Ferran VI d'Espanya
De Viquipèdia
Ferran VI d'Espanya ( Madrid 1713 - Villaviciosa de Odón 1759 ), príncep d'Astúries (1724-1746) i rei d'Espanya (1746-1759).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nasqué el 23 de setembre de 1712 a la cort reial de Madrid sent el quart fill del rei Felip V d'Espanya i la seva primera esposa Maria Lluïsa de Savoia.
Era nét per línia paterna de Lluís, el Gran Delfí, fill del rei Lluís XIV de França, i Maria Anna Cristina de Baviera, i per línia materna de Víctor Amadeu II de Savoia i la princesa Anna Maria d'Orleans. Fou germà dels també reis Lluís I d'Espanya i Carles III d'Espanya.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 20 de gener de 1729 a Badajoz amb la princesa Maria Bàrbara de Bragança, filla del rei Joan V de Portugal i Maria-Anna d'Àustria. D'aquesta unió no tingueren fills.
[edita] Ascens al tron
El 1724, a l'ascens del seu germà Lluís I d'Espanya al tron d'Espanya per la renúncia del seu pare, fou nomenat príncep d'Astúries, i per tant hereu d'aquell. Però la mort de Lluís nou mesos desprès d'haver pres posessió del tron provocà que Felip V tornès a regnar fins el 1746, data de la seva mort.
En aquell moment Ferran VI va esdevenir rei i es trobà un país participant en la Guerra de Successió d'Àustria, que va finalitzar el 1748 per la Pau d'Aquisgrà sense cap benefici per Espanya. Inicià el seu regnat eleminant la influència de la reina vídua Isabel de Farnesi, segona esposa del seu pare, i del grup de cortesans italians que ocupaven la cort reial.
Establerta la pau el rei va impulsar una política de neutralitat i pau a l'exterior per tal d'aconseguir un conjunt de reformes internes del país. Els nous protagonistes polítics del regnat van esdevenir el marquès de la Ensenada, partidari de la Dinastia Borbó francesa, i José Carvajal y Lancaster, partidari de la Dinastia Hannover britànica. El 1754 la pugna entre els dos finí per la mort de Carvajal i caure en desgràcia Ensenada, passant a ser Ricardo Wall el nou home fort de la monarquia hispana.
[edita] Els projectes d'Ensenada
Les reformes internes del país foren dutes a terme pel Marquès de la Ensenada, secretari d'Hisenda, Marina i Índies. Va plantejar la participació de l'Estat per la modernització del país. Per poder aconseguir-ho era necessari tenir una posició de força vers l'exterior perquè les potències del moment, França i Gran Bretanya, consideressin Espanya la seva aliada. Principals reformes:
- El nou model d'Hisenda el 1479: va intentar substituir els impostos tradicionals per un impost únic, el cadastre, que gravava en proporció a la capacitat econòmica de cada contribuent. Així mateix va proposar la reducció de la subvenció de l'Estat vers les Corts i l'exèrcit, però l'oposició de la noblesa va fer que abandonés el projecte.
- Creació del Giro Real el 1752: una entitat bancària per afavorir les transferències dels fons públics i privats fora del país. Així totes les operacions d'intercanvi a l'estranger van quedar en mans de la Hisenda Reial beneficiant l'Estat. Aquest és un clar antecedent del futur Banc de Sant Carles, que es va insturar durant el regant de Carles III.
- l'impuls del comerç americà: que va pretendre acabar amb el monopoli de les Índies i eliminar les injustícies del comerç colonial. Així va començar a substituir-se les flotes i galions per tal que un vaixell, prèvia autorització, pogués comerciar lliurement amb Amèrica. Això va fer incrementar els ingressos i va disminuir el frau.
- modernització de la marina: una poderosa marina era fonamental per una potència sense un imperi a ultramar i amb aspiracions per ser respectades per les demés potències. Va incrementar-ne el pressupost i va ampliar la capacitat de les drassanes de Cadis, Ferrol, Cartagena i la Havana, que va permetre el poder naval hispà durant el segle XVIII.
- les relacions amb l'església: havien estat molt tenses des del regnat de Felip V a causa del reconeixement per part del Papa de l'Arxiduc Carles d'Àustria com a rei. S'arribà a la firma del Concordat amb la Santa Seu de 1753, pel qual el Papa Benet XIV va aconseguir importants beneficis econòmics de la Corona i un gran control sobre el clergat.
- Creació el 1752 de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, emmarcada en una època tant important com la il·lustració.
[edita] Final del regnat
El 27 d'agost de 1758 va morir la reina a Aranjuez, el que va produir un agreujament de la salut del rei, fins arribar a un alt grau de bogeria. Ferran VI va recloure's al palau de Villaviciosa, prop de Madrid, fins la seva mort, ocorreguda el 10 d'agost de 1759, sent enterrat al convent de les Salesas Reales.
Sense descendència directa, la Corona recaigué en el seu germà Carles III d'Espanya.
| Precedit per: Lluís de Borbó |
Príncep d'Astúries 1724–1746 |
Succeït per: Carles de Borbó |
| Precedit per: Felip V |
Rei d'Espanya 1746–1759 |
Succeït per: Carles III |
