Guardamar del Segura

De Viquipèdia


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi del Baix Segura

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial

Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Baix Segura
Oriola

Gentilici

Guardamarenc, guardamarenca

Predom. ling.

Valencià

pressupost

14168477.48

Superfície

35,60 km²

Altitud

25 m

Població (2007)
• Densitat

15.132 hab.
425,06 hab/km²

Coordenades

38° 05′ 23″ N 0° 39′ 18″ OCoordenades: 38° 05′ 23″ N 0° 39′ 18″ O

Sistema polític
Nuclis

Guardamar del Segura és un municipi que oficialment forma part de la comarca del Baix Segura. Es troba al sud del riu Segura que desemboca al mediterrani en el seu terme municipal.

El municipi, tot i ser valenciano-parlant, pateix una forta castellanització com a Alacant, però un 30% de la població segons l'IEC parla Valencià. Les principals activitats són el turisme i la construcció, quan abans era la agricultura de regadiu. Al seu terme municipal es troba la Pineda de Guardamar, la gola del riu Segura des d'on desemboca al Mediterrani i les restes ibèriques on es va trobar la Dama de Guardamar.

El terme municipal abasta els 35,1 km². Una bona manera de conèixer-lo és passejant per les tres rutes senderistes que el travessen: la de les Dunes, al llarg del litoral que hom dóna l'oportunitat de conéixer les platges guardamarenques, la Llacuna de la Mata i la del riu Segura.

Actualment hi ha 14.261 habitants, segons el cens de 2006. L'ajuntament és governat pel PSPV, que té 9 regidors; els altres grups municipals són el PP, que compta amb 4 i l'AUPG amb 3. El turisme és, hores d'ara, el dinamitzador de l'economia local. També ho són la construcció, l'horticultura (en actual endarreriment) i la pesca, les quals la del llagostins i l'angules són de particular tradició, tot i que, en el cas de l'angula, degut a la contaminació i iregularitat del cabdal del Segura es troben gairebé desaparegudes. La indústria principal és la fabricació de bateries per a automòbils.

[edita] Història

Els primers indicis de poblament s'han trobat al Cabeçó Soler i són de l'Bronze; hi ha la hipòtesi què fou la històrica Alone, ciutat portuària fenícia fundada pels masiliencs, ja que es van trobar deixalles al jaciment de La Fonteta (segles VIII a VI a.C); del VI al II aC van ser els íbers els que deixaren petjada en Cabeçó Lucero, on es va trobar la Dama de Guardamar; L'Oral, L'Escuera , i un santuari en la part alta del Castell, on hi ha moltes troballes d'escultura i ceràmica; el pas dels romans, entre el segle II aC i el VIII no ha deixat gaire memòria; els andalusins li donaren el nom equivalent a l'anterior en llur idioma i l'anomenaren Almodòvar, fortificaren la població i fundaren, l'any 944, una ràpita que es considerada la més antiga de la Península Ibèrica i un dels monuments islàmics més antics del món.

Jaume I efectuà la seua conquesta el 1264 per al seu gendre Alfons X de Castella, el qual en 1271 funda la vila independent de Guardamar a Fur d'Alacant que va ser repoblada amb catalans, convivint amb els andalusins que s'hi quedaren. En 1296 Jaume el Just fa incursions per incorporar-la al Regne de València, cosa que esdevé en 1305 mitjançant els pactes de Torrellas en què Guardamar passa a ser Vila Reial amb vot en Corts; en la incursió efectuada pels granadins el 1331, l' objectiu de la qual consistia en atacar Oriola, saquejaren la població i se'n portaren 1.200 captius; posteriorment (1358-1359), durant les guerres contra Castella, Pere I el Cruel va atacar i incendiar el castell; si bé, fins l'any següent no abastaria el seu objectiu, en ser destruïdes les seues tropes per un huracà; Pere el Cerimoniós, li lleva al municipi la condició de Vila Reial, i la seua autonomia, en càstig a la seua feble oposició a les tropes castellanes i passa a ser des d'aquell moment una aldea d'Oriola; la nova situació deixà Guardamar en una situació marginal i procliu a ser objecte de corsaris, roders i contrabandistes circumstància que el rei intentà pal·liar amb una repoblació morisca, que va fracassar; en 1400, Martí I l'Humà li concedirà carta pobla la qual, unida a l'augment del terreny conreable va fer créixer importantment la població; en 1558, per a defensar la vila dels atacs barbarescs va ser reforçada la muralla; en 1692, després de nombrossos plets amb Oriola i el pagament d'una quantiosa suma, Carles II d'Aragó rehabilita al municipi el títol de Vila Reial i la representació en les Corts; en la Guerra de Successió va prendre partit pel pretendent Borbó i va sofrir l'atac i el saqueig dels austracistes.

