Còmic
De Viquipèdia
- Per als artistes dedicats a fer riure, vegeu comèdia.
Un còmic o historieta il·lustrada (popularment també conegut com a Patufet degut a l'antiga popularitat de la revista En Patufet), és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector, a la vegada que s'emporta una impressió estètica. Will Eisner, teòric del còmic, també el definia com art seqüencial
L'origen de la paraula es remunta a les il·lustracions satíriques i iròniques, predecessores del còmic modern, tot i que actualment la diversitat de gèneres és la mateixa que en qualsevol altre llenguatge, així com també per a tots els públics. Molts estudiosos consideren que un còmic només ho és en tant que és reproduït i difós per mitjans mecànics, de tal forma que situen l'inici del còmic el 1829, quan el suís Rodolphe Töpffer va publicar el seu primer àlbum. D'altres identifiquen a les tires de diari Yellow Kid com el primer còmic. Altres estudiosos especialitzats en el disseny i la comunicació supralingüística no exigeixen que un còmic siga difós de forma massiva per a considerar-la com a tal, i situen les primeres mostres en manifestacions molt més antigues com els relleus romans o les pintures de l'art de l'Antic Egipte.
Per a molts el còmic és considerat el "novè art".
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Orígens
Existeix una forta controvèrsia sobre quin va ser el primer còmic, en funció de si es fa servir una definició més o menys restrictiva.
Alguns sostenen que l'origen del còmic es remunta a l'antiguitat. Es podria dir que les pintures rupestres, pintades en les grutes com la de Lascaux a França, Coves d'Altamira a Cantàbria o d'altres a Itàlia, Algèria o la Xina poden ser considerades com historietes, ja que alguns interpreten que relaten històries mitjançant les imatges. Els frescos i relleus egipcis, grecs, romans i asteques també s'ajusten a aquesta definició. D'aquesta manera, els jeroglífics egipcis i la columna trajana es trobarien entre els antecessors del còmic.
A l'Edat Mitjana europea, la historieta en suports com les vidrieres i els tapissos seria millorada en els manuscrits il·luminats que poden considerar-se com els primers llibres de còmics. Les Cantigas de Santa María, realitzades probablement entre 1260 i 1270 pel taller d'Alfons X el Savi, són considerades com el manuscrit medieval més pròxim a un còmic actual. Junt amb la Bíblia Maciejowski (nord de França, c. 1250) les Cantigas de Santa María, escrites en gallec, són el primer còmic amb el text al peu que posseeix vinyetes i globus de diàleg.
Tanmateix, altres estudis consideren el còmic com a un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l'evolució de la premsa, primer mitjà de comunicació de masses. D'aquesta manera, una historieta només ho seria en tant que fos reproduïda per mitjans mecànics i difosa massivament, relacionant el seu origen amb el de la caricatura i la impremta.
[edita] El còmic Modern
Tot i que Gutenberg havia introduït la impremta a Occident ja el 1446, la reproducció massiva del dibuix no va ser possible fins el 1789, any en què s'inventà la litografia. A diferència d'altres tècniques com el gravat, la litografia permetia tècnicament la impressió directa sobre la pàgina sense cap procés humà intermedi, gràcies a planxes resistents a múltiples premsades.
Amb l'antecedent dels Cicles morals del caricaturista anglès William Hogharth que desenvolupava la carrera d'un personatge en una decena de gravats; el franc-suís Rodolphe Töpffer és considerat el fundador del còmic modern a partir de la seva Histoire de M. Jabot publicada el 1833, a la que varen seguir uns altres sis àlbums. El seu assaig Assaig sobre fisonomia de 1845 és considerat como el primer text sobre teoria del còmic.
Tot i aquesta tradició de còmics en forma de llibre, el model de desenvolupament del còmic a Europa serien les revistes clàssiques setmanals o mensuals. Així, el novembre del 1830, la revista Le Caricature inauguraria la tradició contemporània de la caricatura política llançant una campanya contra Lluís Felip «El Rei Burgès» per mitjà d'imatges satíriques de noms de la talla de Daumier o Gustave Doré. El testimoni de Le Caricature seria recollit per Le Charivari que va expurgar la crítica política en favor del motlle de simple revista d'humor.
Inspirada en Le Charivari, la revista britànica Punch Magazine (1841) va ser el motor de l'expansió mundial del còmic. De periodicitat mensual, Punch es dirigiria a un nou sector recolzat també per la revolució social i industrial: la infància. A la novetat del projecte de Punch s'uniria una reconeguda qualitat de la mà d'il·lustradors com John Tenniel, conegut per la seva feina a Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll.
