Setge de Lleida (1707)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'exté liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València
Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i per el mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exèrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al País Valencià. L’exèrcit aliat es va retirant fustigat per l’exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d’Almansa, on son derrotats. Les tropes borbòniques del Duc de Berwick avancen pel País Valencià i les del Felip d'Orleans, l'Aragó, convergint els 40.000 homes a Candasnos i avancen cap a Catalunya, en direcció a Lleida i Balaguer.
[edita] El setge
Entre l'11 i el 12 de setembre l'avançada de l'exèrcit filipista pren les primeres posicions al Puig Bordell, Pardinyes i Vilanoveta, i deu dies després arriba el gruix de les tropes de Felip d'Orleans, i les seves bases de comandament i aprovisionament s'estableixen a Balaguer i Fraga.
La nit del 12 s’inicia l’atac contra els baluards del Carme i Magdalena. Després de quatre hores, la guarnició es derrotada. Al mati de dia 13, la ciutat va ser saquejada, mentre el gruix de la població civil i la guarnició es va refugiar al castell. Una vegada sotmesa la ciutat es van iniciar les tasques d’assalt contra el Castell del Rei, que va resistir fins al 11 de novembre. Finalment es va capitular sobre tot a causa de la manca de aigua i de una virulenta epidèmia de disenteria que va causar més de 1200 morts, a més de la negativa dels aliats anglesos a continuar lluitant.
[edita] Conseqüències
El triomf borbònic significà per a Lleida l'abolició el 1717 de l'estudi general i la desaparició del règim foral de la paeria el 1719. Es va tancar la Seu Vella, que fou ocupada pels militars i usada com a ciutadella.
La presa de Lleida va suposar pels borbònics la possessió de la part occidental de Catalunya i les planes agrícoles imprescindibles per la logística del exèrcit que més tard atacaria Barcelona. Els filipistes van esperar l'ocupació de Lleida per començar el 2 de novembre el setge de Morella, i quasi simultàniament el setge d'Ares i finalment Tortosa, amb la finalitat d'aïllar Catalunya del País Valencià.
[edita] Massacre al Roser
L'antic Convent del Roser fou iniciat l'any 1960. És una important mostra barroca del pas del S.XVII al XVIII que destaca pel seu claustre i també per la font del Roser adossada a l'exterior de l'edifici. L'any 1707 les tropes de Felip V hi van calar foc i van executar una multitud de lleidatants que s'hi havien refugiat. Avui l'espa, indret de memòria preferent pels lleidatans i les lleidatanes, escenari de la repressió del 1707, es troba amenaçat pel projecte de construcció d'un 'Parador Nacional' de turisme.
