Adolf Hitler
Dendi Güiquipeya
Adolf Hitler (20 d'Abril de 1889 en Braunau am Inn (Aústria) - 30 d'Abril de 1945 en Berlín) hue el derihenti d'Alemaña duranti la Segundera Guerra Mundial. Hue el máisimu esponenti el Nazismu, lo que senifica que pensaba qu'el gobielnu eberíe sel mu puerosu i eberíe controlal las vías de tól mundu. Los nazis tamién pensaban qu'el pueblu alemán era supiriol a algotras nacionis.
[eital] Biugrafia
Adolf Hitler tuvu nacéncia el 20 d'Abril de 1889 en Braunau am Inn, una ciá chiquenina celca e Linz, ena província e Upper Austria, nu mu lehotis del lindi alemán, eno que era antoci Ástria-Ungría.
Hitler marró enas prebas d'acesu e la univelsiá de Linz dos vedis. Allí, s'interesó pol antisemitismu (a la escontra los hudíus), enseñáncias de la movición panhelmana el profesol Leopold Poetsch.
En 1913, Hitles tinía 24 añus. En esi inti, tolos dagalis astriacus ebían uñilsi a la armá. A Hitler nu le petaba l'armá astriaca, asinque ehó Ástria pol Alemaña. Vivió ena ciá alemana e Múnich.
En 1914, Hitler s'uñió al ehércitu alemán. Runchó pol Alemaña ena Primel Guerra Mundial. Tuvu una hienda ena guerra i el gobielnu le dio la Crus de Hierru cumu prémiu pol runchal ena guerra.
En 1919, Hitler apelló un partiu políticu hucheau el Partiu Alemán de los Labutaoris. Aína ganó el apuchu e los miembrus del partiu. Dos añus aluspués, se gorvió el derihenti el partiu. Rehucheó el partiu cumu Partiu Nacionalsocialista Alemán de los Labutaoris. Se le hucheó populalmenti cumu el Partiu Nazi.
En 1923, Hitler trató de derrocal el gobielnu e la Weimar Republic (1918-36). El golpi marró i el gobielnu estirancó a 16 de los sus ombris (los 16 muertus huerun hucheaus santus pala ideulohía Nazi). Tamién hundeun a Hitler pala carci e Landsberg. Le condenun pa 5 añus, peru ehun salil endispués 9 mesis. En estandu ena carci, escrebió un librinu cola ayúa del su colláciu Rudolf Hess. Al comencípiu, a Hitler le petaba entitulalu Cuatru Añus i Meyu de Runchal a la escontra las Mentiras, los Panárrias i Achantis. Afinal, hucheó el librinu Mein Kampf u La mi Runcha. El librinu idía c'Alemaña arrepañaríe terrenu e Poloña i Rúsia. Tamién tinía continius antisemíticus i piía la muerti i el hundeu pa huera e los hudíus p'Alemaña.
En 1933 Hitler hue elehiu pal gobielnu alemán. Dio acaberu a la libertá d'opiñón i enharetó a los sus enemigus ena carci u los estirancó. Aturagó cualisquiel partiu acetu el partiu Nazi. Hitler i el su menistru e propaganda, Joseph Goebbels, esperrió el nacionalismu estremu edrentu Alemaña. Tolos meyus de comunicación ebían alabal a los nazis. Tamién, tuvun nacéncia abonda henti pol mé la sus ideas de crial la "raza maestra" (la raza Ária, aquellus colos ohinus adulis i col pelinu rúbiu). Gorvió a Alemaña un estau totalitáriu nazi. El arianismu hue un mitu, peru Hitler i los sus amigus creyían en ellu. Cavilaban que los hudius i los eslavus eran inferioris i eberíen estal muertus.
Hitler encetó la Segundera Guerra Mundial enhilandu el ehércitu alemán a invadil Poloña. El su ehércitu conquistó la mayol parti d'Uropa encluyendu Poloña, Fráncia i un güen cachu e la Uñión Soviética. Duranti la guerra mandó a los alemanis matal abonda henti, encluyendu muheris i dagalis. Los nazis estirancun 6 millonis de hudius, nun chascu hucheau El Olocaustu. Tamién se supón que murierun hitanus, omosesualis, eslavus, polacus i los sus oponentis políticus.
Amenalmenti los algotrus paísis nel mundu s'apellun i conquistun Alemaña. Hitler perdió tolas tierras qu'iba arrepañau i millonis d'alemanis huerun muertus. Nel acaberu e la guerra, Hitler quisu que tol mundu muriesi, encluyendu a sí mesmu. Se suicidó en Berlín en 1945.