El model de Punch va ser imitat a l'ample del món. A Alemanya donaria lloc a Fliegende Blatter (1848) en el que debutaria l'excepcional Wilhelm Busch autor d'un dels còmics més avançats del seu temps, Max und Moritz (1865). Al Japó va sorgir Japan Punch (1862). I el que va tenir més transcendència, als EUA inspiraria les revistes Puck (1871), Life i Judge, veritable camp de proves del còmic de premsa en els que varen començar, entre d'altres, Richard Felton Outcault i George Herriman.
[edita] El còmic contemporani
Un grup d'experts reunits per a l'ocasió a Salón de Lucca (Itàlia) varen determinar com a data de naixement del còmic el 16 de febrer de 1896, dia de publicació de la tira de premsa The Yellow Kid and his new Phonograph de Richard Felton Outcault en el New York Journal. Aquesta tira va ser la primera en combinar l'organització del seu discurs en seqüència d'imatges i la integració de la paraula mitjançant globus. En coincidència, aquest mateix any, la revista anglesa Comic Cuts va establir el nom pel qual és coneguda aquesta forma artística.
L'ús dels globus per al text no s'introduiria en el còmic europeu fins el 1908 amb Les pieds nickelés de Forton i no es generalitzaria fins després de la Primera Guerra Mundial amb Zig et Puce (1925) d'Alain Saint Ogan. Fins llavors, els còmics europeus col·locaven els textos al peu de la vinyeta.
[edita] Inicis del còmic Català
A Catalunya, paral·lelament a l'art del còmic es va establir també l'auques com a art seqüencial que ha conservat els textos a peu de vinyeta sense integrar-los amb globus en els requadres, entre altres particularitats que les caracteritzen.
[edita] Postguerra
En la postguerra, adquireixen un gran desenvolupament les escoles argentina, belga i japonesa, gràcies a genis del calibre de Héctor Germà Oesterheld, André Franquin o Osamu Tezuka, respectivament.
Mentrestant, a Europa el còmic també tenia bona acceptació creant-se tires tan famoses com Tintín, creada per Hergé, Lucky Luke de Morris o Els barrufets del mític Peyo en Bèlgica , mentre en França es publicava la revista Puntal, amb autors com Goscinny i Uderzo, els creadors de Astèrix i Obèlix i a Itàlia apareixia ja en 1967 Corto Maltés de Hugo Pratt.
[edita] Després dels anys 60
A Argentina des dels anys 40 va començar un desenvolupament individual basat en l'enorme publicació de còmics abans de la televisió. D'aquesta època són Patoruzú (antecedent gràfic d'Astèrix), les tires de la revista Tía Vicenta, i ja en els anys cinquanta comença el còmic d'aventura, escrita pel guionista Héctor Germán Oesterheld que va reunir a Hugo Pratt, Alberto Breccia, Francisco Solano López, i va crear el 1957 la renombrada obra de El Eternauta. Aquest còmic de Buenos Aires és el primer antecedent per al «còmic d'autor», després desenvolupat a Europa.
A partir dels anys seixanta, s'afiança una nova conciència del mitjà, sobre tot a França. Poc a poc, el còmic deixarà de ser un producte popular per convertir-se en un mitjà minoritari, menys al Japó. Precisament serà aquest còmic japonès el que començarà a triomfar per tot el món a partir dels anys vuitanta.
Mentre, a Europa, el còmic també tenia bona acceptació creant-se'n de tan famosos com Tintín, creada per Hergé, Lucky Luke de Morris o Els barrufets de Peyo a Bèlgica; mentre a França es publicava la revista Pilote, amb autors com Goscinny i Uderzo, els creadors d'Astèrix i Obèlix, i a Itàlia apareixia ja el 1967 Corto Maltès d'Hugo Pratt.
[edita] Articles d'artistes de còmics
- Ivá
- Peter Bagge creador de la sèrie Odio i Mundo Idiota editat a Espanya per ediciones la Cúpula
- Matt Groening creador entre altres Els Simpson
[edita] Tipus de còmic
[edita] Tires de premsa
Va ser als Estats Units on es va iniciar la seua publicació massiva en els periòdics. La primera pàgina de còmic va aparèixer el 9 d'abril de 1893 en el periòdic World. Precisament ací s'hi van fer els primers experiments amb el color i Outcault crea Yellow Kid (xic groc), personatge que reflecteix la vida dels baixos fons i es converteix en la principal atracció del diari .
En 1897 es crea per al "New York Herald.", un nou personatge Buster Brown. El treball de Rudolph Dirks amb la seua obra Katzenjammer kids, és considerat el primer còmic pròpiament dit. Va aparèixer el 12 de desembre de 1897, i va tenir una gran acceptació del públic, Dirk va introduir l'ús de entrepans que contenen el diàleg, donant-li més dinamisme al conjunt de la història gràfica. Però va ser Winsor McCay el vertader innovador del còmic, per la seua audàcia en l'enquadrament, la utilització de diferents plans i la bellesa dels seus dibuixos i arguments en obres com ara Little Nemo.