El segle XVIII és un segle de creixement basat en l'agricultura, el cardenal Belluga va comprar 13.000 tafulles del terme de Guardamar per al seu projecte de les Pies Fundacions; en 1770 es va segregar del terme guardamarenc el llogaret de Rojals per constituir-se en municipi independent; a començaments del XIX un petit grup de liberals va desembarcar-hi, va ocupar la vila i va proclamar la Constitució de 1812; en 1829 un important terratrèmol causa diversos morts, deixà sense sostre a més de tres mil persones i va destruir la vila medieval, la qual cosa obligà a planificar un nou casc urbà amb el concepte de l'època d'illes de cases formades per carrers rectes i perpendiculars entre si i a la plana litoral i no pas a la zona tradicional del castell, que va ser utilitzat com a pedrera per a les noves cases; en 1923 Alfons XIII visita la vila per inaugurar la Companyia de Regs de Llevant, de què era principal accionista, que augmentaria la superfície regada del terme municipal; la dècada dels cinquantes saluda els primers balbotejos del turisme que, amb el pas dels anys, s'ha convertit en el principal motor de creixement urbà i demogràfic ja que, des d'aleshores és continua l'arribada d'immigrants.

Castell vista des del Riu

[edita] Etnologia

"De Fraga a Maó, de Salses a Guardamar", dita que s'utilitza per remarcar les quatre fites de la llengua catalana i que indica que Guardamar és el punt més meridional on es parla aquesta llengua. A Guardamar históricament es parla valencià, encara que hui en dia l'ús de la llengua está en total retrocés. Segons estudis a Guardamar el 30% de la població parla la llengua catalana, mentre que el 70% parla altres llengües.

Això no sempre ha estat així. Hi ha hagut dos fenòmens fonamentals en la perduda de la utilització de la llengua a la localitat de Guardamar durant el segle XX. El primer va ser l'arribada al poder del General Franco. El desprestigi de la llengua forçat o induït per l'administració central, va afectar negativament al valencià començant un procés del que s'entén filològicament com a substitució lingüística. És a dir, els parlants tradicionals d'aquesta llengua van començar a parlar als seus fills, a la seua descendència, en castellà, fet propiciat pel desprestigi social i institucional del valencià. Segons un reportatge dut a terme pel periòdic català La Vanguardia que tractava sobre els extrems del català, es relata una conversa que van tenir una dona gran amb una dona mes jove mentre aquesta última li parlava a la seva filla en valencià; la dona li pregunta: -Com li parles en valencià a ta filla, en lo guapa que és?. Amb aquesta frase es sintetitza graficament el sentiment de vergonya dels propis parlants valencians envers a la seua llengua; en termes tècnics s'estudia com sentiment d'auto-odi. Un altre fet determinant en el procés de substitució lingüístic és l'arribada del sector turístic a la localitat a la dècada dels 60. La influència dels turistes, majoritàriament madrilenys, fou decisiva en la decisió de canviar la llengua familiar al castellà. També va començar a arribar nouvinguts atrets pel motor econòmic del turisme que es van instal.lar a la població costanera augmentant així l'índex de censats castellanoparlants.

