Usuario:Lascorz
De Biquipedia
'
'
[editar] Personal
Sobrarbên e Biologo. No tienco pas retratos de yo ta que me veigaz. Nomës que tos diré que liebo cameretas (Patillas en castellán). Soi estudiant de Biología enna Universidat Autonoma de Barcelona, e tal como ixo vivô e trêballo á ra Ciudat Condal, encara que como he dito siempre, soi d'o Sobrarbe, e prou que me cluca de caminar ixa tierra tan á sobent com'en tiengo tiempos. As mías aportacions á Biquipedia son numbrosas, e mës que mës, bi feré picös de quan soi estresato, que pasa que m'hais de decir irresponsable, pörque ixo sênnifica que soi trêballando astí pör cuentas d'estar fendo cosas mës precisas. [editar] ProjeutosComo soi tan basto, m'he meso ennun rebanyo d'altras wikis; êstas siguients son as mêas fuëllas d'usuario d'allá:
[editar] Paginas utils
[editar] Coleicions de plantillas[editar] Plantillas t'apegar
[editar] l'Aragonés
Boh, ya caleva bien a escobada que l'he feto á êsta pagina. Ta que dengun no s'anieble tos canveo a parrafada que teneva por qualcosa mës bonica de leyer. [editar] Grafias e discusions
Heva escrito cosas sobre l'aragonés, e como creigo yo que s'havria de fer a normaliçacion d'a luènga ennes lugars d'alto, á on que encara se-hi charra, t'acomplir o menêster de salvar-la, e tammien d'as mías opinions sobre ra ortografia autual (Grafia de Uesca), lure desiñança se-me fa tan basta que no la comparto ni guaire ni mica, pero tampoco no creigo que calga d'escrêbir cosa pörque s'ha constatato que t'a mës gran partê d'ös interesatos enna nuestra fabla, a grafía de 1987 se fa á masiato inconsistent, talment com'á invencion que en prevar d'estar supra-dialeutal s'ha tornato insuficient t'a consolidacion d'a mës gran partê d'ös rasgos de cadagun d'ös dialeutos constitutivôs d'a luènga. Con a intencion de sôperar ixa dêficultat, e sines que se m'ise nunca d'o pensamiento que no soi ni garra autoridat ni cosa asinas ta decir cómo han d'escrêbir ös demës, he perfilato una grafia propia (que encara no enjasca de tot, e le calen revisions que la perfeucionen, que s'irán fendo) que se fa mica mës complicada talment, anque preva de fer representacion d'a luènga aragonesa con una grafia d'aspeuto romanico, como creigo que ha d'êstar enno caso de l'aragonés; pör cuèntas d'a traça que fevan as normas de Uesca, que parixeva que yevan mës á par d'o vasco, d'a carauteristica grafia d'o coleutivo Okupa, ó cosa asinas, ni mica seria que parixeva. As normas que yo he desênyato no son encara guaire funcionals, e puet pasar que tos parixen mës majas (ó no, talment puet pasar) que no ixas que femos enna Biqui, pero quiero recordar en toz ös casos que ta empregar enna enciclopédia ya consesuemos unas normas d'ortografia basadas á ras normas de Uesca anque con belas modificacions que las fan ir mës funcionals, pos á base de trêballar con as originals s'heva visto que bailavan á bels puntos. Me pienso que s'ha de dêcir que enna Biquipédia, dica l'inte, consideramos oficials as Normas de Uesca ó enno suyo defeuto as normas d'ortografia consensuatas que faciemos, e que col·laboracions enn'altras grafias anque son biemplegatas s'havrán de fer en proporcions bien acotadas que encara s'han de definir. Yo personalment m'he compromeso á seguir ixa pauta, e bel·las aportacions que facier enn'altras ortografias encara las soi adattando ent'as formas acordadas á ro Biquiproyeuto Grafia. Zaguerament m'he estato mirando a grafia que proponierön d'a Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que conoixeva somerament, e n'he visto una potencialidat important ta meter en comun bels aspeutos incoderents d'a mía grafia con ocurréncias d'êsta que son bien pensadas, e tammien ta ênamplar as posibilidaz d'êsta conna incorporacion d'un sistema d'acentuacions (que encara soi desarrollando) que havería de representar as variacions foneticas menors d'ös diferents dialeutos de l'idioma d'entre sê, de manera que talment en rematar a mía grafia se podiés considerar una modificacion d'a grafia SLA. Êsta ye ra ideya que tiengo enna mente pör agôra e tos en dêixo asinas un borrador enn'êsta pagina, ta que el veigaz. l'Aspeuto mës dêscutible d'a mía manera d'escrêbir ye, seguro, a reincorporacion de parolas ya perdütas enno mío dialeuto, que no obstante consta ennes libros que historicament s'hevan feto marchar. No totas as formas se fan asinas enno sobrarbe autualment; a tendéncia d'a suaviçacion d'as consonants "P -> B, K -> G, e T -> D", como enna mës gran partê de territórios de l'Alto Aragon ye bien fura, enta'l punto que se fa dêficil posicionar-se enna contra (escrebindo siempre ra consonant fuerte). Asinas, a parola tot (tó) se siente á sobent, pero tota/totas han desapareixito deformando-se á toda/todas, tammien dito/dido, espluca/espluga, etc; êstes son un êixemplos d'una cosa que mos fica buenas dêscusions á toz, e generalment confronta posicions d'aquers que de regular gosan á preferir as formas mës tradicionals e propias d'a luènga, d'aquers que se fan mës amantes de respetar e rêpresentar a reyalidat aututal. A posicion, ya he dito, ye bien dêficil, e no m'agana de meter-me á dêscusions. Yo foi uns vocables d'una forma e altros de l'altra, generalment seguntes els haiga sentitos. Tampoco no me gusta guaire a representacion d'ös particípios aragoneses conna forma predominant enna pronunciacion d'a mës gran partê d'ös dialeutos: cantau, dormíu, etc. (anque enno mío lugar mesmo se digan asinas), pero me resulta dêficil de sostener que s'escriben conna forma belsetana/pandicuta cantato, dormito, anque quasi toz ös expertos coincíden que ixa estiore a forma historica de l'aragonés. Se m'ha ocurrito ta solventar-lo que se podeva poner cantaddo, dormiddo representando una forma pronunciable com'á -au, -íu anque conservás reminescéncias d'a forma etimologica. Ixa ye ra "chorradeta" que se m'acaba d'ocurrir.
[editar] Fainas pendients en a infraestrutura de Biquipedia:
[editar] Articlos inacabatos[editar] Paginas inutilas |