Obi
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 3.650 km | |||
| Altitud del naixement | ? m | |||
| Cabal mitjà | 12.400 m³/s | |||
| Àrea conca | 2.972.497 km² | |||
| Naixement | Muntanyes de l'Altai | |||
| Desembocadura | Oceà Àrtic | |||
| Territoris de la conca | Rússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
L'Obi (del rus Обь), també anomenat Ob, és un dels rius més grans de la Sibèria occidental i el quart més llarg de Rússia.
Els khantis el coneixen amb els noms d'As, Iag, Kolta i Iema; per als nenets es tracta del Kolta o del Kuai, i els tàtars de Sibèria l'anomenen Umar o Omar.
L'Obi es forma a uns 13 km al sud-oest de Bisk, al territori de l'Altai, per la confluència del Bia i del Katun. Tots dos rius neixen a les muntanyes de l'Altai: el Bia al llac Telètskoie i el Katun, d'uns 1.300 km de llargada, a la glacera del Bièlukha. L'Obi zigzagueja cap a l'oest i al nord fins que arriba als 55º N, latitud a partir de la qual vira cap al nord-oest i després al nord un altre cop, i acaba anant en direcció est al golf de l'Obi, una llarga badia (965 km) del mar de Kara, que forma part de l'oceà Àrtic.
El riu se separa en més d'una branca, especialment després d'ajuntar-se amb el seu gran afluent, l'Irtix. Amb origen a la Xina, l'Irtix és encara més llarg que l'Obi (fa 4.248 km). Si comptem, doncs, des de les fonts de l'Irtix fins a la seva desembocadura de l'Obi l'Àrtic, el conjunt fluvial Obi-Irtix és el riu és el més llarg de Rússia, amb uns 5.410 km. Altres afluents importants són: per l'est, el Tom, el Txulim, el Ket, el Tim i el Vakh, i per l'oest i el sud, el Vasiugan, l'Irtix (amb els seus tributaris l'Ixim i el Tobol) i el Sosva.
Les aigües navegables de la seva conca hidrogràfica s'acosten als 15.000 km. Mitjançant el riu Turn, un afluent del Tobol, permet la connexió amb el ferrocarril Iekaterinburg-Perm a Tiumèn, així queda unit als rius Kama i Volga al cor de Rússia. El port més gran es troba al riu Irtix, a Omsk, que té connexió amb el ferrocarril Transsiberià.
Al final del segle XIX, utilitzant el riu Ket, es va construir un sistema de canals de 900 km per connectar l'Obi amb el Ienissei, però aviat va ser abandonat per manca de competitivitat amb el ferrocarril. El 1965 es va construir una presa prop de Novosibirsk, que va crear el llac artificial més gran de Sibèria, conegut com el pantà de Novosibirsk o el mar de l'Obi.
A la conca hidrogràfica de l'Obi hi ha àrees d'estepa, taigà, pantans, tundra i semidesert. Les terres inundables també presenten llacs.
L'Obi es gela a Barnaül des de començament de novembre fins a final d'abril, i a Salekhard des de final d'octubre fins a principi de juny.
Les aigües de l'Obi són usades majoritàriament per al regadiu, l'ús domèstic, l'energia hidroelèctrica i la pesca; al riu hi viuen més de 50 espècies de peixos.
Al llarg del riu s'hi troben ciutats com Barnaül, Novosibirsk (la tercera més gran de Rússia), Kolpàixevo, Nijnevàrtovsk, Surgut i Salekhard.
