Riu
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Riu (desambiguació)». |
Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat. Posseïx un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües es perden per infiltració i evaporació. Quan el riu és curt i estret rep el nom de riera o rierol.
Taula de continguts |
[edita] Formació d'un riu
Els rius poden rebre aigua de diverses fonts. En ocasions aquestes fonts estan relacionades en forma directa o indirecta amb les precipitacions o pluges. Moltes vegades, la pluja descendix pels pendents formant un corrent superficial. Al concentrar-se pot formar un curs d'aigua. Això ocorre quan la superfície és impermeable, és a dir quan no es filtra pel sòl, i succeïx amb determinats tipus de roques. També ocorre quan el volum d'aigua que traginen en el llit és major que la que s'infiltra en el sòl. Quan el terreny es troba saturat d'aigua, es produïx una impermeabilització transitòria.
Els rius també poden rebre aigua dels brolladors. L'aigua subterrània és una important font fluvial, perquè aporta aigua molt després de la idea de precipitacions, mantenint un cabal relativament constant, a diferència d'aquells rius que només reben les aigües de pluja el règim de les quals és molt més irregular. Els rius que reben aigües subterrànies són aquells que tenen una alimentació freàtica.
Una tercera font és el desgel. Els rius de les regions glaciars reben més aigua durant els mesos d'estiu, quan es fonen les neus o el gel dels glaceres.
[edita] Topografia
Un riu està compost per diverses parts bàsiques. L'inici i capçalera del riu, o la font d'on prové l'aigua, és anomenat curs alt, que fluïx dins del llit principal. Els corrents menors que s'unixen a un riu s'anomenen tributaris. L'aigua circula normalment confinada en un canal, amb un pis o llit entre els bancs o vores. La part final d'un riu és la seva desembocadura.
En les parts on el riu flueix en àrees relativament planes, forma meandres: estableix corbes regulars, podent arribar a formar llacs. Al fluir el riu, tragina grans quantitats de sediments, els que poden donar origen a illes sedimentàries, anomenades deltes. Aquells rius la desembocadura dels quals acaba en una boca molt ampla i profunda formen estuaris. Quan un riu descendeix ràpidament sobre un terreny inclinat es formen els ràpids, salts, trencades o cascades.
[edita] Tipus de rius
[edita] Perennes
Són rius de zones temperades i de tropical humida, les precipitacions dels quals es troben repartides al llarg de l'any. Estan constantment reabastits, encara que poden experimentar canvis estacionals i diaris en el seu cabal, a causa de les fluctuacions de les precipitacions i a l'aportació de cada tempestat.
[edita] Estacionals
Aquests rius i rambles són de zones amb clima tipus mediterrani, on hi hi ha estacions molt diferenciades, amb hiverns humits i estius secs.
[edita] Transitoris
Són els rius de zones amb clima desèrtic o sec, en els quals es pot estar sense precipitacions durant anys. Açò és a causa de la poca freqüència de les tempestats en el desert. Però quan hi ha descàrregues de tempestat, que moltes vegades són torrencials, els rius sorgixen ràpidament i a gran velocitat. Reben el nom d'uadis, als llits quasi sempre secs de les zones desèrtiques, que poden arribar a tindre crescudes violentes i molt breus.
[edita] Conques dels rius
Alguns rius curts i torrents poden fluir des de la seua capçalera o inici fins al mar sense convertir-se en afluents o tributaris d'un altre major, ni rebre aigua d'altres rius. La resta dels rius, tal vegada la majoria, forma part d'un sistema fluvial ocupant una conca hidrogràfica. Algunes conques abracen pocs quilòmetres quadrats, en canvi la conca del Amazones s'estén al llarg de 7 milions de km².
[edita] Rius i paisatges
Els rius erosionen roques i sediments, arribant a obrir llits i valls, modelant el paisatge. El llit profund del riu Colorado, en Estats Units, ha retallat en alguns llocs fins una profunditat d'1,5 km, formant el Gran Canó. I el canó del riu Mages, en el Perú, és encara més profund, amb uns 3 km. de profunditat.
