Bielsa

De Biquipedia

Bielsa
{{{imachen}}}
Comunidat autonoma	Aragón
Probinzia	Uesca
Redolada	Sobrarbe
Codigo postal	22367
Latitut Lonchitut	{{Coor dd| lon=0.21|lat=42.63}}
Superfizie	202,4 km²
Altaria	1.053 m.
Distanzia	151 km enta Uesca
Poblazión	463 ab. (2005)
Chentilizio	{{{chentilizio}}}
Ríos	{{{ríos}}}
Pachina web	{{{web}}}

Esta fuella ye escrita en belsetán.

Bielsa ye un monezipio del·la probinzia de Uesca con cabezanna á la bil·la d'el mesmo nome. También enclui altri lugars del·las balles redolantas: Chisagüés, Espierba, Ixabierre de Bielsa, Las Corz d'Espierba, Parzán, Salinas e Zapatierno, fincatos ennas dibersas balles que bi baixan á amortar á la Zinca amannatas del·la bil·la de Bielsa; Balle de Bielsa, Chisagüés, Barrosa e Pineta. La poblazión suya ye de 463 abitans en una superfizie de 202,4 km² e una densidat de 16,85 ab/km²; només 330 d'els abitants son d'el lugar de Bielsa.

En Bielsa e ennas suyas balles se bi charra un dialeuto de l'aragonés clamato belsetán.

Contenius 1 Cheografía 1.1 La balle de Bielsa 1.2 La balle del·la Barrosa 1.3 La balle de Chisagüés 1.4 La balle de Pineta 1.5 "Las Mugas" 2 Istoria 2.1 La Guerra Zebil e la Bolsa de Bielsa 3 Fiestas 3.1 El Carnabal de Bielsa 4 Beyer tamién 5 Enrastres externos

[editar] Cheografía

D'el lugar de Salinas de Bielsa, bico més abersato ta'l norte de l'antico lugar de Salinas (güé repartito d'entre dos monezipios, Bielsa e Tella-Sin), la muga sud-uèste d'el monezipio s'enfila ta l'alto per la baixadera de Gospisanna y l'Estibièlla enta el Puntal d'el Bachaco (2317m), primer contrafuèrt del·la Sièrra del·las Zucas, que d'al·loras ent'abant fará de muga conduzinno las buegadas monezipals ta'l mallo del·las Tres Serols per alto de totas las suyas tucas. Ye per alto del·la zaguera e més alta d'ixas (El Zucón (2781m)) que la cuènca de balles que forman Bielsa teneba un pas ta'l·la Montaña Sensa e las suyas estibas á trabiés del·la cul de Pineta, dito d'antis Collada d'Añisclo perque ubriba-se enna cabezanna á on naixe la garonna d'ixa balle.

[editar] La balle de Bielsa

l'Articlo prenzipal d'este apartato ye Bal de Bielsa.

Tornando ta baixo del·la sièrra, á on eba naixito el·la, se troba el Forato del·las Debotas, un gran caíta d'el terrén que fa zarradas las parez suyas á redol d'el corso del·la Zinca, per on se deziba que els anticos pobladors d'ixas balles bi teneban dibersos puènts á l'alto d'el río, de ripa ta ripa enna foz, fetos con no més que matièrs e cuèrdas, e per ixo cuan las mullers del·las balles d'alto el eban de trescruzar ta baixar enta'l lugar de Badaín per una romería antica, diz que eban de fer el camín dezinno painuèstres per la pabor que gosaban á pasar-be. Ye á iste congosto per on la muga queda ennitablata per la linia que demarca el río.

