Fondue

De Viquipèdia

S'anomena fondue a un menjar típic de Suïssa que s'elabora amb una base en formatges esmicolats i fosos en un recipient adequat, posteriorment es disposa damunt de la taula per a que els comensals es serveixin valent-se d'un pinxo, amb el qual s'introdueixen els trossos de pa a la preparació.

Per a que el formatge es mantingui fos, s'utilitza un encenedor. Es tracta d'una preparació amb moltes caloria, pròpies de climes freds, però que, sobre tot, genera un ambient de camaraderia. Porta kirsch -licor de guindes- i es remou en forma de vuit per a que la fusió dels formatges no es talli. Existeixen, també, altres "fondues" de carn o xocolata. Hi ha una versió que incorpora gambetes i es serveix en un bol de pa.

[edita] Fondue de carn

Es necessari preparar amb compte els ingredients per a la fondue de carn i tenir-los llestos amb anticipació. Es calcula entre 200 i 250 grams de carn per persona, aproximadament, i es serveix un mínim de 4 a 6 classes de salsa, que poden variar al gust modificant-les amb tocs personals.

La carn ha de ser molt fresca, preferiblement petxuga de pollastre o filet de vedella o porc. Cal que es talli de la mida d'una mossegada, no més petita, per a que no es ressequi. .

Hi ha dues maneres de servir-la. La primer és mantenir-la seca i sense sala per evitar Hay dos maneras de servirla. La primera es mantenerla seca y sin salar para evitar esquitxades al fregir-la, amb el que no pren cap tipus de sabor. Cal cobrirla amb un paper d'alumini, conservar-la a la nevera i retirar-la una hora abans de cuinar-la, per a que agafi la temperatura ambient.

La segona és, preparar la carn prèviament adobant-la amb una mescla d'aigua, sal, pebre vermell, all i vinagre. La carn tendeix a macerar com a mínim 6 hores abans de servir-la. D'aquesta manera, l'aliment tarda menys en cuinar-se a la fondue i assoleix un sabor una mica més fort.

Per portar la fondue a la taula, cal omplir amb oli la tercera part de la cassola. Es pot escalfar prèviament sobre el foc de la cuina i portar-la després al escalfador. Per provar la temperatura, es deixa caure sobre l'oli un tros de pa. Quan ja està l'oli prou calent, cal graduar l'escalfor, per a que la cocció de la carn resulti correcta i l'oli no es refredi.

Per a que l'oli ni la carn es cremin durant el menjar, es recomanable tirar un parell d'alls sencers dins de l'oli. Per aromatitzar el menjar, també s'hi poden posar herbes fresques com timó, romaní o orenga.

Al submergir la carn, s'ha de formar instantàniament una crosta que deixi escapar el suc del seu interior.

[edita] Fondue de xocolata

A principis dels anys 60 es va extendre el concepte de fondue a la rebosteria, llavors sorgiren les fonts de xocolata. Mitjançant un senzill mecanisme amb un escalfador a la base de la font de xocolata i en cascades continues sobre diferents bases fa fluir la xocolata d'una manera impactant i molt atractiva. A la fondue hi podem banyar fruites, merengues, galetes i altres aliments.

Per a preparar les bocades dolces s'utilitza canyella, gingebre en pols o inclús pebre.

[edita] Curiositats

• En el còmic d'Astèrix el Gal - Astérix a Helvecia apareix una fondue de formatge amb algunes regles curioses.
• Durant el menjar d'una fondue, es pot jugar a penyora o càstig: quan a un dels comensals se li cau un tros de pa (fondue de formatge), de carn (fondue de carn) o fruita (fondue de xocolata) ha de pagar una penyora o sotmetre's al judici dels altres comensals, per a qui haurà de realitzar un "acte de càstig".
• Existeix un instrument curiós per a recollir els trossos que han caigut dins de l'olla. És un minicolador que acompanya, en algunes ocasions, el joc de pinxos.