Pere Màrtir Rossell i Vilar
De Viquipèdia
Pere Màrtir Rossell i Vilar (Olot, Garrotxa 1882 - Barcelona 1933) fou un veterinari i polític català.
Estudià a l'Escola de Veterinària de Saragossa, i posteriorment exercí a Barcelona i Ripoll. Participà activament en els fets de la Setmana Tràgica de 1909, raó per la qual hagué d'exiliar-se temporalment a França. Allí es va interessar per l'estudi de les produccions pecuàries de Catalunya.
Aprovà les oposicions al cos de veterinaris inspectors d'higiene pecuària, i fou destinat a la duana de Puigcerdà, on treballà del 1910 al 1914 en el primer treball zootècnic de base científica dels Països Catalans. El 1916 assolí la càtedra de l'Escola d'Agricultura de Caldes de Montbui i el mateix any 1916 Enric Prat de la Riba el nomenà director dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat de Catalunya.
Va dur a terme una intensa tasca divulgadora de noves tècniques en la cria i alimentació del bestiar, amb cursets de perfeccionament i concursos que contribuïren a fomentar l'explotació de les races autòctones més interessants i adients a les condicions de cada comarca. El 1919 Josep Puig i Cadafalch el nomenà director dels Serveis de Patologia Animal i dels de l'Ensenyament Agrícola Postal, de la Mancomunitat. Durant la dictadura de Primo de Rivera va perdre el seu càrrec i col·laborà amb la Societat d'Estudis Militars, de la qual en fou un dels principals assessors. Més tard militaria a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la qual fou escollit diputat al primer Parlament de Catalunya.
El 1931 fou nomenat director del Parc Zoològic de Barcelona. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i col·laborador de la Societat Catalana de Biologia, promotor de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i dirigí la revista Agricultura i Ramaderia.
[edita] Obres
- Malalties del bestiar (1911)
- El llibre de la pagesia (1917)
- Diferències entre catalans i castellans (1917)
- La raça (1930)
- La defensa interior de Catalunya (1932)
