Satèl·lit natural

De Viquipèdia

En Astronomia, un satèl·lit natural és un qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant del Sol. En el cas de la Lluna, té una mesura tan semblant a la Terra que en compte de considerar a la Terra com un planeta i a la Lluna com el seu satèl·lit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble). Tal és el cas de Plutó i el seu satèl·lit Caront.

Per extensió anomenem llunes als satèl·lits dels altres planetes. Així diem: els quatre satèl·lits de Júpiter, però també, les quatre llunes de Júpiter. Per extensió s'anomena satèl·lit natural o llunes qualsevol cos natural que gire al voltant d'un cos que no siga el Sol com per exemple un asteroide com en el cas del satèl·lit asteroidal Dactyl girant al voltant de (243) Ida.

En el Sistema Solar hi ha:

• Satèl·lits pastors: Quan mantenen algún anell de Saturn, Júpiter, Urà o Neptú en el seu lloc.
• Satèl·lits troians: Quan un planeta i un satèl·lit important tenen en els punts de Lagrange L₄ i L₅ altres satèl·lits.
• Satèl·lits coorbitals: Quan giren en la mateixa òrbita. Els satèl·lits troians són coorbitals, però també ho són els satèl·lits de Saturn Janus i Epimeteu que disten en les seves òrbites menys de la seva grandària i en compte de xocar intercanvien les seves òrbites.
• Satèl·lits asteroidals: Alguns asteroides tenen satèl·lits al seu voltant com (243) Ida i el seu satèl·lit Dactyl. El 10 d'agost de 2005 es va anunciar el descobriment d'un asteroide (87) Sílvia que té dos satèl·lits girant al seu voltant, Ròmul i Remus. Ròmul, la primera lluna, es va descobrir el 18 de febrer de 2001 en el telescopi W. M. Keck II de 10 metres en Mauna Kea, té 18 km de diàmetre i la seva òrbita a una distància de 1370 km, de Sílvia tarda a completar-se 87,6 hores. Remus, la segona lluna, té 7 km de diàmetre i gira a una distància de 710 km, tardant 33 hores a completar una òrbita al voltant de Sílvia.

Es contraposa al terme satèl·lits artificials que és un objecte fabricat per l'home.

Referit als satèl·lits naturals, ja que tots els objectes patixen la força de la gravetat, el moviment de l'objecte primari també es veu afectat pel satèl·lit. És precisament aquest fenomen el que permet el descobriment de planetes extrasolars. Si dos objectes posseeixen masses semblants, es sol parlar de sistema binari en compte d'un objecte primari i un satèl·lit. El criteri habitual per a considerar un objecte com a satèl·lit és que el centre de masses del sistema format pels dos objectes estiga dins de l'objecte primari.

[edita] Satèl·lits al sistema solar

Al sistema solar es coneixen 155 satèl·lits, distribuïts així:

• 1 a la Terra, anomenat Lluna

• 2 a Mart: Deimos i Fobos

• 62 a Júpiter: Adrastea, Aitné, Amaltea, Ananké, Aoede, Arque, Autónoe, Caldona, Cale, Calice, Calicore, Calírroe, Cal·listo, Carme, Carpo, Cilene, Elara, Erínome, Euante, Eucelade, Euporia, Eurídome, Europa, Ganimedes, Harpalice, Hegemone, Helice, Hermipé, Himalia, Ió, Isonoe, Leda, Lisitea, Megaclite, Metis, Mneme, Ortosia, Pasífae, Pasítea, Praxídice, Sinope, Sponde, Taígete, Tebe, Telxinoe, Temisto, Tione, Iocasta i 14 més que encara no tenen nom.

• 47 a Saturn: Albiorix, Atles, Calipso, Dione, Encelade, Epimeteu, Erriapus, Febe, Helena, Hiperió, Ijiraq, Imir, Janus, Jàpet, Kiviuq, Metone, Mimas, Mundilfari, Narvi, Paaliaq, Palene, Pan, Pandora, Pòl·lux, Prometeu, Rea, Siarnaq, Skadi, Suttungr, Tarvos, Telest, Tetis, Thrymr, Tità i 13 més que encara no tenen nom.

• 27 a Urà: Ariel, Belinda, Bianca, Caliban, Cordèlia, Creseida, Cupido, Desdèmona, Ferdinand, Francisco, Julieta, Mab, Margaret, Miranda, Oberó, Ofèlia, Perdita, Pòrcia, Pròsper, Puck, Rosalina, Setebos, Sicorax, Stefano, Titània, Tríncul i Umbriel.

• 13 a Neptú: Despina, Galatea, Larissa, Nàiada, Nereida, Proteu, Psamate, Talassa, Tritó i 4 més que encara no tenen nom.

• 3 a Plutó: Caront i 2 més que encara no tenen nom.

• 1 a Eris: Disnòmia.

Els planetes Mercuri i Venus no tenen cap satèl·lit natural. Búsquedes sistemàtiques des de telescopis terrestres i missions no tripulades als planetes gegants han augmentat cada cert temps estes xifres al descobrir nous satèl·lits, i poden continuar fent-ho en el futur.

Sistema solar
Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú
Plutó • Cinturó d'asteroides • Cinturó de Kuiper • Eris • Núvol d'Oort Satèl·lits de Mart • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú Lluna • Ió • Europa • Ganimedes • Cal·listo • Tità • Tritó • Caront