Albrecht Dürer
De Viquipèdia
Albrecht Dürer, alemany (21 de maig de 1471 - 6 d'abril de 1528). És l'artista més famós del Renaixement Alemany conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI del seu propi país i dels Països Baixos.
Taula de continguts |
[edita] Vida i obra
Dürer va néixer el 21 de maig de 1471 a Nuremberg ciutat a la qual va estar íntimament unit. El seu pare, Albrecht Dürer, el Vell, era orfebre i va ser el primer mestre del seu fill. De la seva primera formació, el jove Dürer va heretar el llegat de l'art alemany del segle XV, en el qual estava molt present la pintura flamenca del gòtic tardà. Els artistes alemanys no tenien dificultat a adaptar la seva pròpia tradició gòtica a la d'artistes flamencs com Robert Campin, Jan van Eyck i, sobretot, Rogier van der Weyden. El concepte empíric del món de la gent del nord (fonamentat més en l'observació que en la teoria) era el nexe comú. Durant el segle XVI l'enfortiment de llaços amb Itàlia a través del comerç i la difusió de les idees dels humanistes italians pel nord d'Europa, van infondre noves idees artístiques al món de l'art alemany, de tradició més conservadora. Per als artistes alemanys resultava difícil conciliar la seva imagineria medieval -representada amb exqusides textures, colors brillants i figures amb gran luxe de detall- amb l'èmfasi que els artistes italians posaven a l'antiguitat clàssica, els temes mitològics i les figures idealitzades. La tasca que Dürer es va plantejar era la de proveir als seus compatriotes d'un model amb el qual poguessin combinar l'interès empíric pels detalls naturalistes amb els aspectes més teòrics de l'art italià. En la seva abundant correspondència -especialment en les cartes a l'humanista Willibald Pirckheimer, amic seu tota la vida- i en diverses publicacions, Dürer posava l'accent en què la geometria i les mesures eren la clau per a l'enteniment de l'art renaixentista italià i, a través d'ell, de l'art clàssic. En la llista d'amics de Dürer estava l'austríac Johann Stabius autor que li va proporcionar els coneixements i detalls sobre la construcció del rellotge de sol. Des d'aproximadament 1507 fins a la seva mort va prendre notes i va realitzar dibuixos per al seu tractat més conegut, Vier Bücher von menschlicher Proportion (Quatre llibres sobre les proporcions humanes, publicat pòstumament en 1528). No obstant això, altres artistes contemporanis seus, amb una orientació de tipus més visual que literària, posaven major atenció en la calcografia i la xilografia de Dürer, que en els seus escrits dirigits a orientar-los en la modernització del seu art amb nus de tall clàssic i temes idealitzats, propis del renaixement italià.
[edita] Aprenentatge i primer viatge
Després d'estudiar amb el seu pare, Dürer va entrar amb 15 anys com aprenent del pintor i gravador Michael Wolgemut. Entre 1488 i 1493, el taller de Wolgemut es va dedicar a la considerable tasca de realitzar nombroses xilografies per a il·lustrar la Crònica de Núremberg (1493) de Hartmann Schedel, i és probable que Dürer rebés una instrucció exhaustiva de com fer els dibuixos per a les planxes de fusta. Durant tota l'època renaixentista, el sud d'Alemanya va ser centre de moltes publicacions i era habitual que els pintors en realitzessin les xilografies i els gravats. Com era costum entre els joves que havien acabat el seu període d'aprenentatge Dürer va emprendre un viatge d'estudis en 1490. En 1492 va arribar a Satisfer, on va intentar entrar en el taller del pintor i gravador alemany Martin Schongauer que, cosa que no sabia Dürer, havia mort en 1491. Els germans de Schongauer li van aconsellar que es dirigís al centre de publicacions de Basilea, a Suïssa, per a buscar treball. En Basilea i després a Estrasburg, Dürer va realitzar il·lustracions per a diverses publicacions, entre les quals es troba Dónes Narrenschiff de Sebastian Brant en 1494. Durant aquesta primera etapa de la seva vida, compresa entre el seu aprenentatge i el seu retorn a Núremberg el 1494, el seu art reflecteix una enorme facilitat en el traç del dibuix i una minuciosa observació del detall. Aquestes qualitats són especialment evidents en una sèrie d'autoretrats, entre els quals es troba un dels seus dibuixos més antics (1484, Albertina, Viena) que va fer a l'edat de 13 anys, un retrat d'expressió seriosa dibuixat el 1491 (Col·leccions de la Universitat, Erlangen, Alemanya), i un altre retrat en el qual apareix com un jove segur d’ell mateix (1493, Museu del Louvre).
