Max Planck
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1918) |
Max Karl Ernst Ludwig Planck ( Kiel, Alemanya 1858 - Göttingen, Alemanya 1947 ) fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a la ciutat alemanya de Kiel el 23 d'abril de 1858, Planck va iniciar els seus estudis de física a la Universitat de Munic l'any 1874, graduant-se el 1879 a la ciutat de Berlín. Va tornar a Munich el 1880 per a exercir com a professor a la universitat i el 1885 es va mudar a Kiel. El 1889 va tornar a la ciutat de Berlín, on des de 1892 va ser director de la càtedra de Física teòrica. Entre 1905 i 1909 Planck fou el cap de la Deutsche Physikalische Gesellschaft (Societat Alemanya de Física).
[edita] Recerca científica
El 1894 inicià les seves investigacions científiques al voltant de la radiació del cos negre. Aconseguí ser contractat per companyies elèctriques per tal de millorar el funcionament de la bombeta elèctrica, aconseguint més llum amb el menor consum d'energia. El 1899 va descobrir una constant fonamental, la denominada Constant de Planck, amb la qual es pot calcular l'energia d'un fotó. Aquest mateix any va descriure el seu propi grup d'unitats de mesura basades en les constants físiques fonamentals, descobrint un any després la llei de radiació de la calor, denominada Llei de Planck, que explica l'espectre d'emissió d'un cos negre. Aquesta llei es va convertir en una de les bases de la teoria quàntica, que va emergir uns anys més tard amb la col·laboració d'Albert Einstein i Niels Bohr.
[edita] Relació amb Albert Einstein
El 1905 es publicaren els primers estudis del desconegut Albert Einstein al voltant de la teoria de la relativitat, sent Planck uns dels pocs científics que van reconèixer immediatament la significació d'aquesta nova teoria científica.
Planck també va contribuir considerablement a ampliar la teoria de la relativitat. La hipòtesi d'Einstein sobre la lleugeresa del quàntum (el fotó), basada en el descobriment de Philipp Lenard de l'any 1902 sobre l'efecte fotoelèctric, va ser rebutjada inicialment per Planck, així com la teoria de James Clerk Maxwell sobre electrodinàmica.
L'any 1910 Einstein precisà el comportament anòmal de la calor específica en baixes temperatures com un altre exemple d'un fenòmen que desafia l'explicació de la física clàssica. Planck i Walther Nernst per clarificar les contradiccions que apareixient en la física va organitzar la primera Conferència Solvay, realitzada a Brussel·les l'any 1911. En aquesta reunió Einstein finalment va convèncer Planck sobre les seves investigacions i els seus dubtes. A partir d'aquell moment uní una gran amistat entre Planck i Einstein, sent nomenat aquest últim professor de física a la universitat de Berlín mentre Planck en fou degà.
El 1918 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pel seu paper jugat en l'avanç de la física amb el descobriment de la teoria quàntica. Des de 1930, i fins el 1937, Planck fou cap de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften (KWG, Societat de l'Emperador Guillem per a l'Avanç de la Ciència).
[edita] Últims anys
Durant la Segona Guerra Mundial Planck va intentar convèncer Adolf Hitler que perdonés als científics jueus. Erwin Planck, tercer fill de Max Planck, fou executat per alta traïció el 20 de juliol de 1944 per la suposada col·laboració d'aquest en l'intent d'assassinat del propi Hitler. Davant la desilusió del règim nazi i les constants bombes caigudes sobre Berlín, la seva ciutat de residència, decidí moure's amb la seva família cap a Göttingen.
Max Planck morí el 4 d'octubre de 1947 a la ciutat de Göttingen. Després de la seva mort la KWG canvià de nom esdevenint la Max-Planck-Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften (MPG, Societat o Institut de Planck per al desenvolupament de la ciència).
[edita] Vegeu també
[edita] Reconeixements
En el seu honor s'anomenà el cràter Planck a la Lluna.
[edita] Enllaços externs
- (alemany) Institut Max Planck
