San
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el poble africà. Per a altres significats, vegeu «san (lletra grega)». |
| San | |
|---|---|
 |
|
| Població total | 82.000 |
| Regions amb població significativa | 55.000Botswana, 27.000 Namíbia |
| Llengua | khoisan, |
| Religió | religió san |
| Grups humans relacionats | khoikhoi, nama i sandawe. |
San, khoisan, basarawa o boiximans (de l'afrikaans, boschjesman, "home del bosc"), són denominacions genèriques que s'apliquen a diversos pobles africans tradicionalment caçadors-recol·lectors, que parlen alguna de les llengües khoisànides, caracteritzades per incorporar sons d'esclafit o clics.
No constituïxen llavors un únic grup, sinó diversos pobles distints, molt relacionats amb els khoikhoi (hotentots). Segons càlculs recents, són almenys 100.000 persones: 45.000 a Botswana, 33.000 a Namíbia, 8.000 a Angola, 7.500 a la República de Sud-àfrica, 1.500 a Zàmbia i 500 a Zimbabwe.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els seus avantpassats ocupaven un extens territori, la totalitat d'Àfrica austral, però van ser desplaçats des de fa 1.500 anys pels bantu i posteriorment delmats o sotmesos a treballs, pels colons holandesos, alemanys i anglesos. A començament del segle XIX, els boiximans àdhuc mantenien una de les més extenses xarxes comercials de l'època precolonial, que s'estenia a través del Kalahari. No tots vivien només de la caça i la recol·lecció. A Tsumeb, el que avui és Namíbia, un grup controlava una de les mines de coure més riques d'Àfrica.
La colonització va resultar per a tots un desastre. Actualment se'ls segueix pressionant a abandonar els seus territoris, fins i tot constituint "parcs", dels quals són expulsats. Per exemple, des dels anys 80 el govern de Botswana ha tractat per tots els mitjans de desallotjar als aproximadament 1.500 boiximans que viuen a la Reserva de Caça del Kalahari Central i traslladar-los a assentaments, per a deixar via lliure a la conservació ambiental, el turisme i l'extracció de diamants.
La major part del conjunt de pobles coneguts com a boiximans viu dispersa en el desert del Kalahari, en el sud d'Àfrica, dispersos en un àrea de més de 500.000 km². Fora del Kalahari, alguns grups de boiximans sobreviuen al sud d'Angola, en els pantans d' Okavango del nord de Bostwana i a Botswana oriental i occidental. Quatre mil boiximans van ser traslladats des de Namíbia a la República de Sud-àfrica per l'exèrcit d'aquest país, que en 1993 va traspassar les seves responsabilitats respecte a ells a una fundació que en gran mesura els controla.
[edita] Idiomes
Entre les llengües bosquimanas es destaquen la !kung, kung ekola o !xu, parlada per 5.000 persones a Namíbia i Angola, la kung gogabis o kaukau, parlada per 3.000 persones a Namíbia i la kung tsumkwe o dj.'oasi, parlada per 3.000 persones a Namíbia i Angola; /hua-owani parlada per 1.000 persones en el sud de Botswana; i la san amb 16.000 parlants a Namíbia. Els esclafits són característics de les llengües de la família khoisan, algunes de les quals en tenen fins a 80 tipus diferents. Concretament, el 70 per cent de les paraules comencen amb un esclafit, que es divideixen en ingressius quan l'aire entra en la boca i egressius quan surt de la boca. hi ha esclafits bilabials, per exemple un ingressiu que sona com un petó i altres que es realitzen amb la llengua, dentals, alveolars, laterals i palatals. Es representen en escriptura per signes com ≠ ! o //.
[edita] Forma de vida
Se sap bastant sobre la vida tradicional dels boiximans, perquè han estat un dels pobles més estudiats. Tradicionalment han subsistit mitjançant la caça d'antílops i altres animals i la recol·lecció de fruits, llavors i tubercles del bosc i del desert. No obstant això l'espoli territorial i la imposició de servituds han obligat a la majoria a modificar la seva forma de vida.
Molta gent segueix pensant en els boiximans actuals com a caçadors que encara viuen a l'edat de pedra, errant lliurement en els espais oberts. Però aquesta és una idea lluny de la realitat actual. Gairebé no existeixen boiximans avui dia que visquin tan sols de la cacera i la recol·lecció (encara que molts segueixen practicant aquestes activitats com una font complementària d'aliments) i la majoria viuen com a pastors, treballant gratis, pels aliments o per salaris mínims com a jornalers, criats o en assentaments del govern. Gran part dels boiximans actuals no tenen terres i s'han convertit en gent pobra. Alguns estan buscant noves maneres de viure com a agricultors i ramaders en la terra que els queda, alhora que segueixen caçant quan tenen oportunitat. Un grup d'ells a Namíbia va formar la Cooperativa de Grangers Nyae Nyae (NNFC), que rep suport de la Fundació per al Desenvolupo Bosquimano Dj./Hoansi.
[edita] Organització contemporània
En el passat la descentralització i flexibilitat de la seva societat va ajudar als boiximans per a evitar ser conquistats i controlats. Però al mateix temps va dificultar exercir pressió per a defensar els seus drets. Això facilità que les autoritats sudafricanes de Namíbia els confinessin en el bantustan de Bushmanland el 1970. Ara poden fer això, a través d'organitzacions com la NNFC, o com, els Primers Pobles del Kalahari a Bostwana. En les dues primeres conferències sobre Desenvolupament per als Pobles San d'Àfrica en 1992 i 1993, les delegacions boiximanes de Namíbia i Bostwana van fer escoltar les seves exigències, però la violació dels seus drets continua.
[edita] Declaració
- "Quan algú diu, "vosaltres els boiximans no teniu govern", nosaltres els diem que els nostres més llunyans avantpassats de fa molt temps tenien un govern i era un carbó lluent del foc del lloc que havíem estat vivint i ho usàvem per a encendre el foc del nou lloc al que anàvem. Així que jo dic: No ens vulgueu detenir, volem seguir avançant, tenim el nostre propi discurs. Di//cao, ‚Oma, dona boiximana de Nyae Nyae, Namíbia.
[edita] Referències
- Survival International Boiximans (anglès)
- Proel Família Khoisànida (castellà)
