Chabalín
De Biquipedia
 |
Iste articlo tién una bersión escrita con una grafía alternatiba esperimental propuesta por bels biquipedistas aintro d'o Biquiproyeuto:Grafía. Puede beyer-se aquí. |
| Chabalín | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Sus scrofa scrofa, o chabalín |
||||||||||||||||||
| Estato de conserbazión | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||||
| Sus scrofa | ||||||||||||||||||
| Linnaeus, 1758 | ||||||||||||||||||
 Destribuzión d'es chabalins en o mundo. |
O chabalin (de l'arabe djabali, Sus scrofa scrofa (L., 1758)) ye un mamifero salbache d'Eurasia, d'a familia d'es suidos, omniboro, prolifico e oportunista, muito frecuent en o continent, e que ha estato introduzito ta altros paises, espezialment per estar apreziato como á presa de caza mayor. Enantes d'imposar-se l'arabismo chabalín se deciba en aragonés meyebal puerco u puerco montés.
Tien una capeza gran, con güellos chicos e o cuello muy desarrollato. As patas suyas son curtas, e se troban més desarrollatas as unas de debant que no ras de dezaga, á diferenzia d'o tozín domestico, en o cual ta obtener-ne o millor resultato economico, s'ha selezionato cheneticament ta que es animals mudernos en tiengan as zaguereras més grans, perque ye d'allá d'á on ne obtienen as millors piezas de carne. A bista ye estremadament pobre, e ta compensar-se-ne, es chabalins han desarrollato un olfato prou més bueno que les permit de ixolomar alimentos encluso á baixo d'a tierra.
.jpg/200px-Frischlinge_(Sus_scrofa).jpg)
© Eva Hejda.
Es pelos tienen midas e colors diferents pendiendo d'o puesto d'o cuerpo d'on se miren. En alto d'a crinera fan de 10 ta 13 cm de lonchitut (dica 16 cm en a coda) e son fuscos e bastos, en a cara e ras patas els tienen més fuscos que en a resta d'o cuerpo, e per es cantos més que més bi predominan colors més claretas. En as crías chiquetas, o pelache ye carauteristicament rayato lonchitudinalment, cosa per a cual se'n diz rayencos d'es chabalins chicoz. Con a edat en mudan a color, e á redol d'es primeros 6 meses (fraixencos) ya son cuasi de tot d'a mesma color que ös adultos.
En a peninsula ye espezialment abundant, e només que en era ya bi tien dos sozespezies: Sus scrofa castilianus, d'a metat norte e con o pelache carauteristicament compuesto de cerras e burda, e Sus scrofa baeticus, d'a metat sud, que tien o pelache unicament compuesto de zerras duras. Una terzena sozespezie d'o mesmo animal ye ro tozín domestico.
Es masclos tienen una mida d'á redol d'es 70 cm d'altaria en a cruz, plegando-be enta es 120 cm de lonchitut e 70-90 kg de peso, eszepzionalment superando ös 100 kg, e ras fembras son mica més chicotas, con pesos d'entre es 40 e es 60 kg.
Contenius |
[editar] Ábitat
Es chabalins abitan á cualsiquier puesto á on que no manque cobertura bechetal u alimentos. Es puestos á on ye més abitual de trobar-los son as selbas d'árbols caduzifolios con sotabosque á on que poder-se amagar. As carrasqueras, faberas e caixigars ne fan d'ábitat més asobent, anque se troban tamién en matullars meditarraneyos e marismas. En as areyas rurals no ye dificil de trobar-los en campos caultibatos cuan no bi son guaire luen es arbolaus. Ye un gran nadador e se-en han trobato á alta mar asabelas begadas; se sape que d'ixa mesma traza bi plegoren ent'as Islas Balears e ent'as Islas Canarias.
[editar] Baños en fango
O costumbre de bañar-se ye important ent'a ecolochía d'a espezie, e se considera que tien dibersas funzions; D'una man aseguran a regulazión termica d'o cuerpo de l'animal, perque es chabalins no pueden pas sudar perque mancan-les as glandulas sudoriparas, e tamién se considera que es baños en o fango tienen importants implicazions ent'as relazions sozials d'a espezie, plegando t'a més important implicazión en referenzia ent'a selezión secsual, á on que, d'aucorde con el que se-en conox, as pilonas las empregan toz es chabalins á mientres de toda l'añada, en plegar o zelo as balsetas las empregan només que es masclos adultos, asinas s'ha considerato que es baños pueden estar durantes d'ixe periodo binclatos con a persistenzia d'olors corporals. Per el regular, a presenzia de fango á l'alto d'a piel els protexe d'es inseutos e d'es parasitos cutánios.
[editar] Comportamiento
O chabalin ye un animal de comportamiento soziable, no territorialista, e migra nomadicament en collas matriarcals lure estrutura zentral la componen de 3 ta 5 fembras con crías. A fembra dominanta ye ra una de més edat (qui gosa, de vez, á ser a una més gran tamién), es masclos chobenons (fraixencos) que no superan l'año de bida las acompañan anque no gosan á formar parti d'o grupo. Es masclos, en cambeo, son solitarios e només que es més biellos gosan á disponer d'altro masclo més choben que els acompaña, dito escudero, de traza semilar á como fan es lupos.
[editar] Cutianament
O chabalín durantes d'o diya ye regularment sedentario, encara que á ra nueit puet fer grans distanzias que bailan d'es 2 enta es 14 km de camín, á paso cruzato u trote lebero (J. Reichholf, 1995), á mientres que en fuyir puet pretar una galopada rapida que no dura pas guaire, que no ye guaire resistent.
En as selbas emprega cuasi siempre es mesmos pasaches ta fer-be as bribadas suyas. Ye clasico trobar pistas d'ixas que bi fan en o sotabosque, que rematan marcando-se en a bechetazión de tan asobent como en fan uso.
[editar] Periodo de zelo
Á mientres d'o periodo de zelo, d'entre nobiembre e chinero, o chabalín masclo mira as fembras que sían rezetibas ta cubrir-las con tanta d'esma que asobent s'oblida de minchar. En trobar una porcada, n'enzata ra conquiesta enrestindo es fraixencos naixitos de l'año anterior, que de l'inte han d'ixopar-se, e cuan cal tamién se concara con altros masclos adultos prebando de conseguir o més gran numbro de cutas que puet. Es arens cheneralment encluyen dos u tres fembras, anque ocasionalment se n'an bisto que en teneban dica güeito.
