Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Mercuri (planeta) - Viquipèdia

Mercuri (planeta)

De Viquipèdia

Mercuri

Mosaic d'imatges de Mercuri.
Vist per la Mariner 10 des de 78.000 km.

Característiques orbitals
Semieix major 0,387 UA
57,91·106 km
Periheli 0,307 UA
46,00·106 km
Afeli 0,467 UA
69,82·106 km
Excentricitat 0,2056
Període orbital sideral 87,969 dies
Període sinòdic 115,88 dies
Velocitat orbital mitjana 47,87 km/s
Inclinació 7,00°
Període de rotació 1.407,6 hores
Obliqüitat 0,01°
Nombre de satèl·lits 0
Sistema d'anells No
Característiques físiques
Diàmetre equatorial 4.879,4 km
Massa 0,3302·1024 kg
Volum 6.08·1010 km³
Densitat mitjana 5.427 kg/m3
Gravetat superficial (eq.) 3,70 m/s2
Velocitat d'escapament 4,3 km/s
Albedo 0,106
Característiques atmosfèriques
Pressió atmosfèrica ~10-15 bars
Temperatura mitjana
mín mitj màx
90 K
-183ºC
440 K
167ºC
725 K
452ºC
Composició de l'atmosfera
Oxigen 42%
Sodi 29%
Hidrogen 22%
Heli 6%
Potassi 0,5%
Argó

Diòxid de carboni
Vapor d'aigua
Nitrogen
Xenó
Criptó
Neó

Traces

Mercuri és el planeta del sistema solar més proper al Sol i el més petit. Forma part dels planetes terrestres o tel·lúrics. Pràcticament no té atmosfera i la seva superfície està plena de cràters. No té satèl·lits naturals ni anells. Al estar tan a prop del Sol, la temperatura a la superfície pot arribar fins als 450ºC.

Probablement a causa del seu moviment, aparentment ràpid, a través del cel crepuscular, els romans van batejar-lo amb el nom del déu del comerç, els viatges i missatger dels déus de la mitologia romana, Mercuri, que es podia desplaçar a gran velocitat gràcies a què les seves sandàlies i el seu casc tenien ales.

No es coneixia gairebé res de les seves característiques físiques fins que va ser enviada la sonda planetària Mariner 10, l'any 1974. Malauradament, només es va poder cartografiar el 45% de la superfície. Des de llavors, s'hi han fet observacions de radar mitjançant radiotelescopis però avui dia encara continua sent un cos relativament poc conegut. La sonda MESSENGER de la NASA, llançada el 3 d'agost de 2004, es dirigeix cap a Mercuri, on s'espera que hi arribi el 18 de març de 2011.

Taula de continguts

[edita] Introducció històrica

Mercuri és conegut almenys des de fa 5.000 anys. Els sumeris (III mil·lenni aC) l'anomenaven Ubu-idim-gud-ud. Però, que se sàpiga, els primers en realitzar observacions detallades van ser els babilonis que l'anomenaven gu-ad o gu-utu. Amb anterioritat al segle V aC, els grecs creien que eren dos cossos diferents i li van donar dos noms: Apol·lo, quan era visible en el cel del matí, i Hermes, quan apareixia al capvespre. Va ser Pitàgores el primer a suggerir que, en realitat, es tractava d'un únic cos que es feia visible en dos moments diferents del dia. Heràclit es va avançar al seu temps creient que Mercuri i Venus orbitaven el Sol, i no la Terra com es pensava aleshores.

El 1631, Pierre Gassendi, que va observar el trànsit de Mercuri predit per Johannes Kepler, va ser la primera persona en observar el trànsit d'un planeta per davant del Sol. El 1639, Giovanni Zupi, utilitzant un telescopi, va descobrir que el planeta tenia fases orbitals similars a les de Venus i a les de la Lluna. Aquesta observació va demostrar de forma concloent que Mercuri orbitava al voltant del Sol.

[edita] Característiques físiques

[edita] Superfície

Article principal: Geologia de Mercuri

La superfície de Mercuri, com la de la Lluna, presenta nombrosos impactes de meteorits de totes les dimensions. Alguns dels cràters són relativament recents (d'alguns milions d'anys) i es caracteritzen per la presència d'un pic central. Sembla que els cràters més antics han tingut una erosió molt forta, deguda, molt possiblement, als grans canvis de temperatura entre el dia i la nit, bé que també podria ésser deguda a la difusió de l'aigua a través de les capes superficials del planeta.

Igual que la Lluna, Mercuri sembla haver passat, fa 4.000 milions d'anys, per un període d'intens bombardeig de meteorits de grans dimensions. D'aquells temps són alguns cràters, els diàmetres dels quals són aproximadament d'uns 100 km, i unes amples depressions, semblants als mars de la Lluna, amb un diàmetre de prop dels 1.300 km.

Les temperatures a la superfície oscil·len entre els 90 i els 725 K. El lloc més calorós és el punt subsolar i els més freds són els fons dels cràters propers als pols.

[edita] Atmosfera

Contràriament al que es creia, la sonda Mariner 10 va demostrar l'existència d'una atmosfera molt tènue constituïda principalment per oxigen, sodi, hidrogen i heli, amb traces d'argó, neó i d'altres elements. La pressió atmosfèrica sembla ser només una centmil·lèsima part de la pressió a la superfície de la Terra.

[edita] Magnetosfera

La Mariner 10 va posar de manifest que Mercuri té magnetosfera. A partir de les mesures preses per la Mariner 10 el camp magnètic a punts pròxims a l'equador és d'aproximadament 350 nT (molt més intens que altres planetes terrestres com Venus o Mart). L'origen d'aquest camp magnètic no és conegut, encara que alguns autors creuen que pot ser provocat per un corrent elèctric induït a les capes exteriors de l'atmosfera del planeta pel moviment de les línies del camp magnètic interplanetari, que giren per la rotació del Sol.

[edita] Observació de Mercuri

La magnitud aparent de Mercuri varia entre -0,4 i 5,5, cosa que el fa fàcilment visible amb prismàtics o fins i tot a ull nu. No obstant això, observar Mercuri és complicat degut a la seva proximitat al Sol. La seva distància angular al Sol o elongació oscil·la entre els 18,3º en el periheli i els 28,3º a l'afeli. La magnitud aparent del Sol és de -26,73. El Sol és tan brillant i es troba tan a prop que fa que Mercuri no sigui visible durant la major part del dia. Només és possible veure'l durant un breu període de temps a l'alba i al capvespre. Durant la nit, Mercuri es troba ocult.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Sistema solar
Imatge:Eight Planets.png
SolMercuriVenusTerraMartJúpiterSaturnUràNeptú
PlutóCinturó d'asteroidesCinturó de KuiperErisNúvol d'Oort

Satèl·lits de MartSatèl·lits de JúpiterSatèl·lits de SaturnSatèl·lits d'UràSatèl·lits de Neptú
LlunaEuropaGanimedesCal·listoTitàTritóCaront

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com