Les valls fluvials en general tenen forma de V, sobretot, en les zones muntanyoses d'alçament recent, però esta forma es modifica al llarg del curs del riu, ampliant a més la seva mida, és a dir, el perfil transversal.
[edita] Rius navegables
Certs rius tenen un paper important pel transport de mercaderies (com el Rin, el Danubi, el Mosa, l'Escalda, el Tàmesi…). A Europa, des de 1992, aquests rius es classifiquen segons la classificació CEMT que determina la mida, la capacitat i el calat de les embarcacions i de les rescloses eventuals.
[edita] Biologia
La flora i fauna dels rius són molt diferents a la que es troba en els oceans perquè l'aigua és dolça. Les espècies que habiten els rius s'han hagut d'adaptar als corrents. Alguns peixos d'aigua dolça són:
- Anguila: naix en el Mar dels Sargazos. Les larves emigren cap als rius europeus i nord-africans, a on arriben als tres anys d'edat (angules). En els rius passaran entre 4 i 10 anys, moment en què comencen la seua migració reproductora cap al lloc en què van nàixer. Els adults moren després de reproduir-se.
- Bremen: viu en aigües de corrent suau
- Carpa
- Escardini: viu en aigües tranquil·les i molt plenes de vegetació
- Gobi
- Rodi
- Rutile: s'adapta a les aigües fangoses encara que preferix les clares.
- Salmó: naix en aigües de corrent ràpid i fons pedregosos. Als tres anys migra cap al mar i torna al riu per a reproduir-se.
- Truita de riu: viu en aigües clares i fredes, riques en oxigen.
- Barb
[edita] Contaminació
L'aigua és un recurs renovable en perill per culpa de l'activitat humana. Tota l'aigua pura procedent de les pluges, ja abans d'arribar al sòl rep la seua primera càrrega contaminant, quan dissol substàncies com a anhídrid carbònic, òxid de sofre i de nitrogen que la convertixen en pluja àcida. Ja en el sòl, l'aigua discorre per la superfície o s'infiltra cap a capes subterrànies. Al travessar els camps l'aigua del riu es carrega de pesticides i quan passa per ciutats arrossega productes com naftes, olis d'cotxe, metalls pesats, etc. Els rius mostren una certa capacitat de desfer-se dels contaminants, però per a això necessiten tindre d'un tram molt llarg en les quals les bacteris puguen realitzar el seu treball depurador. En un riu contaminat per matèria orgànica es distingixen tres zones a partir del punt de contaminació:
- Zona polisapròbia: Molt contaminada. Elevada població de bacteris.
- Zona mesosapròbia: Contaminació mitjana. Els bacteris ja han eliminat gran part de la contaminació orgànica.
- Zona oligosapròbia: L'aigua està en les mateixes condicions que abans del punt on s'ha produït la contaminació.
[edita] Rius més llargs
Resulta difícil mesurar la longitud exacta d'un riu a causa de les propietats del terreny per on fluïx. A continuació es llisten els 10 majors rius del món amb una longitud aproximada:
- Amazones (6,788 km)
- Nil (6,695 km)
- Yangzi (6,380 km)
- Riu Mississippi - Missouri (6,270 km)
- Riu Groc o Huang He (5,464 km)
- Obi (5,400 km)
- Amur (4,410 km)
- Congo (4,380 km o 4,670 km., segons es considere el lloc d'inici d'este riu.
- Lena (4,260 km)
- Mackenzie (riu) (4,240 km)
[edita] El riu com a metàfora
El riu és una metàfora habitual per representar la vida humana, ja que flueix (passa el temps), té accidents i depèn de terreny i desemboca en el mar, on es queda en repòs (la mort). És un tòpic clàssic grecollatí que apareix en la literatura europea de diferents períodes, sovint associat a reflexions sobre la incertesa i el canvi de la vida o al tempus fugit.
[edita] Articles relacionats