La man oriental d'o Forato la constitui la obaga del·la Sièrra Perezosa, connoxita per el Tozal de Pegueras (2045m) que ne ye la punta prenzipal. Sièrra Perezosa ye un continno con la dita Sièrra del·la Fita que tién el més alto puntal en Maristás (2430m) ("Puntas de l'Orbar" ta'ls bezins del·la man chistabinna). Cal·le endicar astí que els belsetans en dizen sièmpre sièrras d'els contrafuèrts rematadors del·las rallas montañencas; asinas se-bi troban "sièrras" como la Sièrra d'el Marqués, la sierra del·la Fita ó la sièrra Ferriz que no están si que ixas baixaderas d'altri tozals més grans (Punta Fubillons (2437m), El Maristás (2430m) e la Punta Fuèsa (2858m, amannata d'Ordizeto) respeutibament). Ye l'entremont d'ixas tucas el qui forma la muga d'entre Bielsa e el bezín monezipio de Chistén, con la balle de Chistau ál·la suya man, con l'unico pas del·la Collada del·la Cruz de Guardia que tién el Cubillar del·la Bergüêsera allá mesmo.

La man belsetana d'iste sarrato tién importanz barranques (Montiello, Barleto, El Clau, l'Arizón) que son baixatos d'els ibons d'alto, como el Ibón d'el Clau, ó l'entibato d'Ordizeto. Ye per el nort-este d'ixe ibón que s'alza la Punta d'Ordizeto (2592m) también dita Punta del·las Tres Buegas per estar muga d'entre Chistén, Bielsa e Franzia.

Dimpués, per l'ueste, rematan as baixaderas d'el Bachaco per partis del·la barranquera de Musuliet á l'Entibo de Pineta. Las antigas riberas d'El Plan y Zêrners, baxo l'entibo d'es prenzipios d'el sieglo XX, rematan per alto d'es tellatos del·la bil·la dica la cuala la Zinca bi plega á trabiés d'es campez de Lo Puzet.

La bil·la de Bielsa, autuanno como á cabezanna del·la balle, se puet mirar alabez á la cruzera d'ixa Zinca encara chobenona con la Barrosa baixadera de Parzán e la suya balle. Per alto del·la bil·la s'alza la Punta d'El Cuezo (2045m) enta la cuala se bi puet puyar per las faixas de Pennareto.

[editar] La balle del·la Barrosa

l'Articlo prenzipal d'este apartato ye Bal d'a Barrosa.

Per alto de Bielsa se continna de tot, como se d'una balle natural mesma estás, la compleguera d'el·la Barrosa, d'el·la cuala en ye el nuclio unico el lugar de Parzán. Asinas, la balle d'el·la Barrosa ye, per exzelenzia, la balle de Parzán.

En es primers 2Km per l'alto de Bielsa la balle no tién guaire desnibels, e d'ixa traza permit que s'aigan puesto de sièmpre faixas amplas á iste transeuto. Bi tienen puesto, encaixonatas d'entre El Paco e la sièrra Ferriz, e ennumeratas de sud ta norte, las fincas d'el Furquet, Archilers e Azans. Son istes campez parti d'una ribereta que només ye trencata per la plegada d'el Barranque d'Arizón que baixa d'el·la sièrra Ferriz per la man d'Insoleta, á l'este d'el conchunto.

Á Parzán bi plega per l'ueste el río Real, garonna d'el·la balle de Chisagüés, per alto d'el cual la barianzia d'el ran d'el·la montaña se fa prou més patenta. No bi ha continazión natural d'el·la balle d'el·la Barrosa se que no per on s'esaugua el Barranque d'Ordizeto, e cal·le continar-be el camín suyo ta'l norte només que per la carretera A-138 ta Franzia, perque la balle se fa d'astí ent'a debant més sargosa e angosta. Las berdas faixas d'Estibeta e Sanaruèlas son baixaderas d'el Tozal de Miranda (2226m) mos guardan l'embista d'es Pinars de Liena e d' Albarosas, endreitos naturals de fièrme berrois, que como es suyos nomes sugxieren, han sito selbas estimaderas d'el·las chents d'estas balles, libranno-ne d'astí d'es pocos arbols que la patida Belsetana plena eba exportiato en altri tièmpos. Bielsa no estiore pas un monezipio nabatero, pues que alabez las fustas propias las empregaba ta'l prou més lucratibo negozio d'el·las fargas e ferrerías, como s'explicará ent'abant.

