San Diego
De Viquipèdia
San Diego és una ciutat situada a l'extrem sud-oest de l'estat de Califòrnia (Estats Units) i, per tant, a l'extrem sud-oest continental dels Estats Units. El comtat fa frontera amb Tijuana, Mèxic. Capital del Comtat de San Diego, la ciutat té fama pel seu clima temperat i les seves nombroses platges.
És la segona ciutat més gran de Califòrnia i la sisena del país; Al cens de 2000 tenia una població total de 1.223.400 habitants. San Diego acull diverses bases militars, incloent ports de l'armada nord-americana i bases d'infanteria de marina.
És a més la seu de la major flota naval en el món, incloent dos super portaavions de l'armada, el CVN-68 i el USS Ronald Reagan (CVN-76), cinc naus d'assalt amfibi, diversos submarins nuclears i moltes naus menors. Un dels dos centres de reclutament de la infanteria de marina es situa aquí.
Com a prova de la seva vinculació històrica amb la marina nord-americana, diversos bucs d'aquesta s'han dit USS San Diego per a honrar a la ciutat. La base naval de North Island també és coneguda com el Bressol de l'Aviació Naval als Estats Units, tot i que la base naval de Pensacola, a Florida, també reivindica aquest títol.
[edita] Història
L'àrea originalment va ser habitada pel poble indígena Kumeyaay, que avui dia manté una presència al Comtat. No va ser fins a 1542 quan es va donar el descobriment europeu amb l'arribada d'una expedició lidereada per Juan Rodríguez Cabrillo, marí portuguès sota la bandera espanyola. Originalment aquest li va posar el nom San Miguel.
La bahia de San Diego i l'àrea de la ciutat moderna van rebre el seu nom de Sebastián Vizcaíno, el qual cartografiava l'Alta Califòrnia per Espanya el 1602. Els exploradors van acampar prop d'un llogaret indi que deia "Nipaguay" i van tenir una missa en honor a San Diego d'Alcalá.
El 1769, Gaspar de Portolà i la seva expedició van fundar un presidi, i el diumenge 16 de juliol, els frares franciscans Fra Juníper Serra, Juan Vizcaíno i Fernando Parrón van alçar i van beneir una creu, establint així la primera missió en l'Alta Califòrnia, la Missió de San Diego d'Alcalá. Els colons van començar a arribar l'any 1774, però els indis nadius de la zona es van rebel·lar a l'any següent. Van matar al missioner i a altres dues persones, i van cremar la missió.
Fra Juníper Serra va organitzar la reconstrucció, i dos anys després, es va començar a construir un edifici de atovó. Per al 1797 la missió era la major de Califòrnia, amb més de 1400 indis. El 1821, Espanya va reconèixer la independència de Mèxic i el territori va passar a control mexicà.
El governador de Califòrnia (que incloïa l'actual estat de Califòrnia i la península de Baixa Califòrnia va traslladar la seva capital des de Monterey a San Diego. El 1834 la missió va ser secularitzada i 432 persones van fer una petició al governador José Figueroa per a formar una ciutat, petició que va ser aprovada pel comandant Santiago Argüello. El primer alcalde triat va ser Juan María Osuna, guanyant-li a Pío Pico en les 13 paperetes lliurades. No obstant això, la població de la ciutat va disminuir fins al nivell d'un poc més de 100 persones, a finals dels anys 1830 va perdre el seu estatus de ciutat fins que la província de l'Alta Califòrnia es va convertir en estat nord-americà el 1848 després de ser arravassada a Mèxic com a conseqüència de la Guerra Mexicano-Nord-americana.
El poble va ser designat seu del nou Comtat de San Diego. El 1885, San Diego va ser finalment connectat a la resta d'Estats Units per ferrocarril.
La significativa presència de l'armada nord-americana va començar el 1907 amb l'establiment d'una base naval per a l'aprovisionament de carbó dels bucs. A poc a poc el nombre de bases va començar a multiplicar-se a causa de les necessitats de les forces navals.
San Diego va ser amfitrió de dues Fires Mundials, l'Exposició Panamà-Califòrnia de 1915 i l'Exposició Internacional Califòrnia-Pacífic de 1935. Des de la Segona Guerra Mundial, les forces armades han tingut la posició dominant en l'economia local. No obstant això, des del final de la Guerra Freda, ha disminuït considerablement la presència militar. Des de llavors, San Diego ha arribat a ser un centre de la indústria biotecnològica i és la seu central de la gegantesca corporació de telecomunicacions Qualcomm.
 |
Aquest article sobre els EUA és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