Si prenem una perspectiva històrica recent, fins abans del conflicte bèl·lic dels anys 30, a Guardamar gairebé el 90% de la població parlava i es feia entendre en valencià; els castellanoparlants, al contrari del que succeeix a l'actualitat, havien d'adaptar-se i aprendre la llengua local. Això vol dir que el retrocés patit pel valencià a Guardamar respon a influències externes totalment excepcionals, que segurament marcaran a la llengua, fins al punt que dintre de no molt desaparega totalment del poble.

No obstant, la consciència dels nous guardamarencs de pertànyer a una realitat social,o mes bé a una comunitat lingüística, és alta, i tot s'ha de dir va en augment. Des de que s'ha instaurat la democràcia, en aquests 25 anys, el creixement de la simpatia envers la llengua, i els actes culturals en aquesta llengua han augmentat considerablement. Una proba d'això és l'eixida del Correllengües de Guardamar. La Plaça Jaume I, que commemora els punts cardinals del català, el canvi dels noms dels carrers, l'augment al cens de noms valencians, i com no, l'escola en valencià que educa als alumnes amb el valencià com a llengua vertebral.

Hi ha dues associacions a Guardamar que tracten aquest tema amb un èmfasis particular. Per una banda tenim l'Associació La Gola la qual advoca per una normalització de la llengua, i en una institucionalització d'aquesta en l'administració, respectant i fent valer l'actual llei llingüística aprobada pel Consell de la Generalitat Valenciana. Per altra banda l'Associació Dama de Guardamar és partidaria de tot el contrari, això vol dir la substitució lingüística, la marginació de la llengua a l'administració, tot i anant en contra de la legislació vigent. Amb una demagògia victimista, sempre excusant-se en la llibertat d'escollir la llengua d'educació dels seus fills, pretenen la desaparició de les assignatures en valencià de la llínea en castellà, així com la no obligatorietat del coneiximent de la llengua per opositar al funcionariat.

Ajuntament de Guardamar

[edita] Recursos Naturals

La geografia guardamarenca està íntimament lligada al riu Segura. Aquest riu que és l'eix unificador de tota la comarca; arriba a Guardamar amb un curs sinuós, fent capritxosos meandres. Des de les riades dels anys 80 s'ha executat un pla per evitar les inundacions, que ha modificat el paisatge tradicional del curs baix del Segura.

Anys de desforestació de les muntanyes del sistema penibètic han influit en l'erosió de les arèes majoritariament calcàrees que el riu Segura solca. Aquests sediments dipositats durant segles han creat el cordó dunar de Guardamar. Les dunes de Guardamar i Elx es van formar per les sorres a la platja arrosegades per les onades del mar que, posteriorment, el vent les introduïa terra endins formant grans monticles que, a la fi del segle XIX, amenaçaven de sepultar la població. Aquest espai va ser forestat a finals del segle XIX degut al perill que suponia per a la població després de la reconstrucció planificada pels danys que va causar el terratrèmol de 1829. La forestació va ser un proces antròpic de reconcepció del paisatge, que va portar un inmens esforç als ciutadans guardamarencs, així com un llarg període de temps de adecuació i cura. La forestació artificial començà l'any 1900 i finalitzà en els anys 30, i ha donat lloc a l'actual massa forestal consolidada al costat de la mar. També es conserva un viver i diverses edificacions forestals de l'època.

Aquest espai forestal té 800 hectàrees d'extensió i al seu origen va ser un conjunt de dunes d'arena mòbils, que van ser fixades mitjançant la plantació de diverses espècies vegetals com ara pins, palmeres, xipresos, eucaliptus; amés de diverses plantes resistents a la sequera com els Dents de Lleó o les Piteres.Un projecte iniciat l'any 1900, dirigit per l'enginyer de muntanyes Francisco Mira i Botella.