D'esta parti la uèmbra ye benita d'alto, d'el·la Punta Mener (2453m) que finca á l'este d'el·la balle. La Liena Mala e El Cubil·lar d'Alto forman una obaga prièta d'esta montaña, á on sièmpre se puet trobar nieu encara cuan á es altri puestos d'el·la balle ye feta borralla. Punta Mener ye deseparata d'el·las puntas Sonque (2427m) e Marcatiecho (2627m) per el Barranque de Tringonier que, baixanno per Plana Fita primero e Faixas royas dimpués, naixe per dos mans diferentas d'el Plan de Marcatiecho -estiba rematera- e l'Ibonet, como no be d'escapar ta mutos excursionistas que conoixen prou bien el puesto, á penar que sía més con el nome castellanizato de "Trigoniero".

Alabez, á la uèmbra de Salcorz (2704m), l'Ospital de Parzán s'ubica bels 500m d'antis la carretera no bi plegue enta'l Tonel de Bielsa á una cul de balle feta per las cheleras cuaternarias, tal·la cuala no bi plega pas la Barrosa que ye mirata ta l'ueste per la compleguera de Mallarruego que enfila t'alto tal·la Cul del·la Barrosa, á baixo del·la Pica del·la Barrosa (2666m) á una chicolona balle glazial cuaternaria.

[editar] La balle de Chisagüés

l'Articlo prenzipal d'este apartato ye Bal de Chisagüés.

La balle de Chisagüés ye la més chica del·las Balles de Bielsa, que baixa con el río Real de l'endreito clamato l'Estiba, una cul propiament fincata d'entre la Punta d'El Uerto (2542m) e el doplet Chinipro-La Larri, enta la Barrosa.

Ye deseparata per la parti més alta del·la suya cuènca del·la balle glazial de La Larri per las puntas de Punta d'El Chinipro (2800m) e Punta de La Larri (2758m), estendillanno-se en paral·lelo per tota la suya lonchitut ál·la balle de Pineta, del·la cuala en ye isolada per la Sièrra d'Espierba. Per el norte la barranquera de Mallarruego condux la Barrosa en una altra balle paral·lela que ye deseparata de Chisagüés per man d'el mallo de Liena (2607m) e La Mota (2580m).

O lugar de Chisagüés, cuasi á baixo de tot del·la balle, ye l'unico nuclio con abitants en el endreito.

[editar] La balle de Pineta

l'Articlo prenzipal d'este apartato ye Bal de Pineta.

La balle de Pineta ye la balle que naixe con la Zinca per alto d'es Plans del·la Cul de Pineta e d'el Balcón d'el mesmo nome. Per a cabesana alta d'a balle, cuan bi comberche el Barranque de La Larri se bi puet mirar el Parador de Pineta, con el suyo cámping á es piez. Esta ye una del·las balles més berroias d'el Perineu plen, e tién per a suya lonchitut, uno d'es espazios reutilinios més extensos de tota la cordelera, tenindo per norte e sud parez montañencas (La Man Pazina per el sud, e Las Planas de Costaduet e Las Corz del·la sièrra d'Espierba per el norte e nort-este) que ne fan trestallos prou més reutos que no en altras balles d'a redolada. Es nuclios abitatos del·la balle se troban per á baixo d'esta, no luén del·la suya boca, e son, emprenzipanno per alto, Espierba con Las Corz d'Espierba en a mesma man, Zapatierno bels zentenars de metros més á baixo, e dimpués, ya més amannato de Bielsa, Ixabierre, á on finca también l'Entibo de Pineta.

En alto, á man d'el Parador bi ha es limites més orientals d'el Parque Nazional d'Ordesa e d'as Tres Serols, que enclui es puestos més altos del·la cabelera del·la balle.

