Carles II de Castella

De Viquipèdia

Reis de la Corona d'Aragó
+ Casal de Barcelona
+ Dinastia Trastàmara
Dinastia dels Habsburg
Carles I d'Aragó
Felip I d'Aragó
Felip II d'Aragó
Felip III d'Aragó
Carles II d'Aragó
Sense descendència
Carles III d'Aragó

Carles II de Castella i d'Aragó i V de Nàpols i Sicília, anomenat el Fetillat, ( Madrid 1661 - íd. 1700 ), príncep d'Astúries (1661-1665); rei de Castella i Lleó, Aragó, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i Milà i comte de Barcelona (1665-1700), l'últim de la Casa dels Habsburg.

Taula de continguts 1 Orígens familiars 2 Orígen del seu sobrenom 3 Regència de Marianna d'Àustria 4 Núpcies 5 Ascens al tron 6 El problema de la successió

[edita] Orígens familiars

Nasqué el 6 de novembre de 1661 a la cort reial de Madrid sent el fill més petit del rei Felip IV d'Espanya i la seva segona esposa, l'arxiduquessa Marianna d'Àustria. Era nét per línia paterna del rei Felip III d'Espanya i de l'arxiduquessa Margarida d'Àustria, i per línia materna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Marianna d'Espanya.

[edita] Orígen del seu sobrenom

El poble el coneixia amb el nom de Fetillat (Hechizado en llengua castellana) perquè el seu lamentable estat físic s'atribuïa a influències diabòliques. Sembla ser que els successius matrimonis consanguinis de la família real van produir tal degeneració que Carles va créixer raquític, malaltís (amb freqüència era atacat per violentes febres que el postraven al llit; tot just pujava al seu carruatge, els vòmits l'obligaven a desistir del viatge, i quan estava a l'aire lliure, li supuraven els ulls) i de curta intel·ligència (possiblement tenia algun tipus de trastorn mental), a més d'impotent, el que va implicar un greu conflicte successori, al morir sense descendència i extingir-se així la branca espanyola dels Àustries.

[edita] Regència de Marianna d'Àustria

El rei Felip IV d'Espanya s'havia casat en primeres núpcies amb la princesa Isabel de França, però el seu fill Baltasar Carles d'Habsburg havia mort el 1648. L'any següent es casà amb Marianna d'Àustria amb qui va tenir diversos fills, però dels quals nomès va sobreviure un fill mascle, el futur Carles II. En néixer, aquest, fou nomenat príncep d'Astúries, que el feia hereu del seu pare.

Carles II era menor d'edat quan el seu pare va morir, per la qual cosa es va establir una regència presidida per la seva mare, la reina Marianna d'Àustria, i assessorada per una Junta de Govern amb representació de l'aristocràcia, l'Església, la milícia i els Concejos (Consells del Regne). Durant la primera etapa de la regència va actuar com vàlid el jesuïta Juan Everardo Nithard, confessor de la reina, prenent les decisions més importants de la monarquia.

El 1668 es reconegué la independència de Portugal mitjançant la Pau de Lisboa, si bé aquest país ja era independent des de 1640. Mitjançant la Pau d'Aquisgrà es posà fi a la Guerra de Devolució, guerra produïda pel dot del casament de la infanta Maria Teresa d'Espanya amb Lluís XIV de França per la qual els francesos exigirien el Franc Comtat com dot d'aquest casament. Un dot que mai l'hi va ser lliurat al rei francès. Mitjançant aquesta pau se cedeix a França ciutats del sud de Flandes com Lilla, Tournai, i Charleroi.

Nithard, per la seva banda, es va guanyar moltes enemistats entre la societat, el que va dur a Joan Josep d'Àustria, fill natural de Felip IV, a preparar una conspiració contra el vàlid. Des de Catalunya, on n'era virrei, va marxar sobre Madrid, va presentar a la reina un ultimàtum i va provocar l'expulsió del jesuïta el 25 de febrer de 1669.

La reina regent va nomenar un nou vàlid: Fernando de Valenzuela. Aquest no es va dur bé amb la noblesa, la qual es va considerar humiliada.

