Setmana Tràgica
De Viquipèdia
Es coneix com Setmana Tràgica als esdeveniments desenvolupats a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la guerra, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel comte Romanones i el marquès de Comillas.
Aquesta mobilització és molt mal acollida per les classes populars ja que, a causa de la legislació de reclutament, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil reals, quantitat que no estava a l'abast dels més pobres. Per altra banda, els reservistes majoritàriament ja estaven casats i amb família al seu càrrec.
El dia 25 es convocà una vaga general que, a causa de falta d'organització i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, degenerà en actes de vandalisme provocats per elements exaltats al que no van ser aliens els denominats "joves bàrbars" del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux.
Després d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de Les Rambles provocant molts ferits, el que fa que s'enverinin encara més els ànims arribant-se a una veritable insurrecció amb barricades en els carrers i la proclamació de la llei marcial.
S'incendien multitud d'edificis religiosos, puix que els amotinats consideren que l'Església forma part de l'estructura de la burgesia els fills de la qual no van a la guerra. A més l'Església havia impulsat als denominats sindicats grocs oposats al sindicalisme anarquista, majoritari a la ciutat. En aquest context s'assalten i incendien convents i esglésies, es profanen sepultures i es balla en el carrer amb els cadàvers extrets de les mateixes.
Davant la negativa de les tropes de la guarnició barcelonina a disparar sobre els quals consideren els seus companys, es reforça aquesta amb forces portades de València, Saragossa, Pamplona i Burgos que finalment dominen la situació.
El govern de Maura porta a terme una repressió duríssima i, pitjor, arbitrària. Es deté a centenars de persones, al voltant de 2000, i seguint l'acusació formulada en una carta que li dirigeixen els prelats de Barcelona, és detingut Francesc Ferrer i Guàrdia creador de l'Escola Moderna a qui s'acusa de ser l'instigador de la revolta. El 13 d'octubre del mateix any Ferrer és afusellat juntament amb Eugeni del Hoyo, Antoni Malet, Ramon Clemente i Josep Miquel i Baró en el castell de Montjuïc.
Aquests afusellaments ocasionen una àmplia repulsa cap a Maura a Espanya i a tota Europa, amb una gran campanya a la premsa estrangera, així com manifestacions i assalts a diverses ambaixades.
El rei Alfons XIII, alarmat per aquestes reaccions tant en l'exterior com en l'interior cessa Maura i el substitueix pel liberal Segismundo Moret.