[editar] "Las Mugas"

Las Mugas son, per la man de Bielsa, es puestos per on s'eba trescruzato tradizionalment es puertos ta marchar ta Franzia. bel·las d'estas mugas han estato de sièmpre puestos de pas obligato ta pastors, comerzidants, marchadors e contrabandistas, abiéndo-ne bías per el Puèrto Biello de Bielsa, que no ye si que l'alto que bi ha per alto d'el Tonel de Bielsa, que comuniqueba d'anticos es lugars de Parzán e la suya compleguera con l'Arañônet d'a man franzesa. También en son ixemplos de mugas el Puèrto del·la Plana de Castet e el Puèrto d'Ordizeto.

[editar] Istoria

[editar] La Guerra Zebil e la Bolsa de Bielsa

l'Articlo prenzipal d'este apartato ye Bolsa de Bielsa.

[editar] Fiestas

• 17 de chinero, romería de San Antón.
• El cabo de semana d'antis no sía el miércols de zenisa (en frebero), el famoso Carnabal de Bielsa, fiesta popular e tôristica.
• 15 d'agosto, Fièsta Mayor fendo honors tal·la Birchen de l'Asunzión.

[editar] El Carnabal de Bielsa

l'Articlo prenzipal d'este apartato ye Carnabal de Bielsa.

El carnabal de Bielsa ye una d'as festibidaz més coneixitas de tot el Sobrarbe e, aintro d'el sistema de balles que forma este monezipio, s'ha de remarcar la confluyenzia de chent que plega enta'l lugar ta zelebrar-lo.

La carauteristica més importanta d'el carnabal belsetán ye la presenzia d'una colla de personaches arquetipicos, como á d'altri carnabals d'estas balles, que representan papers concretos aintro del·la borina carnabalenca d'el lugar; en el caso de Bielsa, las Trangas u Trancas, á feto de creiaturas meitat animal meitat persona, bestitas de pièls de craba e con la cara tintada de negra, representan la birilidat masculina sines garra control, encorrinno las mullers que bi troban en el suyo pas e fenno-les mobimientos obszenos e probocadors, son segurament es personaches més anticos e importants del·la fièsta, representadors de toz es pecatos que ben de ser purgatos á el final del·la fièsta.

Es altri personaches més importants son las Madamas, mullers bien guarnezitas, politas e limpias, que con la suya galanura e con es suyos bestuaches e calzeros fan representazión d'el que ye més contrario de tot enta las trangas; la feminidat e l'orden sozial. Á el final del·la borina, cuan las trangas dentran per fin tal·la plaza d'el lugar e troban allá las madamas, estas han de ser las unas que redimirán el pecato e el desenfreno masculins del·las semi-bestias, aportanno asinas el balor moralizador d'en rematar el carnabal, retornar totas las cosas ta'l suyo orden.

Altri personaches més secundarios son es Onsos e es cazataires, que acompañan las trangas en toz es momentos d'el carnabal. Es onsos son altros personaches anzestrals, meitat animal meitat ser umán, tienen las espailas plenas de palla, indo toz cubièrtos de pièls como las trangas e con las mans e piez encadenatos, caminan torponament per las carreras d'el lugar concaranno las personas que troban á mientres es cazataires ban fotenno-lis fièrmes trucazos con bastons e perchas (per ixo la palla d'el disfraz) en conduxir-los ta'l zentro de Bielsa. La balor d'istas creiaturas ye ebident; magnifican el poder d'el ser umán á l'alto del·las bestias e salbachinas d'estes monz.

[editar] Beyer tamién

• Lista de monezipios de Uesca
• Balles de Bielsa

[editar] Enrastres externos

• (an) Estadisticas d'o monezipio de Bielsa.
• (es) Web d'o Conzello de Bielsa.
• (es) Bielsa e as suyas balles.
• (es) Informazión sobre Bielsa y es suyos lugars.