[edita] Núpcies

Es casà el 19 de novembre de 1679 a Burgos amb la princesa Maria Lluïsa d'Orleans, filla del duc Felip I d'Orleans i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra i neboda de Lluís XIV de França. D'aquesta unió no tingueren fills.

Es casà, en segones núpcies, el 14 de maig de 1690 prop de Valladolid amb la princesa Marianna del Palatinat-Neuburg, filla de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt. D'aquesta unió tampoc tingueren fills.

[edita] Ascens al tron

Carles II va ser proclamat rei l'any 1675 amb catorze anys. Era una persona freturosa de vigor mental i educat per teòlegs sense coneixements polítics. La lluita contra Valenzuela va augmentar i, recolzant-se en la noblesa, Joan Josep d'Àustria va marxar sobre Madrid i va prendre el poder el 1677. Valenzuela va ser desterrat i la reina mare va abandonar la Cort fixant la seva residència en l'alcàsser de Toledo.

Joan Josep d'Àustria, amb el suport popular, es va convertir en el nou vàlid. El seu govern va quedar aombrat per la lluita política contra els seus adversaris i la dramàtica situació de la monarquia hispànica, obligada a cedir el Franc Comtat a França mitjançant la Pau de Nimega el 1679.

Després del govern del duc de Medinaceli com a vàlid, el comte d'Orpesa fou designat pel rei com a nou vàlid amb el títol de primer ministre.

Aquest va intentar posar ordre en l'economia i hisenda reial. Per a això va crear una Superintendència d'Hisenda, presidida pel marquès de Vélez, que, encara que no va funcionar com era d'esperar, va marcar el començament de les futures reformes borbòniques. L'enfrontament amb la tradicional aristocràcia i l'Església, i la seva falta de sintonia amb la nova reina, Marianna de Neuburg, segona esposa del rei, es van unir els desastres de la guerra contra França, i la pèrdua de Luxemburg per la Treva de Ratisbona el 1684, la participació a la Guerra dels Nou Anys, que va comportar la invasió francesa de Catalunya el 1691, que van precipitar la seva caiguda el juny de 1691.

Un dels fets més importants que canviaria més tard la Monarquia hispànica va ser la Pau de Ryswick signada amb França el 1697 després de l'ocupació francesa del Palatinat. La conseqüència més important d'aquesta pau va ser la possibilitat de França d'accedir al tron de la Corona espanyola i la recuperació del sud de Catalunya, que havia passat a mans franceses.

[edita] El problema de la successió

Encara que en els últims anys del seu regnat el rei va decidir governar personalment, la seva manifesta incapacitat va posar l'exercici del poder en mans de la seva esposa, la reina Marianna de Neuburg aconsellada pel bisbe de Toledo, el cardenal Luis Fernández de Portocarrero. Donada la falta de descendència del rei, va començar una complexa xarxa d'intrigues palatines entorn de la successió. Aquest assumpte, convertit en qüestió d'Estat, va consumir els esforços de la diplomàcia europea.

El rei castellà va fer testament el 3 d'octubre de 1700, suposadament en favor del duc Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, enfront de la proposta de Marianna de Neuburg en la persona de l'Carles d'Àustria, si bé recentment s'ha demostrat que el testament en virtut del qual la casa dels Borbons va entrar a Espanya és fals, amb les conseqüències històriques i per tant polítiques que això podria tenir avui dia.

Carles II va morir l'1 de novembre del 1700 a Madrid, i fou enterrat al Monestir de l'Escorial. Quan Felip V d'Espanya es va afanyar a fer vàlida la seva "designació", una poderosa oposició es va aixecar contra ell fora i dintre d'Espanya. Començaria així la Guerra de Successió Espanyola entre la casa dels Borbons i la Dinastia dels Àustries pel tron de la Corona espanyola.

Precedit per: Felip d'Habsburg	Príncep d'Astúries 1621–1641	Succeït per: Baltasar d'Habsburg
Precedit per: Felip III/IV	Rei de Castella i Lleó, Aragó, Sicília, Nàpols i Sardenya Comte de Barcelona i Duc de Borgonya i Milà 1665–1700	Succeït per: Felip IV/V