(90377) Sedna

De Viquipèdia

**(90377) Sedna**
Descobriment

Imatges de (90377) Sedna.
Descobridor	Michael E. Brown i Chad Trujillo.
Data de descobriment	14 de novembre de 2003
Altres designacions	2003 VB12
Classificació	Disc dispers (Núvol d'Oort ?)
Elements orbitals
Època 22 de setembre de 2006
Excentricitat (e)	0,848
Semieix major (a)	486 UA
Periheli (q)	76,117 UA
Afeli (Q)	895 UA
Període orbital (P)	12050,32 a
Velocitat orbital mitjana	1,04 km/s
Inclinació (i)	11,9°
Longitud del node ascendent (Ω)	144,514°
Argument del periheli (ω)	311,122°
Anomalia mitjana (M)	357,455°
Característiques físiques
Dimensions	( 1180-1800 ) km
Massa	1,7-6,1×10²¹ kg
Densitat	2,0 g/cm³
Gravetat superficial	0,33-0,50 m/s²
Velocitat d'escapament	0,62-0,95 km/s
Període de rotació	0,42 dies
Classe espectral
Magnitud absoluta	1,6
Albedo	0,2
Temperatura mitjana superf.	12 K (-260ºC)

(90377) Sedna (abans 2003 VB12) és un objecte transneptunià que es troba a unes 90 UA del Sol, fet que el converteix en l'objecte més remot del Sistema Solar descobert fins ara. El seu diàmetre és inferior als 1.800 km i probablement sigui igual a unes dues terceres parts el de Plutó. Podria ser el primer membre conegut del Núvol d'Oort. Va ser descobert des de l'Observatori del Mont Palomar per Mike Brown (Institut de Tecnologia de Califòrnia), Chad Trujillo (Observatori Gemini) i David Rabinowitz (Universitat de Yale) el 14 de novembre de 2003.

Degut a la seva gran distància del Sol, Sedna ha de ser un món molt fred. Per això, els seus descobridors el van batejar, de forma no oficial, amb el nom de la deessa del mar i dels animals marins en la mitologia inuit, qui es creia vivia a les profunditats gèlides de l'Oceà Àrtic. Aquest nom va ser acceptat oficialment per la Unió Astronòmica Internacional el 28 de setembre de 2004.

[edita] Informació general

Sedna té una òrbita el·líptica alta. L'excentricitat de l'òrbita és de 0,845, assemblant-se més a una òrbita cometària que a una planetària. L'afeli es troba al voltant de 900 UA's i el periheli és d'unes 76 UA (±7 UA). Actualment es troba a unes 90 UA del Sol i s'aproxima al seu periheli, al qual arribarà cap al 2076 (com a referència, la distància mitjana de Plutó al Sol és d'unes 40 UA). El seu període orbital és d'uns 12.000 anys i el període de rotació tan sols dura unes 10 hores.

Sedna té un diàmetre estimat d'entre 1.180 i 1.800 km i és un dels planetes menors més grans. En el moment del seu descobriment va ser el major objecte trobat en el Sistema Solar des del descobriment de Plutó el 1930. Actualment ha estat igualat i/o superat pels objectes 2003 UB₃₁₃ 2003 EL₆₁ i 2005 FY₉.

Massa llunyà per a considerar-lo objecte del Cinturó de Kuiper, els seus descobridors al·leguen que Sedna pertany en realitat al Núvol d'Oort, encara que està molt més a prop d'on es pensa que podria estar el límit interior del Núvol d'Oort. Està tan lluny del Sol que la temperatura mai puja dels -240°C. El Sol es veu tan xicotet des de Sedna que es podria tapar per complet amb el cap d'un agulla de cap, segons Mike Brown.

Comparació del diàmetre de Sedna en relació amb altres cossos del Sistema Solar.

Sedna va ser observat amb el Telescopi Samuel Oschin de l'Observatori de Mont Palomar prop de San Diego a Califòrnia, i va ser observat dies després per telescopis de tot el món, des de Xile, Espanya, Arizona i Hawaii. També el Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, ha pogut observar este objecte determinant que el diàmetre de Sedna és probablement pròxim al 75% del de Plutó. Observacions efectuades des de Xile, mostren que Sedna és el segon objecte més roig del sistema solar, gairebé tan roig com Mart.

El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant de quins objectes astronòmics han de considerar-se planetes i quins no (ja es va plantejar amb motiu del descobriment de Quaoar i s'ha tornat a plantejar més recentment amb el descobriment de 2003 UB₃₁₃). Encara que el 15 de març de 2004, diverses agències de notícies van reportar que s'ha descobert el desè planeta, s'antulla remot que Sedna siga qualificat com planeta; encara que després de la nova definició de planeta anunciada per l'IAU, Sedna podria optar a convertir-se en un planeta nan.