Inquisició espanyola

De Viquipèdia

La Inquisició Espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV autoritzava als Reis Catòlics a anomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la Corona (1478). Aquest nou tipus d'inquisició es va estendre per tota la península, convertint-se en l'única institució comuna a tots els súbdits de la corona, a banda de la pròpia Corona, a qui servia com a instrument del poder reial. En resum, la Inquisició s'independitza de Roma, i es posa al servei dels Reis Catòlics i els seus successors que l'usaran com una poderosa arma. Un exemple d'això és la persecució que va fer la Inquisició, per motius polítics, contra Antonio Pérez, antic secretari de Felip II que s'havia refugiat a Aragó.

Taula de continguts

1 Etapes històriques de la Inquisició
2 Algunes accions protagonitzades per la Inquisició a Aragó
3 Organització interna
4 Procés penal
5 Vegeu també
6 Enllaços

[edita] Etapes històriques de la Inquisició

Fundació (1478) (a la Aragó s'instaura el 1482). Fins mitjan del segle XVI (1530). Gran activitat. Objectiu: jueus. Període de severes penes.
1530 a 1640. L'activitat del tribunal decau. El Sant Ofici es fa més lent i burocràtic. L'objectiu principal en aquesta època eren els cristians vells.
1640 a 1660. Sorgeix un nou brot d'activitat. Principalment sobre conversos o cristians nous.
1668 a tot el segle XVIII. Inactivitat cada vegada major. Es va dedicar sobretot a intentar frenar la introducció a Espanya de les noves idees il·lustrades.

A Espanya la inquisició es va suprimir en 1820 durant el Trienni Liberal, i encara que Ferran VII va restablir la inquisició. Les practiques de tortura acaben en 1834.

[edita] Algunes accions protagonitzades per la Inquisició a Aragó

1482 S'instaura a Aragó i el mateix any comença la persecució i crema de la Bíblia Valenciana, primera Bíblia impressa en català.
1482 Enceta un procediment contra la familia del filòsof Joan Lluís Vives. El 1509 aquest haurà d'exiliar-se a França.
1484 El filòsof i eclesiàstic Pere Daguí és acusat d'heterodòxia, per l'inquisidor de Mallorca.
1509 Crema en la foguera al poeta, metge i catedràtic universitari Lluís Alcanyís i a la seua dona.
Segle XVI, principis, el valencià Francesc Vicent, autor del Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, primer llibre de teoria dels escacs, ha de fugir a Itàlia per problemes amb la Inquisició.
Segle XVI el Llàtzer de Tormos, obra possiblement redactada originàriament en català per Joan Lluís Vives, és inclosa a l'Índex de llibres prohibits de la Inquisició.
1770 Les obres teatrals de Francesc Vicent Garcia i Torres són prohibides.
1774, aproximadament, el valencià Josep Climent i Avinent, bisbe de Barcelona, partidari de l'ús del català, és denunciat per Campomanes, per financiar la Diputació i col·laborar amb els avalot de les quintes.
1826 el mestre valencià Gaietà Ripoll és condemnat a la forca per les Juntes de Fe de la Inquisició per menjar carn el divendres i retirar el crucifix de l'aula on impartia classes.

[edita] Organització interna

Consell de la General i Suprema Inquisició: Elaborava instruccions per als tribunals, examinava informes de les vistes, ordenava inspeccions, revisava causes, i actuava com a tribunal per als membres del Sant Ofici que hagueren comès algun crim. El president era l'Inquisidor general. Els altres eren prelats, lletrats i inquisidors provincials designats pel Rei.

Tribunals: Formats per inquisidors, la gran majoria clergues seculars amb formació jurídica, a més d'altres funcionaris com fiscals, secretaris, algutzirs, notaris, etc.

Familiars:Sense salari fix. Fomentaven la delació, rebien testificacions i agafaven els acusats. A pesar de ser uns personatges odiats per la població, el fet d'estar exempts de determinades contribucions fiscals va fer que el seu nombre creixés de forma notable. A més, podien anar armats, tenien el privilegi de jurisdicció, i era una demostració de neteja de sang.

[edita] Procés penal

Edicte de gràcia: 30 o 40 dies perquè l'acusat confessara el seu culpa, i no se li apliqués la pena de mort, presó perpètua, ni la confiscació de béns. O (segons les èpoques) Edicte de fe.

Delació. Converteix tots els ciutadans en possibles col·laboradors del tribunal.

Detenció: En una presó de la inquisició.

Investigació: Per a restablir la veritat o no de l'acusació.

Reu: Incomunicat, ignorava la identitat del delator i els càrrecs que se li imputaven, fomentant així la denúncia.

Segrest de béns: Per a sufragar les despeses del procés i manteniment de l'acusat.

Judici. El reu comptava amb un advocat defensor, que increpava el reu a què confessés els seus culpes, més que defensar-lo. Tot acabava en absolució o condemna.

Acte de fe. Manifestació pública de la Inquisició a la recerca d'exemplaritat.

Si durant la investigació el reu confessava la seua culpabilitat, això era considerat prova. Si la confessió era parcial o l'evidència defectuosa, el reu era sotmès a turment. La mort en la foguera era la pena màxima, per a heretges reincidents o impenitents.