Pedro Berruguete
De Viquipèdia
Pedro Berruguete (Paredes de Nava, Palència, 1445 - 1503) va ser un pintor renaixentista espanyol.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Després de la seva formació a Castella, probablement a Burgos, va viatjar molt jove a Itàlia, on va treballar sota el mecenatge del duc de Urbino, Frederic III Montefeltro, el que li va permetre conèixer als principals artistes del Quattrocento. Berruguete va aprendre a Itàlia importants tècniques com el domini de l'espai, anatomia, composició, varietat i naturalitat en els gestos, a més dels elements característics arquitectònics i decoratius propis del Renaixement.
Va regressar a Castella cap al 1483 i a partir d'aquest moment les seves obres presenten ja aquestes característiques, cosa que es troba a faltar a les seves primeres obres, de caràcter hispà-flamenc.
La seva vasta obra serà per tant una síntesi de l'art italià, el flamenc (après del seu mestre burgalès) i el purament castellà. Després Berruguete va morir al seu keli, sols i sense companyia, en la solitud del seu llit.
Pedro Berruguete era un pintor castellà i la seva major aportació va consistir en la introducció del Renaixement italià a Castella. El seu aprenentatge artístic ho va iniciar en un ambient flamenc amb Joos van Wassenhove (Just de Gante) abans de 1497. Pot ser que viatgés a Itàlia per a treballar en el Palau Ducal de Urbino, que pertanyia al duc de Montefeltro. Allí fa una sèrie de retrats com, per exemple, el retrat de Sixt IV que es troba a París, al Museu del Louvre. També pinta el retrat de Frederic de Montefeltro amb el seu fill Guidobald (Urbino, Palau Ducal).
Després de la seva estada italiana, Berruguete va regressar a Castella, on va realitzar una sèrie de temes religiosos. Apareix documentat a Toledo l'any 1483, lloc en el qual decora els murs de la capella del Sagrari de la Catedral. Torna a la seva població natal i executa el retaule de Santa Anna i la Verge (1485-1488). En aquesta data torna a Toledo i, després d'un període de silenci documental, treballa de nou a aquesta ciutat l'any 1494. Va rebre un encàrrec del inquisidor Tomàs de Torquemada, realitzant el retaule major del Convent de Sant Tomàs d'Àvila. Destaca d'aquest retaule la pintura Acte de Fe de Santo Domingo de Guzmán que es troba al Museu del Prado. La seva última etapa transcorre a Paredes de Nava on pinta obres com el parcialment desaparegut retaule de Guaza de 1501. La seva pintura destaca la influència del Renaixement italià, en el fet de voler emmarcar les figures i les accions en l'espai, mitjançant la utilització de la llum i la perspectiva. Quan torna a Castella, perd l'interès pel detall i les seves figures es tornen més sòbries.
[edita] Obra
[edita] Primera etapa
(entre 1470 i 1471) abans de partir cap a Itàlia: Verificació de la creu de Crist de l'església de San Joan de Paredes de Nava o l'Adoració dels mags de la col·lecció Várez Fisa.
[edita] Segona etapa
d'aprenentatge a Itàlia (1471-1483).
[edita] Tercera etapa
(1483-1503) de creació a Castella. A Santa Maria del Campo (Burgos), a la seva església de l'Assumpció, es conserven dues taules importants d'aquesta etapa: Decapitació del Baptista i Baptisme de Crist, en oli sobre llenç. Ambdues pertanyen al Retaule de les ànimes, al trascor de l'església i que al seu origen van formar part d'un Retaule de la vida del Baptista la datació de la qual està entre 1483 i 1485, és a dir estaríem davant algunes de les primeres obres d'aquesta tercera etapa castellana.