El 1934 apareix Flash Gordon, d'Alex Raymond i a poc a poc comencen a sorgir històries de personatges comuns que es caracteritzaven per ser herois, soldats, mags ….
[edita] Els comic books
També es van començar a publicar els comic books (revistes de còmics) (Max Gaines publica el primer comic book, Funnies on Parade el 1933). A mitjan dècada dels 30 sorgeixen xicotetes companyies com All Star Comics, Action Comics o Detectiu Comics (DC).
Les històries comencen a augmentar en qualitat, els escriptors i dibuixants adquireixen un estil característic del còmic a què ara se l'anomena americà i sorgeixen històries de detectius, científics i personatges més atractius i amb habilitats superiors a les humanes, sempre salvant al planeta o a la seua comunitat d'una catàstrofe major.
El 1938 arriben "superherois" com SuperMan o La Dona Meravella i posteriorment, altres com Batman.
Apareixen històries de terror, com Tales From The Crypt i sèries policíaques, com Secret Agent X-9.
És l'època dels gàngsters i era natural que el lector desitjara trobar el policia astut i dur; així que naix Dick Tracy.
El 1950 arriba la sèrie Peanuts, de Franz Schultz, amb personatges mundialment famosos com Charlie Brown i Snoopy.
En els seixanta, Marvel Comics publica Els Quatre Fantàstics i, després, Spiderman, L'increïble Hulk, Els Venjadors i X-Men.
El còmic contemporani americà té diversos èxits, com Mafalda de Quino o Calvin i Hobbes.
[edita] Gèneres
- Ficció:
- Aventures
- Fantàstic:
- Ciència ficció
- Space Opera
- Superherois
- Fantasia heroica.
- Terror clàssic
- Terror modern
- Ciència ficció
- Còmic books de crims
- Funny animal
- Humor
- del Oest
- Pornogràfic
- Bondage
- Manga eròtic (Hentai)
- Manga
- Romàntic.
- Sèrie negra.
- No ficció:
- Biografia
- Crònica
- Assaig
[edita] El llenguatge del còmic
Com a mitjà de comunicació de masses, ha influit en les societats en les que incidia i, al mateix temps, ha reflexat la societats en què s'ha generat. El còmic té un llenguatge icònic-verbal i el posa en estreta relació amb el teatre, la novel·la, la pintura, la il·lustració -publicitària o no- o la fotografia. Un dels trets fonamenals que cal destacar en el llenguatge del còmic és la convencionalitat. Aquest concepte fa referència a la interiorització d'unes regles que fan entendre a tothom el còmic de la mateixa manera. Així doncs, amb el grafisme acceptem que hi ha sons; amb la successió de vinyetes per tal de representar el moviment o amb el dibuix en perspectiva, la creació de la tridimensionalitat.
Altres convencions menys exteses són la representació de l'obscuritat amb els ulls blancs sobre un fons negre o la carència de llums.
Amb aquesta convencionalització no sols s'aconsegueix estandaritzar la lectura del còmic sinó que s'apropa l'art de dibuixar còmics a tothom però d'una altra banda l'autor perd la seua llibertat creativa.
[edita] El còmic i altres mitjans de comunicació
[edita] El còmic i el teatre
El teatre i el còmic són arts amb acció dialogada.
El vincle existent entre ells ve determinat per l'estètica teatralitzant de la que es servia el còmic als seus inicis (tal i com va passar en altres mitjans de comunicació).
[edita] El còmic i la novel·la
La novel·la i el còmic són arts que contenen narració.
Molts dels còmics estan inspirats en novel·les. També hi ha exemples de coetanitat entre els uns i els altres.
[edita] El còmic i la pintura
La pintura i el còmic són arts gràfiques.
En un principi sols es dibuixava a plumeta (vet la versemblança amb la pintura). La introducció del pinzell fou el 1924, abans del Tarzan d'Arnold Foster. Amb l'arribada del pinzell s'aconseguí dotar d'un major naturalisme. El 1937, amb Burne Hogarth, el còmic va apropar-se a la pintura oriental, l'expressionisme alemany i el manierisme dels autors clàssics.
[edita] El còmic i el cinema
El cinema i el còmic han compartit moltes vegades autors.
En ocasions el còmic ha emplat plànols del cinema i, fins i tot, alguns personatges han estat inspirats en actors. Encara en l'actualitat, molts directors fan l'storyboard dels seus films, abans del rodatge. Moltes pel·lícules estan inspirades en còmics. També hi ha exemples de coetanitat entre els uns i els altres.
