Miranda (satèl·lit)

De Viquipèdia

**Miranda**
Descobriment
Miranda vista per la Voyager 2
Descobert per	Gerard Kuiper
Data	16 de febrer de 1948
Característiques orbitals
Semieix major	129.872 km
Excentricitat	0,0027
Període orbital	1,41 dies
Inclinació	4,22º
Període de rotació	Rotació síncrona
Característiques físiques
Diàmetre mitjà	472 (481x468x466) km
Massa	6,6·10¹⁹ kg
Densitat mitjana	1.200 kg/m³
Albedo	0,27
Atmosfera	No

Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà. Va ser descobert per l'astrònom americà d'origen holandès Gerard Kuiper el 1948.

[edita] Nom

El seu nom prové del llatí i significa «la que ha de meravellar-se». Va ser donat en honor del personatge de la filla del mag Pròsper, personatge de l'obra de teatre La tempestat, de William Shakespeare. També s'anomena Urà V.

[edita] Característiques físiques

Miranda és un cos quasi-esfèric de 472 km de diàmetre, format en la seva major part per gel d'aigua, sent l'interior possiblement format per roques silicatades i compostos rics en metà. Geològicament, Miranda ha estat el cos més actiu del Sistema Solar. La superfície està travessada per grans canyons de fins a 20 km de profunditat amb regions de terreny esquerdat que indiquen una molt intensa activitat geològica en el passat. Es pensa que esta activitat geològica podria estar relacionada amb efectes de marea produïts per Urà. Una altra teoria, que ara ja no es considera tan vàlida, diu que en el passat Miranda va patir un fort impacte que la va partir en trossos. Amb el temps, el fragments es van tornar a juntar donant-li l'aspecte de cos apedaçat que té actualment. En qualsevol cas, tot pareix indicar que el naixement del satèl·lit va ser extremadament violent, a causa de la seva extraordinària orografia.

Vista pròxima de Verona Rupes una llarga falla que aconseguix els 20 quilòmetres d'altura!! (el penya-segat més alt del Sistema Solar)

[edita] Característiques orbitals

La inclinació de l'òrbita de Miranda (4,22º) és inusualment alta per a un cos tan proper al seu planeta. És possible que en algun moment estés en ressonància orbital 3:1 amb Umbriel. La fricció provocada per les forces de marea podria haver causat un escalfament a l'interior del satèl·lit i ser l'origen de l'activitat geològica.