L'Horta de Guardamar situada a la rivera del Segura és un dels recursos naturals dels que també gaudeix el poble. Els conreus tradicionals són el cotó, la carxofa,la reconeguda denominació d'origen nyora de Guardamar, i fins i tot el cànam.

Guardamar també hi ha diferents turons que donen forma a l'horitzó guardamarenc. El punt mes alt és el Mont del Moncaio, del mateix nom que el pic mes alt d'Aragó; punt simbòlic com a l'últim lloc on es parla valencià, amés és el lloc on es localitza la Torre dels Americans, una base de control de ràdio de la Mediterrànea creada per l'exèrcit nordamericà responent als Plans Marshall de mitaliratzació i logística americana a Europa Occidental. Actualment és una eina bélica obsoleta degut a l'avenç en comuniació per satélit, però, tot i així continua sent un referent de la fisionomia de Guardamar, així com un sìmbol distinguible a la distància. Altres turons son El Mont de la Pipa, on es va instal·lar una bommba que treia aigua del Segura i que va permetre els conrreus de regadiu al Camp de Guardamar; o el Mont de Les Raboses, nom derivat de la població endémica de guineus que al poble, així com altres indrets de parla catalana s'anomenen raboses, ara s'ubica el camp de futbol Les Raboses, domicili del Alone F.C.

Les Dunes

[edita] Les Platges

Les platges de Guardamar vénen determinades per un extens parc litoral de més de 800 hectàrees de dunes cobertes de pins, eucaliptus i palmeres que impedeixen l'avanç de les sorres que voregen els seus 11 km. de platges de sorra fina. De nord a sud, la costa Guardamarenca comença amb dues platges naturals (els Tossals i els Vivers) separades per la desembocadura del riu Segura. A la desembocadura es situa també una moderna marina esportiva. Altres platges són Babilónia, Platja Centre, Platja La Roqueta, Platja el Moncaio, Platja del Camp, i finalment llindant amb Torrevella Platja Les Ortigues. Guardamar sempre ha disposat de banderes blaves per la extraordinària neteja i qualitat de les aigues i sorres que conformen les platges, fet que fa que molts turistes de la veïna Torrevella, o Rojals vinguin a Guardamar a disfrutar de les seues platges davant l'impossibilitat de fer-ho a Torrevella ja que allà hi han platges,però la majoria sense sorra.

La Gola

[edita] Esports

Guardamar ama els esports, és un lloc idoni per pràcticar tota mena d'esports, des de la pesca, al windsurf, pasant per totes les variants d'esport tradicional.

L'equip de futbol fundat a la dècada dels 50 és l'Alone F.C que actualment milita a la Tercera Divisió espanyola. L'equip de basket Guardamar B.C va ser fundat als anys 70. Si hi ha un club esportiu exitós a la població és el Frontenis Club Guardamar, i menció especial hem de fer al desaparegut Club Femení d'Handball Guardamar que va portar el nom de la localitat a la màxima competició de l'Estat Espanyol. Com no hem de parlar de les competicions de camp a traves que regularment es celebren a les Dunes i Pineda de la localitat.

Els esports tradicionals a Guardamar són la colombicultura, les competicions de coloms. I la ornitologia esportiva, un particular esport on s'evalua i punctua els cants dels pardalets, habitualment cadarneres i canaris. Ambdós esports tenen una forta empremta àrab.

Cadernera; "Cagarnera" en dialecte guardamarenc.

[edita] Cultura i tradicions

El Nadal comença amb l'arribada a la població del Gegant Menjabollos, un personatge mític de la població, que des de la seva cabanya en la pineda acudeix a visitar als nens, i acaba amb el dia dels Reis Mags d'Orient, precedit per la cavalcada del vespre. Aquesta història, recentment creada del no res per l'equip de govern actual, hi cap la possibilitat que siga una simbiosi entre un ciutadà del Camp de Guardamar que patia gegantitis, que de fet li deien el Menjabollos, mes el Margarito, un altre personatge de Guardamar que apareixqué als anys 80, d'estética hippie, el qual residia en una cabanya a la Pineda.

