i de la Ordo o Cúria, mentre la jurisdicció criminal i les matèries civils més destacades eren en mans dels cònsols governadors de Germània Inferior o Secunda, que més tard van tenir residència a la ciutat quan fou declarada metròpolis (capital) de la província. Aule Vitel·li era governador de la província quant fou proclamat emperador a Colònia. També era a la ciutat Trajà quan va morir Nerva (98 aC) i fou proclamat emperador.

Conquerida pels francs for recuperada per Julià l'Apòstata el 356 i en el seu temps fou una plaça amb grans fortificacions. A Notitia Imperium es esmentada com Metropolis civitas Agrippinensium. Abans del 450 ja era en mans dels francs i es possible que fos recuperada temporalment per Aeci, però la van perdre un altre cop perquè Xilderic, el pare de Clodoveu, tenia la ciutat a les seves mans i en va respectar les fortificacions (en canvi va destruir les de Trèveris). Clodoveu la va fer la seva capital.

Queden algunes restes del període romà: la porta Clàudia, alguns restes de muralles, i estàtues, sarcòfags i altres elements.

A la partició del regne franc va quedar dins de Germània i durant l'edat mitjana fou seu d'un arquebisbe que fou elector de l'Imperi.

Vegeu: Arquebisbat de Colònia.

A començaments del segle XIX i com a conseqüència de les guerres Napoleòniques aquest territori va passar a ser una subprefectura de l'antic departament francès del Roer i després del congrés de Viena es va adherir a la Confederació Germànica sota el control de Prússia.

Durant la Segona Guerra Mundial, Colònia va ser durament bombardejada pels aliats, ja que era una important zona industrial. Cap a maig de 1945, la ciutat va quedar destruïda en un 80% i enderocada, només va quedar dempeus la Catedral gòtica.

[edita] Geografia

Ubicada a la vora del riu Rin, limita al nord amb el districte de Rhein-Kreis Neuss, al nord-est amb la ciutat de Leverkusen, a l'est amb el districte de Rheinisch-Bergischer Kreis (pobles de Bergisch Gladbach i Rösrath), al sud amb el districte de Rhein-Sieg (pobles de Troisdorf i Niederkassel), al sud-oest i oest amb el districte de Rhein-Erft-Kreis (pobles de Wesseling, Brühl, Hürthl, Frechen, Pulheim i Dormagen).

[edita] Organització político-administrativa

La ciutat de Colònia està dividida en 9 districtes municipals (Bezirke), i aquestos en 85 barris en total. Els districtes són:

• 1. Innenstadt
• 2. Rodenkirchen
• 3. Lindethal
• 4. Ehrenfled
• 5. Nippes
• 6. Chorweiler
• 7. Porz
• 8. Kalk
• 9. Mülheim

[edita] Economia

Colònia és una ciutat comercial i industrial. Junt a la regió Rin-Main, i el Ruhr, Colònia és una de les tres grans regions industrials del país.

En 2004, la Unió Europea (UE), va fixar a Colònia la seu definitiva de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) que havia sigut fundada al 2002. L'AESA està encarregada de revisar avions, plans de seguretat i les concesions de llicències als pilots. També vigila que es complesca la legislació i que les lleis locals siguen segons les de la UE.

Per altra banda, des d'aquesta ciutat es transmeten deu emisores de ràdio i de televisió, entre les que es destaquen la "Westdeutscher Rundfunk" (WDR), la privada RTL. Amb això Colònia lidera la producció televisiva del pais. Aquesta reputació es veu reflexada en el complex urbanístic "Media Park".

[edita] Llocs i esdeveniments d'interès

• Catedral de Colònia: Patrimoni de la Humanitat des de 1996. Es va començar a construir en 1248, es van interrompre un llarg període, i es van reprendre posteriorment per a concloure-la en 1880. Es diu que conté les restes dels 3 Reis Mags, suposadament transportats des de la Catedral de Milà per a constituir a Colònia un centre de peregrinació.
• Carnestoltes: La festa més gran i famosa de Colònia és el Karneval. Quasi tota la gent es disfressa, canta i balla al carrer i als bars. El Karneval dura des del dijous gras (Weiberfastnacht) fins el dimarts. Durant aquestos dies hi ha desfilades amb carros. El dilluns té lloc la gran desfilada Rosenmontagszug. En total: sis dies de festa amb molta cervesa i caramels. El dimarts per la nit cremen el Nubbel per haver comés tots els pecats dels darrers sis dies.
• Museu Romano-Germà: Col·leccions d'obres de l'antiguitat.
• Museu de la Xocolata.
• Popkomm: Fira de música pop més gran d'Europa.
• Fira de Dolços i llepolies.

[edita] Ciutats agermanades

Liverpool (Regne Unit), 1952 Esch-sur-Alzette (Luxemburg), 1958 Lilla (França), 1958 Lieja (Belgica), 1958 Rotterdam (Països Baixos), 1958 Torí (Itàlia), 1958 Kyoto (Japó), 1963 Tunis (Tunísia), 1964 Turku (Finlàndia), 1967 Bezirk Neukölln, (Berlín) 1967 Klausenburg /Cluj-Napoca (Romania), 1976 Tel Aviv (Israel), 1979

Barcelona (Catalunya), 1984 Pequín (República de la Xina), 1987 Tessalònica (Grècia), 1988 Cork (República d'Irlanda), 1988 Corinto / El Realejo (Nicaragua), 1988 Indianàpolis (EUA), 1988 Volgograd (Rússia), 1988 Bezirk Treptow-Köpenick (Berlín), 1990 Katowice (Polònia), 1991 Betlem (Palestina), 1996 Istanbul (Turquia), 1997

[edita] Vegeu també

• Aigua de colònia
• Aglomeracions urbanes
• Jornada Mundial de la Joventut de 2005
• Personatges cèlebres: Konrad Adenauer i Heinrich Böll.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia

• Centre Cultural Català de Colònia
• StadtPanoramen Köln - Vistes panoràmiques de Colònia.

---

	Districtes urbans i rurals de l'Estat federat alemany de Rin del Nord - Westfàlia (NRW)
Districtes urbans	Aquisgrà (Aachen) | Bergisch Gladbach | Bielefeld | Bochum | Bonn | Bottrop | Dortmund | Duisburg | Düsseldorf | Essen | Gelsenkirchen | Hagen | Hamm | Herne | Colònia (Köln) | Iserlohn | Krefeld | Leverkusen | Mönchengladbach | Mülheim | Münster | Oberhausen | Remscheid | Solingen | Wuppertal
Districtes rurals	Aquisgrà (Aachen) | Borken | Cleves (Kleve)| Coesfeld | Düren | Ennepe-Ruhr | Euskirchen | Gütersloh | Heinsberg | Herford Hochsauerland | Höxter | Lippe | Märkischer Kreis | Mettmann | Minden-Lübbecke | Oberbergischer Kreis | Olpe | Paderborn | Recklinghausen | Rheinisch-Bergischer Kreis | Rhein-Erft-Kreis | Rhein-Kreis Neuss | Rhein-Sieg-Kreis | Siegen-Wittgenstein | Soest | Steinfurt | Unna | Viersen | Warendorf | Wesel