Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Banc (empresa) - Viquipèdia

Banc (empresa)

De Viquipèdia

Targetes de crèdit modernes
Targetes de crèdit modernes

Un banc és un establiment públic ,els serveis del qual tenen a veure amb l'assumpte de préstecs, crèdits, canvis, etc.

Taula de continguts

[edita] Història de la banca

A l'Edat Mitjana, els canvistes (avui diem banquers), tenien la seva oficina en els llocs que se'ls atorgava en les fires de torn, a l'aire lliure o sota porxades. Aquesta oficina era molt senzilla doncs es tractava d'un banc i un tauló a manera de taula d'operacions; aquest tauló és el que es cridava la banca. En ella es contava els diners, es feien els pagaments i els cobraments i tot tipus d'operacions bancàries.

A cada ciutat, els canvistes, ajudats per les autoritats, organitzaven el pla d'operacions per al seu treball de cada dia. A Espanya, en la ciutat de Medina del Campo (Valladolid), on les fires anuals eren alguna cosa molt seriós i realment important, aquest embull estava delimitat i protegit per cadenes que es lligaven a uns pilars de granit, per a defensar-se de la circulació i dels transeünts. Els canvistes, així protegits, feien el seu treball, amb serietat i amb honradesa, complint amb les normes establertes. Si algú pretenia actuar de manera deshonesta, abusar i saltar-se les regles per a guanyar diners fàcils, allí mateix i públicament acabaven amb la seva professió i amb la seva banca, que es trencava a força de cops. És la famosa banca trencada que avui coneixem com fallida, encara que en l'actualitat no existeix l'acte físic de trencar l'oficina.

La banca o el sistema bancari, és el conjunt d'entitats o institucions que, dins d'una economia determinada, presten el servei de banc. El primer caixer automàtic es va posar en marxa al Regne Unit el 1967[1]

Hi ha diferents classes de bancs segons l'origen del capital o segons el tipus d'operacions que desenvolupen:

[edita] Bancs segons l'origen del capital

  • Bancs públics: El capital és aportat per l'estat.
  • Bancs privats: El capital és aportat per accionistes particulars.
  • Bancs mixtes: El capital es forma amb aportes privades i oficials.

[edita] Bancs segons el tipus d'operació

  • Bancs corrents: són els més comuns amb els que opera la gent. Les seves operacions habituals inclouen dipòsits en cta. cte, caixa d'estalvi, préstecs, “cobranzas”, custodia de títols i valors, lloguers de caixes de seguretat, finançament, etc.
  • Bancs especialitzats: Tenen una finalitat crediticia específica.
  • Bancs de emissió: Actualment es preserven com bancs oficials.
  • Bancs centrals: Són les cases bancàries de categoria superior que autoritzen el funcionament d'entitats de crèdits, les revisen i les controlen.
  • Bancs de segon pis: Són aquells que canalitzen els recursos financers al mercat a través d'altres institucions financeres que actuen com intermediaris. S’utilitzen fundamentalment per canalitzar recursos cap a sectors productius.

[edita] Vegeu també

[edita] Articles relacionats

[edita] Referències

  1. Avui, 3 de maig de 2008, pàgina 20


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Banc (empresa)
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com