[edita] Primer viatge a Itàlia
Després de casar-se amb Agnes Frey a Nuremberg en 1494, Dürer va viatjar a Itàlia. Allí va realitzar aquarel·les de paisatges amb gran minuciositat de detall probablement durant el seu viatge de retorn, com per exemple una vista del castell de Trento (National Gallery de Londres). Durant els deu anys següents a Núremberg, des de 1495 a 1505, va produir un gran nombre d'obres que li van ajudar a assentar la seva fama. Entre elles destaca la sèrie d'il·lustracions per a gravar en fusta de L’Apocalipsi (1498), els gravats de La gran fortuna (1501-1502) i La caiguda de l'home (1504). Aquestes i altres obres d'aquest període mostren, en el seu conjunt, un mestratge tècnic cada vegada major en l'art de la xilografia i el gravat, un maneig de les proporcions humanes basat en els textos del tractadista romà Vitrubi i una brillant capacitat per a incorporar detalls de la naturalesa en obres que reflecteixen l'entorn amb gran realisme. En 1497 va pintar el seu Autoretrat (Museu del Prado, Madrid) i el 1500 el de la Pinacoteca de Munic, en el qual es representa amb les característiques que habitualment s'atribueixen a Crist, i expressa de forma visual la preocupació que va demostrar durant tota la seva vida per elevar la categoria de l'artista per sobre de la del simple artesà.
[edita] Segon Viatge a Itàlia
(1512) Dürer va tornar a viatjar a Itàlia entre 1505 i 1507. A Venècia va conèixer al gran mestre Giovanni Bellini i a altres artistes, i la Fundació de Comerciants Alemanys li va encarregar una obra important: el retaule de La festa del Rosari (1506, Museu Nacional de Praga). El 1507 va tornar a Núremberg on va començar un segon període d'una ingent producció artística amb obres com el retaule per a l'església dels dominics de Frankfurt del Meno (1508-1509, destruït en un incendi en 1729), la taula de la Adoració de la Trinitat (1508-1511, Kunsthistorische Museum, Viena), Eva (1507, Museu del Prado); retrats; i nombrosos gravats, entre els quals es troben dues edicions de la Passió, els gravats en fusta per l’Arc del triomf encàrrec de l'emperador del Sacre Imperi Romà Maximilià I, i una sèrie de gravats com El cavaller, la Mort i el Diable (1513), Sant Jeroni (1514) i La malenconia (1514). Mitjançant el gravat de línia Dürer va aconseguir crear diferents gammes d'ombreig i textures amb les quals va assolir plasmar formes tridimensionals amb un mestratge mai superat, com a l'obra anomenada Rinoceront de Dürer. És acollit per la família Fugger, dels membres de la qual realitza alguns retrats.
 Carlemany, 1512 |
 El cavaller la mort i el diable, 1513 |
 Sant Jeroni en el seu estudi, 1514 |
 Melancolia, 1514 |
[edita] Últim viatge i últimes obres
El 1520 Dürer es va assabentar que Carles I, successor de Maximilià I, anava a viatjar des d'Espanya a Aquisgrà per a ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà. Dürer havia rebut una pensió anual per part de Maximilià i desitjava que Carles I mantingués aquesta assignació. Va emprendre el viatge a Aquisgrà, que va finançar venent gravats i altres obres durant el trajecte, i d'allí va passar als Països Baixos entre 1520 i 1521. El seu diari ens proporciona un fascinant relat d'aquests viatges, de les audiències dels monarques i de les rebudes que li van brindar els seus companys artistes, especialment a Anvers. La seva audiència amb Carles I va resultar satisfactòria. Va retornar a Núremberg, on hauria de romandre fins a la seva mort, el 6 d'abril de 1528. Les seves últimes obres són dues grans taules en les quals estan representats Els quatre apòstols (c. 1526, Alte Pinakothek Munic), que va oferir com regal a la ciutat de Nuremberg. La qualitat de l'obra de Dürer, la quantitat prodigiosa de la seva producció artística i la influència que va exercir sobre els seus contemporanis van esdevenir d'una importància enorme per a la història de l'art. En un context més ampli, el seu interès per la geometria i les proporcions matemàtiques, el seu profund sentit de la història, les seves observacions de la naturalesa i la consciència que tenia del seu propi potencial creatiu són una demostració de l'esperit de constant curiositat intel·lectual del renaixement.
