Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
São Paulo - Viquipèdia

São Paulo

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la ciutat brasilera. Per a altres significats, vegeu «São Paulo (desambiguació)».
São Paulo
Bandera Sao Paulo
Data de fundació 25 de gener, 1554
Població de la ciutat: 10.9 milions
Població de
l'àrea metropolitana:
22.0 milions
Latitud 23° 32′ 36″ Sud
Longitud 46° 37′ 59″ Ouest
Codi telefònic +55 (país) 11 (ciutat)
Alcalde (Prefeito) Gilberto Kassab (PFL)

São Paulo és una ciutat del Brasil, també capital de l'estat de São Paulo. La ciutat és entre les més grans del món, amb un població metropolitana de prop de 20 milions d'habitants, una de les àrees metropolitanes més grans del món i la més gran d'Amèrica del Sud. São Paulo és el centre financer i industrial del país.

Regions molt pròximes a São Paulo estan considerades també com regions metropolitanes de l'Estat, com Campinas i Santos; altres grans ciutats pròximes són aglomeracions urbanes en procés de metropolització, com Jundiaí, Sorocaba i São José dos Campos. El total d'habitants d'aquestes àrees, sumades a la capital (dit Complex Metropolità Estès), sobrepassa els 29 milions de persones, o sigui, poc més del 70% de la població de tot l'estat.

Taula de continguts

[edita] Història

La història de la ciutat de São Paulo transcorre paral·lelament a la història de Brasil al llarg d'aproximadament 450 anys de la seva existència, contra els més de cinc-cents anys del país. Encara que hagi estat marcada per una relativa inexpresivitat, ja sigui des del punt de vista polític o econòmic, durant els primers tres segles des de la seva fundació, São Paulo es destaca en diversos moments com escenari de varis i importants moments de ruptura en la història del país. São Paulo sorgeix com a una missió jesuïta, reunint en els seus primers territoris habitants d'origen tant europea com indígena. Amb el temps, el poblat va acabar distingint-se com a centre comercial i de serveis de relativa importància regional. Aquesta característica de ciutat comercial i de composició heterogènia l'acompanyen en tota la seva història.

[edita] Període colonial

La vila de São Paulo de Piratininga va tenir les seves inicis el 25 de gener de 1554 amb la construcció d'un col·legi jesuïta, pels pares Manuel da Nóbrega i José de Anchieta, entre els rius Anhangabaú i Tamanduateí. Tal col·legi, que funcionava en un barracot rústic tenia per finalitat la catequesi dels pobles indígenes que vivien en la regió. El poblament de la regió va començar en 1560, quan Mem de Sá, governador general de la colònia, va manar a la població de la vila de Sant André da Broda do Campo cap als voltants del col·legi, denominat “Col·legi de São Paulo de Piratininga” – el nom va ser escollit perquè el dia 25 de gener l'Església Catòlica celebra la conversió del apòstol Sant Pau. D'aquesta forma, la vila de Sant André da Broda do Campo queda extingida i São Paulo va ser elevada a la categoria de vila.

São Paulo va romandre, durant els dos segles següents, com una vila pobra i aïllada del centre de gravetat de la colònia, i es mantenia per mitjà de tasques de subsistència. Per ser la regió més pobra de la colònia, va tenir inici en São Paulo l'activitat dels bandeirantes, que es van dispersar per l'interior del país a la cacera d'indis, or i diamants. El descobriment d'or a la regió de Minas Gerais va fer amb que les atencions del regne es fixessin en São Paulo, que va ser elevada a la categoria de ciutat en 1711. Quan es va esgotar l'or, a fins de el segle XVIII, es va iniciar el cicle paulista del sucre, que es va abastar per a l'interior de la província mentre la ciutat de São Paulo s'encarregava de dirigir la producció fins al port de Santos.

En 1828 es va instal·lar la primera facultat de dret, el que va donar un nou impuls al creixement de la ciutat amb el fluix d'estudiants i professors, juntament amb el creixement de la producció de cafè en les regions de Campinas i Rio Claro. En aquest període la província va començar a rebre una gran quantitat de immigrants, especialment italians, dels quals molts de van establir en la capital i São Carlos, i van començar a instal·lar les primeres indústries.

[edita] Període imperial

Rua do Comerç, 1887
Rua do Comerç, 1887

Durant les primeres dècades del Imperi de Brasil, São Paulo manté les seves principals característiques colonials, continuant a ser considerada com una mera "ciutat provinciana". Malgrat això, va anar llotja d'episodis de transcendència per al país: en ella va ser declarada per exemple, la Independència de Brasil per part del llavors príncep regente Pere I de Brasil. Era allí on vivia també la més cèlebre amant de l'emperador, la Marquesa de Santos.

La ciutat comença a guanyar estatus amb el desenvolupament de l'economia cafetalera, en un moment en què els latifundaris del cafè comencen a radicar-se en la ciutat (individus amb relativa importància política). Des d'intervinguts del segle XIX São Paulo passa a beneficiar-se de les línies fèrries que uneixen l'interior de l'estat amb el port de Santos. La facilitat d'exportar cafè li proporcionen a la ciutat i a l'estat de São Paulo un gran creixement econòmic.

[edita] Ciutats agermanades

imatge de la ciutat
imatge de la ciutat

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
São Paulo

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com