Inquisidor general

De Viquipèdia

L'Inquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola. El més famós fou probablement el religiós dominic Tomás de Torquemada.

Taula de continguts 1 Llista d'Inquisidors generals 2 Notes 3 Bibliografia 4 Vegeu també 5 Enllaços externs

[edita] Llista d'Inquisidors generals

Els següents personatges van ocupar el càrrec d'inquisidors generals entre 1483 i 1820:

• 1483-1498: Tomás de Torquemada^[1]
• 1498-1507: Diego de Deza, arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.

separació per regnes, Corona de Castella i Corona d'Aragó:

• 1507-1517: Francisco Jiménez de Cisneros, inquisidor de la Corona de Castella, cardenal i arquebisbe de Toledo.
• 1507-1513 Joan d'Enguera, inquisidor de la Corona d'Aragó, bisbe de Vic.
• 1512-1516: Lluís Mercader, inquisidor de la Corona d'Aragó, bisbe de Tortosa.
• 1516: Adrià d'Utrecht, inquisidor de la Corona d'Aragó, cardenal i bisbe de Tortosa

unió per regnes:

• 1518-1522: Adrià d'Utrecht, inquisidor d'Aragó i de Castella.
• 1523-1538: Alfonso Manrique, arquebisbe i cardenal de Sevilla.
• 1539-1545: Juan Pardo de Tavera, arquebisbe de Toledo.
• 1546: Francisco García de Loaysa, arquebisbe de Sevilla.
• 1547-1566: Fernando Valdés, arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.
• 1567-1572: Diego de Espinosa, bisbe de Sigüenza.
• 1573-1594: Gaspar de Quiroga, cardenal i arquebisbe de Toledo.
• 1595: Jerónimo Manrique de Lara, bisbe d'Àvila.
• 1596-1599: Pedro de Portocarrero, bisbe de Calahorra i Còrdova. Renúncia voluntària.
• 1599-1600: Fernando Niño de Guevara, cardenal i arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.
• 1602: Juan de Zúñiga, bisbe de Cartagena.
• 1603-1608: Juan Bautista de Acevedo, arquebisbe in partibus infidelium.
• 1608-1618: Bernardo de Sandoval y Rojas, cardenal i arquebisbe de Toledo.
• 1619-1621: Luis de Aliaga, confessor reial. Renúncia voluntària.
• 1622-1626: Andrés Pacheco, bisbe de Conca.
• 1627-1632: Antonio de Zapata, cardenal i arquebisbe de Burgos. Renúncia voluntària.
• 1632-1643: Antonio de Sotomayor, arquebisbe de Damasc.
• 1643-1665: Diego de Arce y Reinoso, bisbe de Plasència.
• 1665: Pascual de Aragón, arquebisbe de Toledo. Renúncia voluntària.
• 1666-1669: Juan Everardo Nithard, confessor reial, cardenal i arquebisbe d'Edesa. Renúncia voluntària.
• 1669-1695: Diego Sarmiento de Valladares, bisbe de Plasència.
• 1695-1699: Juan Tomás de Rocabert, arquebisbe de València.
• 1699-1705: Baltasar de Mendoza y Sandoval, bisbe de Segòvia. Renúncia voluntària.
• 1705-1709: Vidal Marín, bisbe de Ceuta.
• 1709-1710: Antonio Ibañes de la Riva Herrera, arquebisbe de Saragossa.
• 1711-1716: Francisco Giudice, cardenal. Renúncia voluntària.
• 1717: José de Molines, auditor del Tribunal de la Rota.
• 1718: Felipe de Arcemendi, proposat per Felip V, no va arribar a prendre possessió del càrrec.
• 1720: Diego de Astorga y Céspedes, bisbe de Barcelona. Renúncia voluntària.
• 1720-1733: Juan de Camargo, bisbe de Pamplona.
• 1733-1740: Andrés de Orbe y Larreátegui, arquebisbe de València.
• 1742-1746: Manuel Isidro Manrique de Lara, arquebisbe de Santiago de Compostel·la.
• 1746-1755: Francisco Pérez de Prado y Cuesta, bisbe de Terol.
• 1755-1774: Manuel Quintano Bonifaz, arquebisbe de Farsala. Renúncia voluntària.
• 1775-1783: Felipe Beltrán, bisbe de Salamanca.
• 1784-1793: Agustín Rubín de Ceballos, bisbe de Jaén.
• 1793-1794: Manuel Abad y la Sierra, bisbe d'Astorga i arquebisbe de Selímbria.
• 1794-1797: Francisco Antonio Lorenzana, cardenal arquebisbe de Toledo. Renúncia voluntària.
• 1798-1808: Ramón José de Arce, arquebisbe de Burgos i Saragossa. Renúncia voluntària.
• 1814-1818: Francisco J. Mier y Campillo, bisbe d'Almeria.
• 1818-1820: Jerónimo Castellón y Salas, bisbe de Tarassona.

[edita] Notes

1. ↑ El 1494 el papa Alexandre VI va nomenar inquisidors generals adjunts a Martín Ponce de León, arquebisbe de Messina; Iñigo Manrique, arquebisbe de Sevilla; Alonso Suárez de Fuente el Saz, bisbe de Mondoñedo; i Francisco Sánchez de la Funte, bisbe d'Àvila.

[edita] Bibliografia

• PÉREZ VILLANUEVA, Joaquín, y ESCANDELL BONET, Bartolomé: "Historia de la Inquisición en España y América. I: El conocimiento científico y el proceso histórico de la Institución (1478-1834)". Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1984. ISBN 84-2201-158-1

[edita] Vegeu també

• Inquisidor
• Inquisició
• Inquisició espanyola

[edita] Enllaços externs

• (castellà) Informació sobre el Consell de la Inquisició