Budiism
Da Wikipedia.
Fount: La Viquipèdia Catalana
Cheest artícul al è scrivüü in koiné uçidentala, urtugrafía ünificada. |
El budìsem l'è la religioun ou la filousoufía basada soura y ensegnament de Siddharta Gautama (che l'è deventad el Buda).
Chesta religioun-chí la toe ourígen ent l'India e la sr diffound ousca a l'Asia Centrala, el Tibet, el Sri Lanka, el sud-est de l'Asia, la Cina, la Corea e el Japoun. Encoe, el budìsem l'è deventad relativament popular anca ent el mound ouccidental. Se càlcoula che gh'èn en tra 230 e 500 milioun de budist al mound.
[Mudifica] Siddharta Gautama
Siddharta Gautama a l'era fiyoe d'ouna fameya rica e inflouenta. Però, a l'etad de 29 agn el bandouna tuita la soua richeza e coumenza ouna vita d'asceta errant. El s'introduiss al cougnousciment de le upanishads e, a l'etad de 35 agn, el counsegouis ir che anelava a: immòbel al pé d'oun àrbour dureant 49 dì, al descouvris el misteri de la liberazioun, el nirvana. Ensí, el se counvert ent el Buda, l'Enluminad. El moer a l'etad de 80 agn avent oubtegnud per prim el cessament ou neutralisazioun del desideri e de l'aczioun, id est el nirvana.
Despoe la enluminazioun, el se counvert en Buda e coumenza la proupagazioun del sò dharma ou veritad budista. El Sermoun de le Quater Nòble Veritad el counstitouis el nucli del budìsem.
- Prima nobla veritad: ogna existenza l'è impregnada de soufriment, de peina, de frustrazioun devant la caducidad d'oun mound en counstant cambiament. Tuit a l'è essenzialment desfujent.
- Segounda nobla veritad: l'ourígen del soufriment la se troeva ent l'afagn de vìver, ent el desideri d'actouazioun, de plaseir, de poussessioun.
- Terza nobla veritad: el soufriment el se souprim annichiland la seid de vìver, de gòder, d'actouar.
L'estirpazioun radicala dy desideri e de le passioun ne coundux a ouna serenitad e tranquillitad absoulude. A l'è el nirvana.
- Quarta nobla veritad: el camin che el coundux al nirvana el è el nòbel camin dy oit pass. Chi che el segouis el se svexina a la enluminazioun.
Y oit pass a èn y seguent:
- Cougnousciment reit de le quater veritad.
- Actitùden reita: deslountanar-se dy odi, de le invidie.
- Paròla dreita: mentir nò, miga parlar inutilment.
- Aczioun dreita: bouna coundoita mourala.
- Ouccupazioun dreita: guadagnar-se la vita senza del mal.
- Sforz dreit: foumentar tendenze boune.
- Pensament dreit: miga ceider ay desideri.
- Councentrazioun dreita: meditazioun.