Estrès
De Viquipèdia
El terme estrès prové de la paraula anglesa stress. Es fa servir per descriure una tensió mental o corporal excessiva provocada per un factor físic o psíquic capaç, fins i tot, de generar una malaltia. També es pot definir com un estat de tensió excessiva de l'organisme que es veu obligat a reaccionar davant una situació d'amenaça per alguna acció traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.
Taula de continguts |
[edita] Tipus d'estrès
Tenint en compte diversos factors implicats en la manifestació d'estrès es parla de:
- Hipoestrès (poc estrès) i Hiperestrés (molt d'estrès).
- Diestrès (un estrès negatiu, en el qual les demandes són molt grans per al nostre organisme) i Euestrès (estrès positiu, quan l'estrès estimula a millorar-nos i superar-lo).
- Estrès agut (curt en el temps però de molta intensitat, com un xoc emocional) i estrès crònic (un estrès lleu que dura molt temps).
[edita] Un factor de risc de malaltia
L'estrès pot directament o indirectament contribuir a desordres generals o específics del cos i la ment. En primer lloc, aquesta situació fa que el cervell es posi en guàrdia. La reacció del cervell és preparar el cos per a l'acció defensiva. El sistema nerviós es desperta i les hormones s'alliberen per activar els sentits, accelerar el pols, aprofundir la respiració i tensar els músculs. Aquesta resposta (de vegades anomenada la resposta de lluitar o fugir) és important, perquè ens ajuda a defensar-nos contra les amenaces. La resposta segueix unes pautes biològiques; tot el món reacciona més o menys de la mateixa forma, tant si la situació es produeix a la casa com a la feina.
Els episodis curts o infreqüents d'estrès representen poc risc. Però quan les situacions estressants se succeeixen sense resolució, el cos roman en un estat constant d'alerta, la qual cosa augmenta la taxa de desgast fisiològic que comporta la fatiga o el mal físic, i la capacitat del cos per recuperar-se i defensar-se es pot veure seriosament compromesa. Com a resultat, augmenta el risc de lesió o malaltia.
[edita] L'estrès laboral
Des de fa 20 anys, molts estudis han considerat la relació entre l'estrès laboral com un tipus de malaltia. Alteracions d'humor i de la son, estómac regirat, maldecap i relacions alterades amb família i amics són símptomes de problemes relacionats amb l'estrès que es veuen comunament reflectits en aquestes investigacions. Aquests senyals precoços de l'estrès laboral es poden reconèixer fàcilment.
Els efectes de l'estrès en les malalties cròniques són més difícils de diagnosticar, ja que aquestes malalties requereixen un llarg període de desenvolupament i es poden veure influïdes per molts factors. Tanmateix, gran nombre d'evidències suggereixen que l'estrès té un paper preponderant en diversos tipus de problemes crònics de salut, particularment en malalties cardiovasculars, afeccions musculoesquelètiques, i afeccions psicològiques.
L'estrès laboral es pot definir com un conjunt de reaccions nocives tant físiques com psíquiques que es presenten quan les exigències del treball no igualen les capacitats, els recursos o les necessitats del treballador. L'estrès a la feina pot conduir a la malaltia.
El concepte de l'estrès laboral moltes vegades es confon amb el desafiament, amb el repte; tanmateix, aquests conceptes són diferents. El desafiament ens vigoritza i ens motiva a aprendre habilitats noves i arribar a dominar la nostra activitat professional. Quan hem superat un repte ens sentim relaxats i satisfets. Llavors, diuen els experts, que el desafiament és un ingredient important del treball sa i productiu.
[edita] Resposta nerviosa i hormonal
En l'actualitat existeixen una gran varietat de dades experimentals i clíniques que posen de manifest que l'estrès, en funció de la seva intensitat i durada, pot produir alteracions considerables en el cervell. Aquestes, inclouen des de modificacions més o menys lleus i reversibles, fins a situacions en les quals fins i tot es produeix la mort neuronal.
Se sap que l'efecte perjudicial que pot produir l'estrès sobre el nostre cervell està directament relacionat amb els nivells de les hormones de glucocorticoides que són secretades en la resposta fisiològica de l'organisme. Encara que la presència de determinats nivells d'aquestes hormones és de gran importància per a l'adequat funcionament del nostre cervell, l'excés de glucocorticoides pot produir tota una sèrie d'alteracions en diferents estructures cerebrals, i especialment en l'hipocamp, una estructura que juga un paper fonamental en molts processos d'aprenentatge i memòria.
Mitjançant diferents investigacions experimentals, s'ha pogut establir que l'exposició continuada a situacions d'estrès a nivells elevats de les hormones de l'estrès poden produir tres tipus d'efectes perjudicials en el sistema nerviós central:
- Atròfia dendrítica. És un procés de retracció de les prolongacions dendrítiques, que es produeix a certes neurones. Sempre que acabi la situació d'estrès, es pot produir una recuperació de l'arborització dendrítica, per tant, pot ser un procés reversible.
- Neurotoxicitat. És un procés que succeeix com a conseqüència del manteniment sostingut durant diversos mesos d'alts nivells d'estrès; pot causar la mort de neurones de l'hipocamp.
- Exacerbació de diferents situacions de dany neuronal. Aquest és un altre mecanisme important, pel qual, si al mateix temps que es produeix una agressió neural (apoplexia, anòxia, hipoglucèmia, etc..), coexisteixen alts nivells de GCs, es redueix la capacitat de les neurones per sobreviure al mal causat.
[edita] Bibliografia
- Seyle, H. (1956). The Stress of Life
- C. Sandi, C. Venero, M. I. Be. (2000) "“Estrés, Memoria y Trastornos Asociados. Implicaciones en el Daño Cerebral y el Envejecimiento”. Colección Ariel Neurociencia. Editorial Ariel.
[edita] Altres enllaços
- Tu otro médico Estrès (castellà)
- Stress University of Milan Research (anglès)
- Evalúe su nivel estrés (castellà)
- Informe sobre l'estrès relacionat amb el treball Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (OSHA) (castellà)
- Instituto Nacional de Salud y Seguridad Ocupacional (NIOSH) del CDC (castellà)
