Bisca
De Biquipedia
| Bisca | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Bisca (Viscum album). |
||||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||
| Viscum album | ||||||||||||||||
| Linnaeus, 1758 |
A bisca (f), bisco (m) u besque (m) (Viscum album (L.)) ye una planta parasita de ra familia d'as santalazias que bibe á l'alto d'es arbols y d'es arbustos xurbendo-ne ra sabia. Ye orichinaria d'Europa e l'ueste y sud d'Asia, anque ha estato introduzida á America d'o Norte (California en o 1900 y Columbia Britanica en 1988).
Tién flors masculinas e femeninas diferenziadas, de color amariella. As suyas fruitas son lulos berdez cuan son chobens, á mientres que adoptan una color més blanquinosa en madurar cuan remata l'agüerro. No son comestibles.
Es trallos creixen dend'alto enta baxo, e son buedos per l'aintror e segmentatos per nudos con belas pugas á redol, dibidiendo-se dend'a suya basi de forma dicotomica. As fuellas son lanzeolatas, crasas e carnosas.
As suyas simienz son esparidtas per es muxons e libran cuan detectan que han sito depuestas á l'alto d'una branca d'arbol con es excrementos de l'animal. Cheneralment parasita espezies d'arbols de fuella caduca, anque belas subespezies son més espezializadas á colonizar pins u abietos.
Ista planta tién propiedaz medizinals per un prenzipio actibo que se'n diz viscotoxina. También se-li atribuyiban propiedaz machicas en a tradizión zelta relazionatas con a fertilidat y l'aimor. Dica l'autualidat mos n'ha plegato ra tradizión de fer-se un beso cuan s'está á baixo d'una d'as suyas matas.
