Apocinàcia
De Viquipèdia
Apocinàcia |
||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Wrightia antidysenterica
|
||||||||||
Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
Veure text |
||||||||||
Apocinàcia (Apocynaceae) és una família de plantes amb flors i dicotiledònia, que inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes espècies són grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria són de procedència tropical o subtropical, per bé que algunes són herbes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen làtex i moltes espècies són molt verinoses si s'ingereixen.
Taula de continguts |
[edita] Taxonomia
Es reconeixen unes 1500 espècies dins d'aquesta família, dividides en 424 gèneres. La família Asclepiadaceae és ara inclosa en la de les apocinàcies[1].
Hi ha cinc subfamílies:
- Rauvolfioideae, amb 980 espècies en 42 gèneres.
- Apocynoideae, amb 860 espècies en 77 gèneres.
- Periplocoideae, amb 180 espècies en 31 gèneres.
- Secamonoideae, amb 170 espècies en 9 gèneres.
- Asclepiadoideae, amb 2365 espècies en 214 gèneres.
Les últimes tres subfamílies integraven l'antiga família de les Asclepiadaceae.
[edita] Distribució
Les espècies d'aquesta família es distribueixen primordialment a les regions tropicals:
- A les selves i zones pantanoses de l'Índia i Malàisia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freqüentment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
- Al Nord d'Austràlia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
- A les selves de fulla caduca de l'Àfrica i l'Índia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
- A l'Amèrica tropical, l'Índia, Myanmar i Malàisia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
- A Amèrica Central: Plumeria, amb les seves cèries flors de color blanc o rosaci i dolces fragàncies.
- A Amèrica del Sud, l'Àfrica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
- A la regió Mediterrània: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). També les vinques (Vinca major i Vinca minor).
- A Amèrica del Nord: Apocynum, també anomenat "cànem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.
[edita] Morfologia
Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticil·lades i mancades d'estípules. Les flors són normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en inflorescències cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solitàries). Les inflorescències són terminals o axials. Són flors hermafrodites amb un calze de 5 lòbuls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corol·la amb un gineceu súper. El fruit és una drupa, una baia, una càpsula o un fol·licle.
[edita] Usos
Algunes plantes d'aquesta família van tenir una importància econòmica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els gèneres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secundària de cautxú.El gènere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.
[edita] Medicinals
Rauvolfia cafra és l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauvòlfia" de l'Índia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.
Alguns són fonts de drogues, del tipus d'heteròsids cardiotònics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.
El suc lletós de la Namibia pachypodium ha estat usat com a verí per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.
[edita] Ornamentals
Els gèneres següents són plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.
[edita] Gèneres
Acokanthera | Adenium | Aganonerion | Aganosma |
Alafia | Allamanda | Allomarkgrafia | Allowoodsonia |
Alstonia | Alyxia | Amocalyx | Ambelania |
Amsonia | Ancylobotrys | Anechites | Angadenia |
Anodendron | Apocynum | Arduina | Artia |
Asketanthera | Aspidosperma | Baissea | Beaumontia |
Bousigonia | Cabucala | Callichilia | Calocrater |
Cameraria | Carissa | Carpodinus | Carruthersia |
Carvalhoa | Catharanthus | Cerbera | Cerberiopsis |
Chamaeclitandra | Chilocarpus | Chonemorpha | Cleghornia |
Clitandra | Condylocarpon | Couma | Craspidospermum |
Crioceras | Cycladenia | Cyclocotyla | Cylindropsis |
Delphyodon | Dewevrella | Dictyophleba | Dipladenia |
Diplorhynchus | Dyera | Ecdysanthera | Echites |
Elytropus | Epigynium | Eucorymbia | Farquharia |
Fernaldia | Forsteronia | Funtumia | Galactophora |
Geissospermum | Gonioma | Grisseea | Gymnema |
Hancornia | Haplophyton | Himatanthus | Holarrhena |
Hunteria | Hymenolophus | Ichnocarpus | Isonema |
Ixodonerium | Kamettia | Kibatalia | Kopsia |
Lacmellea | Landolphia | Laubertia | Laxoplumeria |
Lepinia | Lepiniopsis | Leuconotis | Lochnera |
Lyonsia | Macoubea | Macropharynx | Macrosiphonia |
Malouetia | Mandevilla | Mascarenhasia | Melodinus |
Mesechites | Micrechtites | Microplumeria | Molongum |
Mortoniella | Motandra | Mucoa | Neobracea |
Neocouma | Nerium | Nouettea | Ochrosia |
Odontadenia | Oncinotis | Orthopichonia | Pachypodium |
Pachouria | Papuechites | Parahancornia | Parameria |
Parepigynum | Parsonsia | Peltastes | Pentalinon |
Petchia | Picralima | Plectaneia | Pleiocarpa |
Pleioceras | Plumeria | Pottsia | Prestonia |
Pycnobotrya | Quiotania | Rauwolfia | Rhabdadenia |
Rhazya | Rhigospira | Rhodocalyx | Rhyncodia |
Saba | Schizozygia | Secondatia | |
Sindechites | Skytanthus | Spirolobium | Spongiosperma |
Stemmadenia | Stephanostegia | Stephanostema | Stipecoma |
Strempeliopsis | Strophanthus | Tabernaemontana | Tabernanthe |
Temnadenia | Thenardia | Thevetia | Tintinnabularia |
Trachelospermum | Urceola | Urnularia | Vahadenia |
Vallariopsis | Vallaris | Vallesia | Vinca |
Voacanga | Willughbeia | Woytkowskia | Wrightia |
Xylinabaria | Xylinabariopsis |
Els següents gèneres prevenen de la família Asclepiadaceae:
- Araujia
- Asclepias
- Caralluma
- Ceropegia
- Cionura
- Cynanchum
- Periploca
- Vincetoxicum
[edita] Enllaços externs
- Apocynaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards).
- The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae)
[edita] Referències
- ↑ Endress and Bruyns (2000). «A revised classification of the Apocynaceae». Botanical Review 66: 1-56.