Web Analytics Made Easy - Statcounter

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Arhentina - Güiquipeya

Arhentina

Dendi Güiquipeya

Repúbrica Arhentina
Argentina coa.png
Asiahamientu d'Arhentina
Luenga oficial Español
Capital Guenus Airis
Presidenti 'el gobiernu Cristina Fernández
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 8ª
2.791.810km²
1,1%
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 31º
39.745.613
14 ab/km²
Moeda Pesu Arhentinu
Zona orária
 UTC -3
Domeñu Internet .ar
Código telefónico +54
Miembru e: OEA, ONU, MERCOSUR, OTAN, UNASUR, CIN, OIEA, OMC, CAN

Arhentina es un pais d'América 'el Sul, linda al norti con Bolívia i Paraguai, al esti con Brasil i Uruguai i conel Océanu Atlánticu. Los lindis al sul son con el Estrechu e Drake e al oesti lo hazi con Chili. La su capital es la ciá de Guenus Airis. Arhentina es una república federal presidencialista.

Pola su estensión, Arhentina es el segundero mayuol pais en tamañu d'América 'el Sul, endispués e Brasil i l'octavu 'el mundu. Tieni un cumprimiento continental e 2.766.889 km² (1.078.000 km²) entri la cordillera delos Andis al oesti i l'Océanu Atlántico al esti i sul.

El país revindica los territórius británicus controlaus delas Ilas Mavinas e delas Ilas Geórgia 'el Sul i Sandwich 'el sul. Bahu la demominación de Antártia Arhentina, revindica tamién 96.464 km² dela Antártia.

[eital] Etimolohia

El país recibi esti nombre d'Arhentina inque la prata nunca fue abundanti nel su territóriu. En 1526 cuandu Sebastião Caboto pasó porel estuário que hazi la desemboacura el tozu Uruguai lo denominó "Tozu dela Prata", engañau porel metal preciosu qu'encontró enas manus dalgunus indíhenas, sin sabel qu'ellus l'abian tomau delos marinerus dela espedición portuguesa dirigia por Aleixo Garcia.

Inque l'equívocu se hubu aclarau pocu endispués, el nombri ya se mantuvu i aluego el hentilíciu "riutratensi" s'aplicó n'español pa designar a los abitantis de dambas dos marhinis 'el riu dela Prata, al que los nativus nombraban "Paraná-Guazú" (Riu grandi común mari).

Prata en latín es "argentum", nombri sustantivo al cual correspondi l'adjetivu "argentinus". el nombri Arhentina fue usau pola primera vezi porel pueta Miguel del Barco Centenera (1535-1605) en su puema estóricu "Arhentina i la conquista 'el Tozu dela Prata", publicau en 1602, sesenta i seis años endispués dela hundación e "Puertu e Muestra Señora Santa Maria 'el Guen Airi", oi Guenus Airis. El sustantivu Arhentina fue utilizau ampliamente a partil 'el sigru XVIII pa desgnal tola rehión riu-pratensi, abarcandu los actualis territórius e Uruguai, Paraguai i parti 'el estau Brasileiru e Riu Grandi 'el Sul.

[eital] Heografia

La su superficie total es e 3 745 247 km², delos cualis 2 780 400 km² correpondin al continenti americanu i 964 847 km² al continenti antárticu. Sinembargu, las juntanillas oficialis arhentinas i la sextraodicialis contiuan considerandu comu territórius suyus las Malvinas i las ilas adyacentis, elevandu el comprimentu total a los 3 761 274 km².

Arhentina es el otavu mayol pa´si 'el mundu i el cuartu mayol d'América, solu endispués e Canadá, los Estáus Uñius i Brasil.

Arhentina puedi dividil-si esquemáticamenti en tres partis: Las planícies cértilis delas Pampas ena metá norti 'el país, que son el centru dela riqueza agrócola argentina, el planaltu dela Patagónia ena metá sul asta la Tierra 'el Fuegu, qu'es avezis planu, a vezis ondulau, i por últimu la escarpá codillera delus Andis, a lo largu dela frontera ocidental con Chili, cuyu puntu mas elevau es el monti Aconcágua con 6 960 m d'altura.

Los tozus prencipalis son el Paraguai, el Bermehu, el rio Colorau, el Uruguai i el mayol de tós, el riu Paraná. Los dos últimos se huntan dantis de desagual nel océanu Atlánticu, hormandu el estuáriu 'el Riu dela Prata.

[eital] Clima

La mayol parti 'el país está ena zona temprá sul. Desisti tamién n'algunas rehionis los climas tropicalis i subtropicalis, árius i frius, combianus debiu a las grandis variacionis d'altirú entri otrus.

En otras palras


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -