Dama de Guardamar

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

La Dama de Guardamar, també coneguda com Dama de Cabeço Soler fou trobada al jaciment arqueològic de Cabeço Soler al terme municipal de Guardamar del Segura, el dia 22 de setembre de 1987.

Relativament prop de la superfície apareixquè un gran tros de forma rodona de pedra, era el primer fragment d'un bust de dama ibèrica, molt semblant a la Dama d'Elx. L'excavació va proporcionar molts elements mes, entre ells un gran fragment que comprenia el pentinat, la cara i el coll. L'escultura, feta malbé, havia estat martellejada i, fins i tot, en algunes zones hauria patit l'acció del foc. Transportada al laboratori del Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, el restaurador Vicente Bernabeu començà amb la neteja i identificació de les restes trobades, així va apareixer una peça de la barebeta, un altre dels llavis, que havian estat exposats a l'erosió al llavi inferior dret, fragments del pit i dels collars, entre altres fragments de pedra, que pertanyien a la Dama. El problema era que no encaixaven entre ells ni tenien cap superfície llaurada. La tasca de restauració fou delicada i minuciosa, prolongant-se des d'octubre de 1987 fins al juny de 1988. La perícia del restaurador Vicente Bernabeu i la seua capacitat artistica van fer reviure una peça que era molt dificil de reconstruir, i que ara, mostra la seua bellessa que oferia fa dos mil cinc-cents anys.

És una escultura fragmentada, de pedra calcàrea de color grisenc. L' altura màxima és de 50cm, dels que 25cm corresponen al cap. La Dama vesteix una túnica amb escot rodó, sense cap fermall. Al front té una diadema que mostra unes ones en la seua part inferior, coberta per una banda de teixit que enllaça els dos rodets laterals, objectes cilindrics buits,originalment de metall, decorats al exterior per un umbo central i uns radis tallats a bisell, de 16cm de diàmetre. Per damunt de la banda i els rodets es troba el mantell, ajustat sobre una cofia, alta al clatell, en el que es troben detalladament llaurades les arrugues. Els ulls estan nomes indicats, ja que la cara va ser vandalitzada amb un martell. S'ha pogut reconstruir el nas, boca i barbeta que es trobaven fet trosos. Sobre el pit i a una altura de 19cm es desenvolupen dues ordres diferents de collars. La part inferior està composada per set bullae o dijes, tots iguals menys el central, que té una perforació fent un canal, penjades d'un gruix cordó. A sota trobem un altre collar amb dijes, mes grans que els anteriors, dels que hi ha dos en forma de triàngle corb. D'aquests ultims el central va decorat amb una perforació en forma de canal. Es pot deduir que els bullae o dijes eren de metall, segurament preciós.

Estèticament la Dama de Guardamar és una mica mes arcaica que les de Baza, o Elx, amb uns trets mes ibèrics, en contraposició a la d'Elx amb un caire mes grec. En quant a cronologia, el jaciment data del 300 aC., i el seu màxim esplendor seria datat entre els anys 430 i el 350 aC. a gros termini.