La festa per excel·lència és sense cap dubte els Moros i Cristians, encara que históricament també és per agafar-ho amb pinses, ja que no fa mes de 25 anys que es celebra aquest esdeveniment. Són unes festes en honor del patró local Sant Jaume. Expliquen una invasió patida per la població, on un personatge de dubtosa existència cridat el Moro Traïdor venia al exèrcit musulmà en benefici dels cristians. Aquesta història podria tenir un atecedent en l'invasió liberal a càrrec dels germans Bazán. Una festa actualment institucionalitzada, però que sempre ha tingut un marcat caire popular ha estat les Fogueres de Sant Joan, festa d'un origen pagà i d'extensió mediterrània.

La celebracions mes lligades a l'història del poble són les religioses. La mes important és la Setmana Santa. Les bandes de cornetes i tambors de la localitat són conegudes a la resta del territori nacional per la qualitat de les interpretacions. Destaquen notablement Nostre Senyor del Monte, La Fragelació i El Natzaré, menció especial per a la cofradia dels pescadors de El Crist de la Bona Mort o Sepulcre. Altra festa de arrelament popular són les Festes en Honor de La Mare de Dèu del Roser, patrona municipal. El Camp de Guardamar també gaudeix de les seves festes patronals particulars.

Guardamar acull des de fa anys el Curs Internacional d'Estiu “Els Joves i Europa”, una trobada de cultures on joves d'arreu del món intercanvien cultures i coneixements.

Moll dels Pescadors

[edita] Gastronomia

Basada en la cuina mediterrània i amb ingredients propis del terreny com ara el peix i els vegetals com la nyora; la gastronomia guardamarenca dóna l'oportunitat de tastar calderetes, arrossos, especialment el fet amb conill, l'hortolà, o l'arròs amb bacallà; el putxero amb pilotes de Nadal. Típiques de la zona són les salaures de peix, com la moixama o el bonítol sec.

Amb el terreny dels dolços són molt tradicionals els d'origen àrab com els mantecats, o els murcianets, així com les tonyes de merenga i les almojavenes.

[edita] Monuments

La Ràpita Califal de les Dunes de què s'ha parlat abans.
Factoria romana i Ràpita islàmica de la platja del Moncaio.
Ciutat Fenícia de La Fonteta. Segles VIII a VI aC. Una de les ciutats fenícies millor conservades del món occidental.
Fortificació fenícia del tossal xicotet. Segles VIII i VII aC. Petit nucli murallat.
Castell i muralles. Desapareguts pel terratrèmol de 1829 s'estan fent excavacions on s'han trobat deixalles de diferents civilitzacions i s'ha rehabilitat una part del castell.
Assut i molí de Sant Antoni. Molí fariner de tracció hidràulica del segle XIV, remodelat en el XVIII i en el XX.
Canal i comportes de Regs de Llevant.
Casa Forestal de l'Enginyer. Alberga l'Oficina de Turisme i la Casa-Museu de dos guardamarencs il·lustres el doctor Francisco Ribera i l'enginyer Francisco Mira.
Pont de ferro. Va substituir en els anys vint del segle passat un més antic de planta barroca.
Sènia del Riu Sec. Restaurada, adorna un espai públic.
Església parroquial de l'apòstols Sant Jaume. Neoclàssica, obra de Larramendi de 1845. Conserva alguna obra d'art rescatada de l'antiga i enrunada pel terratrèmol.
Ermita Vella del Camp. De 1907.
Museu Arqueològic , Etnològic i Paleontològic . Amb bona mostra de totes les excavacions que hem comentat.
Torreta de Guardamar [1]